Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
pebrot
pebrot
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Fruit de la pebrotera.
Hom el menja fresc o cuinat, verd o vermell La seva composició és d’un 93% d’aigua, d’un 3,5 a un 5,5% de glúcids, i petites quantitats de lípids, pròtids i minerals
bitxo
Fruits de bitxo
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Varietat de la pebrotera
, de fruits petits i allargats en forma de banya, intensament picants a causa de llur alt contingut en capsaïcina.
Són molt emprats com a condiment, secs o en pols, tant els de les varietats corrents a la península Ibèrica com d’altres de semblants conreades a l’Amèrica tropical, com les de Caiena, de Tabasco, el chile , l' ají i les conreades al subcontinent indi, que entren en la composició de molts plats i salses típics El bitxo té propietats estimulants de la digestió i carminatives En forma de tintura, és emprat externament com a rubefaent, contra dolors reumàtics, torticoli, etc A vegades hom empra la planta com a ornamental
carbofuran
Agronomia
Compost químic pertanyent al grup dels carbamats que actua com a fumigant polivalent sistèmic i també per contacte.
D’eficàcia nematocida moderada en la desinfecció de sòls, té un ampli espectre insecticida sobre pugó, mosques, cuc blanc i miriàpodes És autoritzat en conreus de bleda-rave, blat de moro, melca, pebrot, tabac, tomàquet, patata i plataner Catalogat com a tòxic per a l’home, el seu termini de seguretat és de 60 dies Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació granulat o líquid autosuspendible i l’empresa que la comercialitza
oliva

Branca d’olivera amb olives
© Danijelm | Dreamstime.com
Botànica
Agronomia
Fruit en drupa de l’olivera, monosperm, més o menys rodonenc, de color i dimensions molt diversos, emprat com a aliment, bé per a ésser menjat sencer, bé com a primera matèria de l’oli.
La recollecció de les olives és feta des de l’octubre fins al gener, segons el clima i les condicions del terreny de cada comarca, i hom la comença recollint de terra les olives que han caigut naturalment de l’arbre i després són collides les de l’arbre, bé fent-les caure a cops de batolla, manualment o mecànicament hom en diu batre o espolsar olives , bé collint-les amb la mà hom en diu munyir o eixonar olives Les olives destinades a ésser menjades senceres són posades a confitar amb diversos ingredients Les varietats d’oliva reben noms diferents segons les comarques i, sovint…