Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
adob
adob natural d’origen argànic
© Fototeca.cat
Economia
Agronomia
Substància orgànica o mineral que conté un o diversos elements químics indispensables per al creixement dels vegetals, i que, addicionada al sòl, el compensa de les deficiències que pugui tenir d’aquests elements.
L’adob, per tant, augmenta la fertilitat d’un terreny Els elements químics que en més gran quantitat extreuen els vegetals del substrat per tal de subvenir a llurs necessitats sintetitzadores són el nitrogen, el fòsfor i el potassi Consegüentment seran aquests els elements que més sovint escassejaran a les terres de conreu, atesa l’explotació intensiva a què són sotmesos Els adobs, fonamentalment, pretenen de corregir aquesta escassesa o mancança, bé que a vegades també forneixen altres elements secundaris, que normalment ja són en quantitat suficient al sòl Sovint també aporten calci, el…
séquia d’Alcarràs
Agronomia
Construcció i obres públiques
Antiga séquia, d’origen romà, que regava les terres del pla de Lleida, a la dreta del Segre.
És probablement, junt amb la séquia de Torres, de l’esquerra del riu, l’origen dels regs de l’horta de Lleida Prenia l’aigua vora les actuals comportes de la Canadenca i després de passar vora la ciutat anava a parar a Alcarràs Per tal de protegir les cases de Lleida contra les riuades del Segre, calgué reomplir-la el 1497
fertilitzant
Agronomia
Producte d’origen animal o vegetal que té com a funció principal aportar macronutrients (nitrogen, fòsfor, sofre, potassi, calci, magnesi ), i els micronutrients (bor, molibdè, clor, ferro, manganès, zinc, coure i níquel) essencials per al creixement i desenvolupament vegetal.
Per a que aquests nutrients resultin disponibles per a les plantes cal la descomposició i sovint mineralització dels fertilitzants orgànics La matèria orgànica continguda en aquests adobs constitueix també una font d’energia i nutrients per a animals, bacteris i fongs del sòl i una font de compostos carbonatats per a la reposició de l’humus del sòl Els fems, purins, gallinasses, guanos, residus d’escorxador, residus vegetals d’origen agrari, industrial o domèstic, els fangs de depuradora són exemples de residus orgànics utilitzats habitualment en l’obtenció de fertilitzants…
séquia del Cup
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’horta de Balaguer, dita també séquia de Balaguer, que pren l’aigua del Segre, per la dreta, dins el terme d’Os de Balaguer i, després de travessar la ciutat i regar les hortes de Balaguer i de Menàrguens, retorna al Segre prop de Torrelameu.
D’origen islàmic, fou refeta el 1155
nyàmera
nyàmera
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, que arriba fins a 3 m d’alçària, d’arrel tuberosa, de fulles cordiformes o ovades i de capítols grocs.
D’origen nord-americà, actualment és extensament conreada, sobretot a Europa i a l’Amèrica del Nord
pebrer bord
Pebrer bord
Georges Jansoone (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Arbre perennifoli de la família de les anacardiàcies, dioic, resinífer, de 6 a 10 m d’alt, de fulles pinnaticompostes, amb folíols linears, de flors petites, blanquinoses i paniculades, i de fruits rosats, semblants, en la mida i en el gust, a grans de pebre.
D’origen sudamericà, és molt comú als Països Catalans, en jardins i passeigs de les contrades d’hivern temperat
anàlisi de llavors
Agronomia
Mètode que té per objecte determinar en una mostra de llavors la puresa, el poder germinatiu i altres dades complementàries.
Com són identificació de l’espècie o varietat botànica, origen, velocitat de germinació, vigor germinatiu, humitat, pes, densitat i estat sanitari
panís
Panís
manuel m. v. (CC BY 2.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 50 a 100 cm d’alçària, de tija robusta, de fulles linears amples i verdes, amb una lígula de pèls, i de panícula grossa i espiciforme.
D’origen asiàtic oriental, és conreada com a ornamental i també per les llavors, emprades com a menjar d’ocells de gàbia
starking
Agronomia
Dit d’una varietat de poma del grup Red Delicious, de color vermell matisat de groc, pell llisa i polpa cruixent.
Es troba entre les més cultivades arreu del món i ha estat origen de moltes de les varietats modernes Suporta molt bé la conservació frigorífica
maduixera
Maduixera silvestre
© Laura Martínez Ajona
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia, de la família de les rosàcies, perenne, estolonífera, de fulles trifoliolades, de flors blanques i de fruits en núcula, disposats sobre receptacles carnosos i vermells, anomenats en conjunt maduixes.
Es fa en boscs o llocs ombrívols És conreada pels seus fruits, però ha estat quasi totalment substituïda per la fraguera , d’origen nord-americà