Resultats de la cerca
Es mostren 889 resultats
séquia d’en Marc
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’horta de Gandia, derivada del riu d’Alcoi, que pren l’aigua a l’assut d’en Marc, aigua avall de l’assut d’Alcoi, dins el terme de Vilallonga de la Safor, l’aigua sobrant del qual recull.
Té dues files i mitja d’aigua, i rega els termes de Palma de Gandia, Beniarjó i Gandia Es reuneix amb la séquia d’en Carròs al molí de Palma, prop de l’assut de Vernissa, on va a parar l’aigua sobrant
séquia d’en Vinyals
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia del Gironès, que pren les aigües del Ter a Pontmajor i rega el sector de plana de la dreta del riu dels termes de Celrà, Bordils, Sant Joan de Mollet i Flaçà; en aquest darrer terme desguassa al Ter.
séquia d’en Carròs
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’horta de Gandia, que pren l’aigua al riu d’Alcoi, per l’esquerra a l’assut d’Alcoi (o assut d’en Carròs) aigua avall de Vilallonga de la Safor i dins el seu terme municipal; del mateix assut, per la dreta, l’aigua és desviada cap a la séquia reial d'Alcoi
.
Consta de 3,20 files d’aigua i rega tres dies i mig el terme de Palma de Gandia i tres dies i mig envia l’aigua a la séquia comuna de Gandia
evapotranspiració del conreu en condicions estàndard
Agronomia
Evapotranspiració d’un conreu determinat en condicions òptimes de disponibilitat d’aigua i nutrients i lliure de plagues i malalties.
Es pot calcular de forma directa a partir de l’evapotranspiració de referència ETo i l’anomenat coeficient de conreu Kc de la manera següent ETc = ETo x Kc El Kc varia al llarg del desenvolupament del conreu per canvis en la superfície foliar, l’anatomia de les fulles, les característiques estomàtiques, les propietats aerodinàmiques i en l’albedo
evapotranspiració del conreu en condicions no estàndard
Agronomia
Evapotranspiració d’un conreu en unes determinades condicions de gestió i d’entorn que no són les òptimes.
En condicions habituals de conreu l’evapotranspiració real sol ser menor que l’estàndard a causa de la presència de plagues i malalties, de la salinitat del sòl, de la manca de fertilitat, de la falta d’aigua o de l’entollament del sòl
Centre Internacional per a la Recerca Agrícola en les Zones Seques
Agronomia
Organisme internacional dedicat a la recerca agrícola, fundat el 1977 i amb seu a Alep (Síria).
És un dels tretze centres coordinats en el Grup Consultiu Internacional sobre Recerca Agrícola CGIAR La seva funció principal és la de desenvolupar l’agricultura en zones seques de clima mediterrani, en zones poc productives i en regions on hi ha dèficit d’aliments Els seus membres són especialistes que estan compromesos a incrementar la productivitat agrícola en els països en vies de desenvolupament del nord d’Àfrica i de l’oest d’Àsia Els objectius que persegueix són el funcionament com a centre internacional que faciliti la investigació en conreus de civada, llentilles, faves i llegums —…
Association of Official Agricultural Chemists
Agronomia
Entitat nord-americana coneguda pels seus treballs sobre mètodes d’anàlisi de productes agrícoles i alimentaris.
pinso
Agronomia
Porció de gra, palla, alfals o altre aliment sec que hom dóna al bestiar, especialment en el d’estabulació total, generalment a hores i en quantitats determinades.
Des de fa molts anys, hom ha procurat de donar al bestiar l’alimentació òptima i, per tant, la utilització del que avui hom anomena pinsos composts és antiga, puix que foren, durant molts anys, simples barreges d’aliments diferents El pinso compost , obtingut actualment en processos industrials, pot ésser complet o complementari El pinso compost complet , anomenat també pinso equilibrat , és el que cobreix totes les necessitats quantitatives i qualitatives de nutrició del bestiar al qual va destinat, segons l’espècie a la qual pertany, l’edat i allò que…
salinitat
Geologia
Agronomia
Contingut de sals en el sòl.
Llevat dels halòfits, la majoria de les plantes no tolera una salinitat alta La correcció dels sòls salins és feta principalment mitjançant el reg i el drenatge, i amb l’addició de matèria orgànica i de sulfats
fungicida
Farmàcia
Agronomia
Dit de qualsevol compost sintètic o biosintètic emprat per a combatre les infeccions fúngiques en els animals i les plantes.
Entre els fàrmacs emprats per al guariment de malalties micòtiques en l’home, hi ha la nistatina, l’amfotericina, la griseofulvina, el clotrimazol, l’econazol i el miconazol En agricultura, el sofre i les sals de coure són dos dels antifúngics més coneguts i emprats, el darrer en la forma de brou bordelès els brous sulfocàlcics són emprats en el tractament de l’oïdi o mal blanc dels fruiters i la vinya
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina