Resultats de la cerca

Fou professor de l’Escola de Pèrits Agrícoles que funcionà als Vivers de València a la fi del segle XIX i dirigí l’Estació d’Ampelografia Americana de la ciutat Organitzà i dirigí el Servei Vitícola 1906-18 de la província de València, creat per combatre la filloxera, i impulsà l’Estació Enològica de Requena Fou inspector general del cos d’agrònoms de l’estat i enginyer de la casa i el patrimoni reial 1906-31 Publicà articles i monografies sobre temes agrícoles

Durant un temps fou destinat a l’estació de Patologia Vegetal de Burjassot l’Horta, entitat creada el 1924, i posteriorment denominada Escola Pràctica de Capatassos Agrícoles, a instàncies de Pascual Carrión Durant la Guerra Civil de 1936-39 treballà a l’estació de patologia de Santander i en el Servei de Recuperació Agrícola al front de Castelló Fou nomenat enginyer en cap de la delegació de Llevant de l’Instituto Nacional de Colonización creat una vegada acabada la guerra Fou director general d’agricultura i ministre d’agricultura 1957-65 Realitzà treballs per a la colonització de la zona…

Creat després d’un procés constituent que arrencà el 1976 en l’àmbit d’agricultura del Congrés de Cultura Catalana a Mallorca, pretén ésser una organització professional representativa dels pagesos de Mallorca Té per objectiu defensar els interessos de la pagesia donant suport als agricultors professionals i fent possible que pervisquin les explotacions agràries familiars Advoca pels productes locals i la sobirania alimentària i des del 1979 edita la revista Mallorca pagesa Forma part de la Coordinadora d’Organitzacions d’Agricultors i Ramaders COAG espanyola S'organitza a…

Collaborà activament en el procés de transformació de l’agricultura britànica El 1771 començà a publicar un Farmer's Calendar , i més tard una revista mensual, Annals of Agriculture 1784-1809, d’una gran importància per a la difusió de les noves tècniques agrícoles Fou nomenat secretari del ministeri d’agricultura, creat per W Pitt 1793 Feu diversos viatges d’informació agrària per Anglaterra, Galles, Irlanda, França, Catalunya i Itàlia, i en publicà els resultats La narració del viatge a Catalunya, fet el mes de juliol del 1787, és d’un interès documental notable fou publicat…

S'encarrega d’exercir totes les funcions d’investigació agrària del departament

Aquest organisme rebia les terres expropiades segons la dita llei i n'organitzava la distribució entre els camperols, que podien decidir-ne el règim d’explotació

Pretengué la defensa dels interessos corporatius i la difusió de coneixements i de tècniques agrícoles Tingué com a immediats precedents la Unió Agrícola de Catalunya 1889 i la Federació dels Gremis Agrícoles de Catalunya 1893 Promoguda i sostinguda sobretot per l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, celebrà regularment congressos anuals entre altres, a Manacor el 1907, a Tàrrega el 1910, a Eivissa el 1912, a Maó el 1917 i a Lleida el 1920 El 1903 aconseguí la creació de la Unión Agraria Española, que reuní diferents federacions regionals d’Espanya En foren presidents, entre altres, el…

Els seus objectius, secundant la tasca de l’Instituto Nacional de Colonización, pretenien superar el fraccionament del camp espanyol, cosa que portà a terme, en el període 1953-71, en 3 601 400 ha, xifra, però, insuficient per a satisfer una demanda de concentració superior als 6 milions d’ha L’any 1971 s’integrà a l’Instituto de Reforma y Desarrollo Agrícola IRYDA

Combina les tècniques de conreu tradicionals rotació de conreus, conreus intercalats, etc i les tècniques modernes En conseqüència no utilitza productes químics de síntesi plaguicides sintètics, ni adobs minerals, o en fa un ús el més limitat i racional possible, per tal de reduir la contaminació i enriquir el sòl amb matèria orgànica, afavorint-ne, per tant, l’equilibri Promou també la diversitat vegetal i la utilització de varietats locals i en canvi rebutja la utilització d’organismes modificats genèticament OMG i els seus derivats Per tal de gestionar adequadament el sòl, la producció…

L’objectiu d’aquest organisme era l’ordenació de la producció, compra i distribució dels cereals mitjançant una xarxa de sitges A aquest fi els conreadors havien de declarar i vendre a l’esmentat organisme la collita disponible per tal de vendre als preus fixats per l’administració Per al finançament el SNC disposava d’un conveni amb la banca privada, car aquesta descomptava els pagarés amb els que el SNC abonava als agricultors, pagarés que eren redescomptables al Banc d’Espanya L’any 1971 fou substituït pel Servicio Nacional de Productos Agrarios SENPA