Resultats de la cerca
Es mostren 96 resultats
fructicultor | fructicultora
partenocàrpia
Biologia
Botànica
Agronomia
Formació del fruit sense fecundació prèvia dels primordis seminals, els quals no es transformen en llavors viables.
El procés de formació del fruit és controlat per l’auxina produïda durant la pollinització i sobretot per les llavors en creixement En la partenocàrpia natural l’auxina té uns altres orígens També pot ésser induïda artificialment mitjançant l’aplicació de diverses fitohormones i substàncies químiques
pomera salvatge
Peter O'Connor aka anemoneprojectors (CC BY-SA 2.0)
Botànica
Agronomia
Petit arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de 2 a 10 m d’alt, més o menys espinós, de fulles ovals crenades, de flors blanques o rosades, disposades en umbel·les, i de fruits en pom, de 2 a 3 cm de diàmetre, acerbs o dolcencs.
Es fa en boscs i matolls, a una gra part d’Europa
banana
© Fototeca.cat - Corel
Botànica
Agronomia
Fruit en baia oblonga i arquejada del bananer, de pell gruixuda i de polpa farinosa, molt rica en sucre (19-25%), però pobra en sodi, mancada de llavors i comestible.
Les bananes, també anomenades, bé que impròpiament, plàtans, solen ésser recollectades encara verdes en madurar esdevenen grogues, clapades de marró D’un valor alimentari molt elevat, hom les consum crues, fregides o cuinades Hom n'obté, a més, farines i el vi de bananes La producció i comercialització de la banana Des del principi de la dècada de 1960 la producció mundial de bananes s'ha quadruplicat, i l'any 2011 es comptabilitzaren 145443115 tones segons dades de la FAO Els principals països productors, al principi del període esmentat, eren Uganda 3700000 t, el Brasil 2823040 t, l'Equador…
alvocater
CC0
Botànica
Agronomia
Arbre de la família de les lauràcies, originari de Mèxic i de l’Amèrica Central, de fulles coriàcies i flors en panícula, molt cultivat actualment a la majoria dels països càlids pel seu fruit, l’alvocat.
És un arbre de creixement ràpid que vol terrenys fèrtils i abundant irrigació a l’estiu Comença de donar fruit al quart o al cinquè any, i les collites, bé que no gaire abundants, són constants És plantat sovint, també, com a planta ornamental
nespra
© Fototeca.cat
magrana
© C.I.C - Moià
llimona
© C.I.C. - Moià
Botànica
Agronomia
Fruit del llimoner.
Bé que les característiques poden diferir d’una varietat a una altra, és de forma ovoide, d’uns 6 cm de diàmetre i 10 cm de llargada, amb un sortint en forma de mugró a la base, pell de color groc, més o menys rugosa, i polpa groguenca, sucosa, dividida en grills i de gust àcid És emprada en gastronomia com a aromatitzant, i amb el suc hom prepara la llimonada Als Països Catalans, la importància de la llimona ha estat sempre inferior a la dels altres cítric Per varietats, bé que la primofiore i d’altres siguin més apreciades, domina absolutament la verna , més productiva Les regions d’…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina