Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
bombó
Agronomia
Varietat d’arròs de planta força alta i de tiges gruixudes i fortes.
És poc resistent a malures i accidents Té molt bones condicions culinàries i és considerat arròs de tipus selecte, semblant al bomba, sense aconseguir-ne, però, la finor
bomba
Agronomia
Varietat d’arròs de planta molt alta, de color verd clar i de tiges molt robustes.
És poc resistent a les malures i a la fallada, així com als atacs del cucat, fet que en fa disminuir l’àrea de producció Té unes condicions culinàries òptimes i és la varietat més apreciada al mercat
cacau

Detall d’una planta de cacau
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Arbre de la família de les esterculiàcies, que ateny de 5 a 7 m d’alçària a les plantacions i de 8 a 10 m en estat silvestre, de petites flors blanques o rosades, que apareixen en petits raïms sobre la tija i les branques velles.
El fruit, mena de baies que reben el nom de panotxes , d’uns 20 cm de llarg i 8 cm d’ample, de superfície dura i tuberosa travessada per 5 o 10 solcs longitudinals, de color groc o ataronjat un cop madurs, contenen de 30 a 40 llavors, els grans de cacau, embolcades per una polpa mucilaginosa i disposades en cinc rengleres És una planta intertropical, de terra baixa, que prefereix una temperatura mitjana anual òptima d’uns 25°C i que requereix que la mitjana de les mínimes diàries ultrapassi els 15°C Necessita precipitacions superiors a 1250 mm anuals i que la durada de l’estació seca no…
perera
Pera
© C.I.C -Moià
Botànica
Agronomia
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de fins a 15 m d’alt, de fulles ovades, de flors blanques, disposades en petits corimbes, i de fruits comestibles (les peres).
Hom dóna el nom de perera borda a les formes silvestres i subspontànies, que es fan als boscs de la muntanya mitjana És conreat a totes les zones temperades del món, i comprèn nombroses culti-vars Prefereix sòls pregons, ben drenats i fèrtils, i és atacat per diverses malures criptogàmiques La pera, amb la poma i el préssec, constitueix, després dels cítrics, el grup de fruita fresca més important en els aspectes paisatgístic i econòmic dels Països Catalans, per davant de la fruita seca més notable com ara l’ametlla i l’avellana Als Països Catalans, hom inicià en el decenni 1920-30 prop de la…
gomosi
Agronomia
Nom de diverses malures de les plantes, especialment dels arbres fruiters, caracteritzades per la presència de nòduls gomosos a l’escorça i als fruits.
Pot ésser causada per un excés continuat d’aigua al terra, per fongs i bacteris, per traumatismes i per glaçades
floricultura

Mercat de les flors d’Aalsmeer (Països Baixos)
© Turisme d’Holanda
Agronomia
Branca de l’horticultura que tracta del conreu de les plantes per a l’obtenció de flors destinades, sobretot, a ornamentació.
S’ocupa d’aspectes diversos, com l’estudi de les condicions climàtiques i edàfiques òptimes per al desenvolupament de cadascuna de les espècies, el coneixement de les malures més freqüents i els mètodes de prevenció i de guariment, el millorament de les varietats ja existents i l’obtenció d’altres de noves, etc Entre les espècies conreades directament sobre el terreny, per a l’explotació com a flor tallada, destaquen les roses, els clavells, els crisantems, les gardènies, els gladiols, els narcisos, els lliris, les tulipes, els ranuncles, les anemones, etc, i com a plantes…
sulfatar
Agronomia
Sotmetre (els vegetals) a polvoritzacions d’una dissolució aquosa de sulfat de coure o de sulfat de ferro per preservar-los de les malures causades per fongs o altres paràsits.
Agronomia 2009
Agronomia
Adéu a Norman E Borlaug El 12 de setembre de 2009 va morir a Dallas Texas, a 95 anys, Norman Ernest Borlaug Les investigacions desenvolupades per Borlaug al llarg de la seva vida han tingut una transcendència sense precedents sobre l'agricultura i l'alimentació de bona part de la població del planeta Va començar les seves investigacions, al final del 1944, quan va participar en un programa de recerca sobre el blat, finançat per la Fundació Rockefeller i el Ministeri d'Agricultura dels Estats Units Mexicans, que tenia l'objectiu de millorar la producció d'aquest cereal a Mèxic i, per tant,…
cacauet
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de fulles pinnades amb 4 folíols, piloses, tija de 30 a 60 cm d’alçària i flors grogues que parteixen de les axil·les de les fulles inferiors.
Després de la pollinització el peduncle floral s’allarga cap al sòl, i hi va enfonsant el fruit, una beina de 2 a 4 cm, anomenat, com la planta mateixa, cacauet , que acaba de madurar sota terra, adquirint una forma allargada i una closca dura, groguenca, amb constriccions que corresponen als espais entre les llavors El cacauet exigeix un clima temperat, càlid i sec, sòls poc compactes, on els fruits puguin enfonsar-se bé, fèrtils i profunds, preferentment arenosos, rics en calci, fòsfor i potassi És planta exhauridora i exigent, que demana de seguir en rotació un conreu que hagi estat molt…
blat de moro

Inflorescència masculina (cima o fletxa) i inflorescència femenina (panotxa) embolcallada per les pellerofes tendres del blat de moro
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Gran planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, monoica, d’1 a 4 m d’alçària.
La tija o canya és dreta, nuosa, acabada en un plomall anomenat cima o fletxa , format per panícules d’espiguetes constituïdes, cadascuna, per dues flors masculines aquesta tija és plena d’una medulla esponjosa que posseeix un elevat contingut de sucre quan la planta és jove Les fulles són alternes, lanceolades, d’un verd intens, aspres, una mica ondulades al marge, i fan aproximadament 50 cm per 4 o 5 Les flors femenines s’agrupen en espiguetes biflores en les quals la flor inferior és estèril, mentre que la superior consta d’un ovari i dos llargs estils aquestes espiguetes s’ordenen en un…