Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
arada de pala fixa
Agronomia
Arada moderna de pala no giratòria.
Tomba la terra cap a un sol costat, la qual cosa, si hom vol evitar els cavallons, fa més laboriosa la llaurada
arada de pala giratòria
Agronomia
Arada moderna de pala, capaç de girar entorn del dental o de la cama.
Permet de tombar la terra cap a un costat o cap l’altre, la qual cosa, sobretot si hom vol evitar els cavallons, facilita la llaurada El tipus més senzill d’arada de pala giratòria té la pala, que és simètrica respecte a l’eix de gir, amb una vora que fa de rella o de ganiveta, i una altra que fa de ganiveta o de rella, segons la posició triada La forma que en aquest cas ha de tenir la pala fa que la llaurada no sigui del tot perfecta, i per això algunes arades de pala giratòria, com l' arada de pala giratoria doble , tenen, de fet, una doble pala cilíndrica, capaç de girar en torn de la cama…
pollegana
Agronomia
Arada moderna o de pala en la qual el grup de tracció és un forcat.
arada vinyatera
Agronomia
Arada moderna la cameta de la qual és inclinada vers el costat en què la pala gira la terra.
Permet de passar arran dels ceps per tal de descalçar-los
arada enfondidora
Agronomia
Arada moderna, especialment resistent i robusta, emprada per a obrir solcs de gran profunditat (30 cm i més) i relativament estrets.
pagès | pagesa
Història
Agronomia
Persona que es dedica al conreu de la terra.
Els pagesos que habitaven a les ciutats podien formar confraries i gremis amb la denominació majoritària de llaurador en especial al País Valencià i a la Catalunya Nova o d' hortolà Al segle XIV hi havia gremis de pagesos a Manresa pagesos i traginers, 1379, a Lleida pagesos i macips de ribera, 1394 i a Reus pagesos i treballadors del metall, units fins al 1603 A l’edat moderna el nom de pagès designava una situació benestant dins el món agrari
sistema agroalimentari
Economia
Agronomia
Conjunt heterogeni d’indústries i empreses que participen en la producció, la transformació, l’elaboració, el condicionament i la comercialització d’una gran diversitat de productes d’origen vegetal o animal destinats principalment a l’alimentació humana, però també a la del bestiar o a ser transformats en primeres matèries per tal de poder elaborar posteriorment d’altres productes.
A l’Estat espanyol aquest subsector industrial té una gran importància, ja que la seva producció global puja a gairebé 2 bilions de pessetes el 1981 Aplega unes 65 000 empreses 1982, la majoria de les quals són petites el 75% té d’un a quatre treballadors, i només el 4% més de 50, i dóna feina a gairebé mig milió de persones Es caracteritza per la barreja encara notable dels mètodes artesans de producció amb la tecnologia més moderna aportada per les multinacionals que, de fet, són les que dominen econòmicament tot aquest subsector
arada calçadora
Agronomia
Arada moderna proveïda d’una rella simètrica respecte al dental i de dues pales iguals col·locades a banda i banda que permeten de girar la terra vers tots dos costats.
Hom la fa passar entre dos rengles de plantes per tal de calçar-les
agroecologia
Agronomia
Conjunt de tècniques agrícoles que tenen en compte els principis de l’ecologia.
Sorgeix com a resposta a la introducció i la generalització de diverses tècniques en l’agricultura moderna explotació intensiva del sòl, utilització d’adobs químics i pesticides, introducció dels cultius transgènics, etc que contribueixen al deteriorament dels recursos naturals erosió del sòl, contaminació d’aigües freàtiques, pèrdua de diversitat agrícola, resistència a plagues i malalties diverses, contaminació ambiental, etc L’agroecologia proposa un ús racional de les pràctiques agrícoles i dels recursos naturals basat en el respecte del medi ambient L’agroecologia també es…
mongeta

Mongetes seques blanques
© Fototeca.cat
Alimentació
Agronomia
Fruit de la mongetera.
N’existeixen nombroses varietats, i tant el llegum immatur mongeta tendra com la llavor ja feta mongeta seca són molt emprats com a aliment Hom menja les mongetes bullides, soles o amb patates, com a acompanyament del tall, en plats freds, bullides i després fregides amb porc, etc Les mongetes seques amb botifarra són un plat popular al Principat Bé que generalitzat ben d’hora als Països Catalans, l’expansió moderna del conreu data del segle XVIII, en esdevenir terme indispensable juntament amb la fava en moltes rotacions de conreus La producció anà en augment…