Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
Hermann Helriegel
Biologia
Agronomia
Biòleg i agrònom alemany.
Descobrí ensems amb Wilfarth que les papilionàcies fixen el nitrogen atmosfèric mercès als nòduls de les seves arrels i demostrà la proporcionalitat entre nodulació i fixació de nitrogen
prat

Els prats són ecosistemes molt menys complexos que l’alzinar o la brolla
© Fototeca.cat-Corel
Agronomia
Geobotànica
Zootècnia
Terreny cobert d’herba, sovint amb predomini de vegetals graminoides.
Els components principals de les diverses comunitats herbàcies dels prats són hemicriptòfits cespitosos i estolonífers, pertanyents sobretot a les famílies de les gramínies, de les ciperàcies i de les papilionàcies Els prats de pastura són pasturats directament pels ramats En els prats dalladors , que als països pocs humits necessiten regatge, l’herba és dallada i donada al bestiar Hi ha prats naturals , que es fan espontàniament, i prats artificials , que són sembrats o millorats per l’home
bajoca
bajoques de pèsol i de fava
© Fototeca.cat
Agronomia
Tavella d’algunes papilionàcies conreades (mongetes, faves, pèsols).
farratge
Conreus de farratge a les hortes de Valljunquera (Matarranya)
© Fototeca.cat
Agronomia
Verd destinat a l’alimentació del bestiar.
Llevat del gra, qualsevol part de la planta pot ésser emprada com a farratge Pot ésser consumit acabat de collir amb ensitjament previ Les principals plantes farratgeres són lleguminoses alfals, veça, trèvol, etc i gramínies civada, blat de moro, festuca, etc Als Països Catalans, el conreu del farratge nasqué amb la intensificació de la ramaderia per a carn, no anterior al segle XVIII, amb la introducció dels naps, el trèvol i la trepadella en les rotacions de conreus Als Pirineus l’increment del bestiar gros —de peu rodó o vaccí— revelà la insuficiència dels prats naturals, àdhuc els de dall…
mongeta azuki
Alimentació
Agronomia
Grana petita, arrodonida i vermellosa de la Vigna angularis, de la família de les papilionàcies.
És cultivada originàriament a l’Àsia oriental i a l’Himàlaia, on és molt emprada en la cuina, sobretot per a l’elaboració de l' anko , una mena de melmelada feta amb sucre o amb mel
llobí
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual de 20 a 50 cm d’alt, de la família de les papilionàcies.
De fulles palmatisectes, piloses pel dessota, de flors blanques o parcialment blavoses i de fruits en llegum, amb llavors lenticulars, anomenades llobins La planta sencera serveix per a farratge i com a adob en verd
favó
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual molt semblant a la favera, bé que més petita, de la família de les papilionàcies.
És conreada com a planta farratgera i forneix un farratge molt nutritiu Li agraden terrenys argilosos, és molt exigent en potassa i resisteix bé el fred
fesolet
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual de la família de les papilionàcies, de fulles trifoliades i de llegums cilíndrics llargs i penjants.
Les llavors i la planta entera són destinades a l’alimentació del bestiar De procedència sud-asiàtica, les principals zones de conreu són la Xina, l’Índia i el sud dels EUA Vol sòls arenosos o llimosos, i és molt sensible a les glaçades
garrofer del diable

Garrofer del diable
Luigi Rignanese (cc-by-nc)
Botànica
Agronomia
Arbust caducifoli, de la família de les papilionàcies, de fulles trifoliades, flors grogues amb taques negres i fruits en llegum força grossos.
Tòxic i pudent, creix a les màquies de la terra baixa mediterrània
pèsol dolç
Botànica
Agronomia
Varietat de la pesolera, de la família de les papilionàcies, d’inflorescències biflores i de llegums grossos, comprimits, carnosos i de gust dolç.