Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
séquia reial del Xúquer
© Carolina Latorre Canet
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’esquerra del Xúquer, que travessa la Ribera Alta, entra a la Ribera Baixa i rega el S de l’Horta.
És la més important del País Valencià per l’àrea regada unes 20000 ha Neix en un assut del terme d’Antella, a la casa de les Comportes, poc després de la sortida del riu de l’estret de Tous La seva longitud és de 54 km, i corre predominantment de S a N, seguint els límits del pla alluvial del riu amb les primeres ondulacions de ponent Jaume I n'ordenà la construcció per regar els plans alluvials més allunyats del riu La primera part només arribava fins a Algemesí, i beneficiava els termes d’Antella, Gavarda, Alberic, Massalavés, Alzira, Algemesí, l’Alcúdia i Guadassuar després dits l’Antiga…
espiga
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Conjunt de grans disposats al llarg d’un eix comú que forma la part terminal de les tiges o cames de les plantes gramínies.
marga
Mineralogia i petrografia
Agronomia
Roca sedimentària que conté argila i d’un 35 a un 65% de carbonat de calci.
És d’aspecte terrós, bastant friable i, a causa de la freqüent presència de pirita, de color grisenc És utilitzada per a fabricar ciment de construcció i per a adobar certes terres
higiene d’instal·lacions
Alimentació
Tecnologia
Agronomia
Característiques de les instal·lacions directament relacionades amb la seguretat higiènica d’una planta de producció.
Aquest aspecte és fonamental en el cas de les superfícies directament en contacte amb l’aliment Són installacions higièniques les que estan en contacte directe amb el producte alimentari i es caracteritzen per ser inerts, llises, no poroses, polides, sense defectes, forats, esquerdes, fàcilment accessibles a la inspecció, neteja i desinfecció o bé fàcilment desmuntables
folpet
Agronomia
Compost químic que actua com a fungicida d’aplicació foliar d’ampli espectre d’acció.
Té caràcter preventiu i, a més, millora l’aspecte del conreu, ja que cicatritza ferides produïdes per pedregades És autoritzat en gran nombre de conreus herbacis i llenyosos Catalogat com de baixa perillositat per a l’home, el seu termini de seguretat és variable, de 7 a 21 dies, segons el conreu de què es tracti Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació pols mullable o pols per a espargir i l’empresa que el comercialitza
alvocat
Botànica
Agronomia
Fruit en baia de l’alvocater, d’aspecte piriforme o arrodonit, generalment de pela verda o marronosa, llisa o rugosa.
La polpa, blanquinosa, mantegosa i de gust aromàtic envolta una única i gran llavor La seva composició és la següent aigua 70,1%, greixos 20,6%, hidrats de carboni 5,9%, proteïnes 2,1% i minerals 1,3% Conté també vitamines A i B, cistina, tirosina i triptòfan El seu valor calòric és de 207 cal/100 g Considerada com una de les millors fruites tropicals, s’utilitza al natural, assaonat o farcit en entrants, amanides o postres
captan
Agronomia
Compost químic que actua com a fungicida d’aplicació foliar; d’ampli espectre d’acció, te caràcter preventiu i, a més, millora l’aspecte del conreu.
És autoritzat en un gran nombre de conreus, tant herbacis com llenyosos Hom també l’aplica en tractaments de postcollita per a la desinfecció de llavors de plantes hortícoles i de flors Catalogat com de baixa perillositat per a l’home, el seu termini de seguretat és variable, de 7 a 21 dies, segons el conreu de què es tracti Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació pols mullable o pols per a espargir i l’empresa que la comercialitza
revolució verda
Agronomia
Increment espectacular de la producció de cereals en països en via de desenvolupament, especialment els anys 1965-85, que tingué lloc per la utilització de varietats d’alt rendiment de blat, ordi i blat de moro.
El terme fou emprat per primera vegada l’any 1968 pel doctor Williams SGaud, director de l’Agència per al Desenvolupament Internacional EUA L’aspecte més positiu de la revolució verda és la seva contribució a la lluita contra la fam en països en desenvolupament L’any 1970 s’atorgà el premi Nobel de la pau a Norman Bourlaug, director del programa de millora que permeté l’obtenció de varietats de blat d’alt rendiment El potencial productiu d’aquestes varietats solament es manifesta si se'ls proporciona fertilitzants i aigua suficients A més a més, sòl ésser necessari protegir els…
raïm
© Fototeca.cat
Agronomia
Viticultura
Fruita comestible de la vinya (Vitis vinifera) constituïda per una panícula de fruits en baia, els grans de raïm.
Els grans poden ser de diversos colors blanquinós, groc ceri, verd, rosat, violaci o gairebé negre, integrats per una pellofa relativament gruixuda, la polpa i unes quantes llavors La rapa o barrusca raïm desproveït de grans representa entre el 3 i el 7% del pes total del raïm i conté taní, és astringent i el seu sabor és aspre la pellofa representa del 8 a l’11% del pes total i conté taní, àcids i matèria colorant la polpa representa entre el 79 i el 88% del pes i conté aigua entre el 75 i el 85%, sucres entre el 12 o el 18%, àcids lliures gàllic, màlic, cítric, etc, taní, crémor, vitamina C…