Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
jou
Els tres tipus de jou emprats als Països Catalans
© Fototeca.cat
Agronomia
Peça de fusta o de ferro, més o menys corbada, amb la qual dos bous, dos ases, etc, són junyits pel cap o pel coll a l’arada o al carro.
A la part central del jou hi ha unes clavilles, a les quals hom lliga els eixanguers que sostenen la traiga És emprat a tot el Pirineu català, al Camp de Tarragona i al País Valencià El jou de coll, o jou d’ansins , és emprat amb bous o amb mules i és molt poc corbat als caps, on hi ha dos forats per on passen els extrems dels ansins Predomina a la part septentrional de Catalunya El jou de camelles és subjectat estrenyent les camelles als costats d’un coixí que protegeix el coll de cada bèstia i mantenint les parts inferiors de cadascuna unides per una corda És emprat sobretot a…
pareller | parellera
Agronomia
Persona que mena un parell de bous, de muls, etc, o treballa amb un parell de bous, de muls, etc.
parellada
Agronomia
Antiga mesura superficial agrària pròpia del Principat de Catalunya.
Era anomenada també bovada , i equivalia a l’extensió de terra que podia llaurar una parella de bous en un dia Aquest terme fou substituït pel de jovada
arada
Arada
© C.I.C. - Moià
Agronomia
Instrument agrícola que permet d’obrir solcs a la terra, generalment per tal de condicionar-la millor per a la sembra (adequació de l’estructura física del sòl, aeració, destrucció de males herbes, etc.); sol ésser tirat per bèsties (bous, cavalls, etc.) o per un tractor.
No és precisable la data d’origen de les arades de quan eren totalment de fusta no se n'han conservat restes És probable que ja durant el Neolític fos usada una mena d’arada, moguda a mà, com la que s’ha conservat en algunes illes escoceses i d’altres llocs d’agricultura molt primitiva L’arada tingué un paper molt important en l’evolució humana, puix que permeté el conreu de superfícies molt més grans, alliberant una part de la comunitat de la producció agrícola, fet que permeté l’especialització També provocà l’entrada de l’home a les feines agrícoles, mentre que l’agricultura d’aixada era…
mujada
Física
Agronomia
Mesura agrària equivalent al tros de terra que poden llaurar un parell de bous en un dia.
Equival a 2 025 canes quadrades, o sia, 4 896,5 m 2
espigó
Agronomia
Llança o jou de la carreta de l’arada al qual hom enganxa els bous o els muls.
parell
Agronomia
Conjunt de dos bous, dos muls, o d’altres dues bèsties semblants, junyides per a treballar, especialment amb l’arada, o per a tirar un carro.
poltre
Agronomia
Aparell a manera d’una gàbia gran de fusta que serveix per a subjectar i suspendre per la part davantera els cavalls, els bous, etc, que no es deixen ferrar o guarir.
agullada
Agronomia
Bastó llarg que té en un cap una paleta o rastell per a netejar la rella de la terra que s’hi agafa, i a l’altre cap una punta de ferro per a picar els bous que tiren l’arada.