Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
treball del sòl
Agronomia
Conjunt de tècniques emprades en el treball del sòl per tal de sembrar-hi, combatre les males herbes i oxigenar-lo.
El conjunt d’operacions que els pagesos han realitzat, des de sempre, per a preparar la sembra, però també per a combatre les males herbes, facilitar la penetració i la retenció d’aigua, airejar el sòl i combatre determinades malalties, constitueix avui dia, encara, el gros de les feines amb el tractor, i representa un percentatge important dels costos de producció de la majoria de conreus Dutes a terme correctament, aquestes tasques de preparació del sòl són una bona garantia per a l’obtenció de bones collites A la clàssica arada de pales o de tombar s’han afegit un seguit d’…
màquina segadora
màquina segadora-batedora
© Fototeca.cat
Agronomia
Màquina agrícola emprada per a segar herba o, especialment, cereals.
Les màquines petites emprades per a tallar herba són anomenades preferentment dalladores Les segadores pròpiament dites són destinades molt especialment a segar cereals de tija ja seca i són molt perfeccionades, de manera que, ultra ésser de rendiment elevat, solen permetre d’efectuar altres operacions complementàries de la sega Els dos tipus més emprats actualment són la màquina segadora-agarbadora i la màquina segadora-batedora Llevat de les dalladores, que poden ésser arrossegades per un tractor o per animals, les segadores solen ésser automòbils
màquina agrícola
Tecnologia
Agronomia
Màquina moguda per mitjà d’energia mecànica i emprada per a fer les feines agrícoles, en substitució del treball manual.
Les màquines agrícoles apliquen els mateixos principis que els instruments manuals arada, rascle, etc, però augmentant la velocitat de l’operació i disminuint-ne l’esforç Hom les classifica segons el tipus de feina que poden fer treball del sòl, sembra, recollecció i transport, etc Entre les que treballen el sòl, les més importants són l'arada, que obre la terra i la gira i que adopta formes diverses, l'escarificadora i la conreadora La sembradora té com a objectiu la distribució de les llavors de la forma adequada a cada conreu, i en les operacions de cura del conreu hom empra l…
cabassa
Agronomia
Estora d’espart de forma circular sobre la qual hom mesura les olives o fa altres operacions.
Permet de recollir amb facilitat allò que cau i evita que s’embruti
Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació
Agronomia
Agència especialitzada de les Nacions Unides, fundada el 16 d’octubre de 1945 a la conferència de Quebec, Canadà.
Té com a fins l’elevació del rendiment sostenible de les explotacions agrícoles, forestals i pesqueres, així com del nivell de vida, fonamentalment en relació amb l’alimentació dels estats membres Les seves activitats es poden classificar en dues categories el programa ordinari, que inclou les operacions internes, i el programa de camp, que executa les estratègies de desenvolupament de l’organització i facilita assistència als governs i a les comunitats rurals Més del 60% del finançament del programa de camp procedeix de fons nacionals, mentre que el programa de les Nacions Unides per al…
Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya
Agronomia
Llotja on es concentren i comercialitzen les flors i plantes ornamentals produïdes al Maresme, a tot Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol, com també una quantitat important de provinents de l’exterior.
Té la seu a Vilassar de Mar i actua amb la forma jurídica de Societat Agrària de Transformació És integrada per més de 400 socis i més de 4 000 compradors, i aglutina tota mena d’empreses relacionades amb el món de l’horticultura i la floricultura El sector s’inicià el 1925, a Vilassar de Mar, quan foren importades les primeres plantes italianes de clavell La primera gran expansió del sector tingué lloc cap als anys seixanta, quan la flor del Maresme ascendí amb força en els mercats europeus La creació del Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya, el 1983, respon al desig de potenciar…
polvoritzadora
Agronomia
Màquina emprada per a fumigar camps, plantes, etc., especialment quan hom ha de treballar en extensions considerables..
La majoria de polvoritzadores són accionades per un tractor, suspeses o arrossegades, en funció de la capacitat del dipòsit, que pot oscillar entre els 300 litres i els 3 500 litres També n'hi ha de més petites per a carretons o per a motocultors entre 100 i 200 l, per a dur a l’esquena de l’operari entre 15 i 20 l, i de més grans, automotrius, amb dipòsits de més de 5 000 l Segons la forma de generació de les gotes hi ha polvoritzadores hidràuliques, en les quals la bomba comunica la pressió al líquid i aquest es polvoritza en passar per un broquet de forma i dimensions adients…
conreu
Vista dels conreus de vinyes a l’Anoia
© Arxiu Fototeca.cat
Agronomia
Conjunt de treballs destinats a prendre cura de la terra i de les plantes per tal de fer-les fèrtils i obtenir-ne un profit més gran que en el cas d’un desenvolupament espontani de la natura.
Aquests treballs són estructurats en els sistemes de conreu , que són un seguit d’operacions que, amb ajuts tècnics concrets, permeten l’obtenció de les millors collites possibles per a un terreny determinat La diversitat de medis naturals susceptibles d’ésser aprofitats per l’home des del punt de vista agrícola dóna lloc, de forma natural, a una diversificació parallela en els sistemes de conreu El poblament dispers en un medi relativament hostil de molts pobles primitius és característic de les regions equatorials, on l’agricultura té un caire complementari de la caça i de la…
arròs

Planta d’arròs
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de tija en canya, erecta, que arriba a tenir més d’un metre d’alçada, amb fulles linears de 5 a 10 mm d’amplada, una mica aspres, i espícules uniflores, proveïdes o no d’aresta, disposades en panícula.
El gra, ellipsoidal i d’uns quants millímetres de grandària, anomenat com la planta mateixa, arròs, consta, a més de l’embrió, d’una part més interna endosperma, d’uns embolcalls rics en proteïnes i greixos testa i d’una pefolla cellulòsica d’un marró esblanqueït N’existeixen nombrosíssimes varietats, la majoria conreades És conreat en els arrossars , camps plans que es mantenen inundats mentre creix l’arròs L’arròs és originari del sud-est asiàtic, on ja era conegut, segons sembla, des de l’antigor Diversos documents testimonien que els xinesos es dedicaven ja al conreu de l’arròs fa més de…
agricultura
Agronomia
Art de conrear la terra.
Enclou també les ciències, pràctiques i indústries que l’home utilitza per a obtenir, mitjançant l’explotació dels elements naturals, productes vegetals i animals de la màxima qualitat i del màxim rendiment possibles En l’actualitat, bé que deslligats intrínsecament de la producció, les operacions de mercat, els estudis socials, i la fabricació i obtenció de màquines i materials emprats en els camps, són involucrats dins aquest concepte Els productes agrícoles són, en primer lloc, la font bàsica d’aliments per a la nutrició humana carn, ous, farines, llet, fruites, verdures, formatges, etc En…