Resultats de la cerca

Presenta els troncs molt inclinats De desenvolupament mitjà, és propi de conreu en secà Madura a la primeria de setembre

Té una roda de paletes en forma helicoidal, l’eix de la qual és horitzontal, que friccionen els grans contra el cilindre que les envolta Per mitjà d’un ventilador hom separa el gra de la brossa

Té dues files i mitja d’aigua, i rega els termes de Palma de Gandia, Beniarjó i Gandia Es reuneix amb la séquia d’en Carròs al molí de Palma, prop de l’assut de Vernissa, on va a parar l’aigua sobrant

El raïm és mitjà, irregular i amb els grans petits, esfèrics i amb moltes llavors de gust amarg Per la seva facilitat de conreu, com també per una resistència notable al fred i a la podridura, el seu cultiu s’ha estès per tot el món

Consisteixen en un tros de fusta pla, en una sèrie de llistons parallels, en un sol llistó, etc, proveïts de puntes de fusta o metàlliques, que actuen damunt la terra bé arrossegats per bèsties o per tractors, bé manejats a mà per mitjà d’un mànec

En les arades tradicionals és una peça de fusta corbada En les arades de pala consisteix en una peça de fusta o metàllica, recta o corbada, a la qual va fixat el cos de l’arada per mitjà dels muntants En les arades tirades per tractors la cameta es converteix en un bastidor

L’aigua sobrant d’aquest assut és recollida més avall, a l’assut d’en Marc , i desviada cap a la séquia d’en Marc Tot el cabal del riu és dividit en 45 files a 700 m de l’assut hi ha la Casa Fosca, recinte cobert i tancat amb dues claus guardades a Gandia i a la Font d’en Carròs, on l’aigua és dividida per primera vegada, en set parts i mitja dues, a la dreta, formen la séquia de Rebollet que rega els termes de Potries, la Font d’en Carròs i Oliva la resta forma la séquia comuna de Gandia i Oliva, subdividida als 350 m a l’anomenada Casa Clara, entre la séquia comuna…

Fou professor d’agricultura a l’institut d’ensenyament mitjà de Tarragona Estudià l’estructura tectònica de l’illa de Mallorca Publicà nombrosos articles en revistes científiques catalanes, castellanes i franceses i obres com Investigación de aguas subterráneas para usos agrícolas 1932 i Història de la coneixença geològica de l’illa de Mallorca 1946, bibliografia crítica publicada pòstumament i completada per Guillem Colom i Casanovas

Les aigües carbòniques molt utilitzades com a beguda, poden ésser naturals aigües picants o artificials aigües gasificades La solubilitat del diòxid de carboni en aigua és feble a la pressió ordinària i les aigües carbòniques perden ràpidament el gas si no són conservades en vas tancat i a pressió Les ampolles anomenades sifons constitueixen un mitjà còmode d’obtenir, d’expedir, de conservar i de dispensar l’aigua carbònica artificial