Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
Bacillus thuringiensis
Biologia
Agronomia
Insecticida d’origen biològic constituït per espores i toxines de gran eficàcia contra larves d’insectes.
El Bacillus thuringiensis var Israelensis és constituït per espores i cristalls de delta-endotoxines de gran eficàcia contra larves de mosquits i inofensiu per a la resta de la fauna útil Hom l’utilitza en canals, aiguamolls i maresmes Bacillus thuringiensis var Kurstaki és constituït per espores i toxines de gran eficàcia contra larves de lepidòpters Actua per ingestió i és selectiu resulta inofensiu per a la resta de la fauna útil És autoritzat en conreus de cotó, fruiters, olivera, vinya, en algunes plantes d’horta i en àrees forestals i jardins Hom troba aquesta…
antigramínic
Agronomia
Producte fitotòxic especialment actiu contra les gramínies anuals.
Absorbit per les arrels o per les fulles, provoca l’emmusteïment i la mort per intoxicació de les cèllules A dosis elevades es comporta com a herbicida total i afecta també, aleshores, les dicotiledònies
bioplaguicida
Agronomia
Dit del producte biològic emprat per a combatre diverses malalties o paràsits de les plantes cultivades.
La lluita biològica ha emprat tradicionalment insectes depredadors d’altres insectes Actualment s’utilitzen diversos microorganismes contra fongs i insectes, que s’apliquen en solucions aquoses com en els pesticides tradicionals El més popular és el bacteri Bacillus thuringensis , BT, que s’ha mostrat eficaç en la lluita contra diversos problemes, tot i que darrerament s’ha vist envoltat de certa polèmica, perquè ha estat emprat en enginyeria genètica per a introduir gens de resistència als atacs d’insectes en diversos conreus com el blat de moro o el cotó
lluita biològica
Biologia
Agronomia
Control de poblacions d’organismes perjudicials que es basa en la potenciació dels enemics naturals de l’espècie —que a cops constitueixen una plaga— o en la interferència del seu cicle biològic.
Hom n'ha assajat diverses modalitats segons que es tracti de combatre plagues d’insectes, de vectors de malalties, etc Així, cal esmentar els insectes entomòfags depredadors d’insectes, organismes paràsits virus, fongs, bacteris, i l’atracció mitjançant feromones sexuals vers un parany, especialment pel que fa a la lluita contra insectes devoradors de boscs o conreus de gran importància econòmica La lluita contra els vectors de malalties és més recent, tot i que gràcies a l’OMS s’han emprès programes especials de formació i recerca per a les malalties tropicals En tots dos casos, la…
alternança
Agronomia
Divisió o repartiment dels terrenys d’una explotació en tantes parts equivalents com anys previstos per a la successió de conreus escollida com a més convenient.
La pràctica de l’alternança és observada des de molt antic Virgili, en els seves obres, parla de la necessitat d’alternar els conreus per a descans de la terra Columella fixà normes a seguir per a l’obtenció de bons resultats De Gasparin basa els avantatges d’una alternança en això millor treball del sòl lluita més eficaç contra les males herbes intercalant científicament gruarets i plantes d’entrecavada lluita contra els flagells millor aprofitament de la fertilitat del sòl combinant conreus exhauridors, exigents i millorants equilibri de produccions utilització…
barban
Química
Agronomia
Herbicida del tipus carbamat, obtingut per reacció entre el 4-cloro-2-butin-1-ol i l’isocianat de m-clorofenil.
És aplicat, després de la germinació del blat i de l’ordi, contra la cugula
parasitoide
Agronomia
Organisme paràsit que mata l’hoste com a conseqüència de la relació entre ambdós.
Els parasitoides són, generalment, insectes que pertanyen a l’ordre dels himenòpters o dípters El terme parasitoide és utilitzat habitualment en un context de lluita biològica contra plagues
graner
Agronomia
Local o construcció on hom guarda el gra.
Generalment consta d’una cambra o d’unes quantes, de parets llises, eixutes, construïdes de manera que assegurin una bona ventilació i protegides contra els animals mitjançant xarxes metàlliques
màquina desbarbadora
Tecnologia
Agronomia
Màquina per a desbarbar cereals.
Té una roda de paletes en forma helicoidal, l’eix de la qual és horitzontal, que friccionen els grans contra el cilindre que les envolta Per mitjà d’un ventilador hom separa el gra de la brossa