Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
sòl argilós
Geologia
Agronomia
Sòl amb una proporció d’argila superior al 30%.
Els sòls argilosos s’amaren fàcilment d’aigua per tal com són força impermeables en eixugar-se es clivellen, la qual cosa fa possible l’absorció de gasos amoníac, etc A causa de llur plasticitat —i duresa si són secs— fan de mal llaurar s’adhereixen als instruments de treball Llur fertilitat, però, és elevada Hom corregeix els sòls argilosos mitjançant l’addició de sorra la qual els fa més porosos, calç viva o escombraries per tal de disminuir la cohesió entre les partícules, matèria orgànica a fi de rebaixar la tenacitat del sól, o fent formiguers
sòl sorrenc
Agronomia
Sòl amb una proporció de sorra de l’ordre del 60-80%.
Els sòls sorrencs són amollits, no s’empasten i no s’adhereixen a les eines de treball, per la qual cosa fan de bon llaurar, les males herbes hi arrelen rarament i, a més, són fàcilment erradicables, i l’aire hi circula lliurement No retenen, però, ni l’aigua ni els adobs, per la qual cosa cal corregir-los amb argila
fórmula d’adobament
Agronomia
Fórmula que dóna la proporció relativa de nitrogen, fòsfor i potassi dels adobs.
Aquesta fórmula és una funció de les necessitats d’elements fertilitzants de cada sòl
blat kamut
Alimentació
Botànica
Agronomia
Denominació comercial d’una varietat de blat de gra llarg i prim
pròpia d’Egipte registrada per una empresa nord-americana.
Entre altres nutrients, és ric en hidrats de carboni complexos, que aporten molta energia, i no té gaire fibra, cosa que millora la seva digestibilitat El gra conté menys proporció d’aigua que el del blat convencional, la qual cosa el fa més resistent als insectes És el blat més antic que es coneix, per tant no és un híbrid, per la qual cosa no produeix allèrgies com el blat actual
relació d’adsorció de sodi
Agronomia
Índex que indica la concentració del catió sodi (Na2+), amb relació a la dels cations calci (Ca2+) i magnesi (Mg2+) de l’aigua.
Existeix una relació d’equilibri entre la RAS de l’aigua del sòl i el contingut de Na 2+ en el del complex d’intercanvi catiònic CIC del sòl D’aquesta manera, determinant la RAS de l’aigua del sòl es pot estimar el contingut de Na 2+ en el CIC del sòl També es pot determinar la RAS de l’aigua de reg, en aquest cas la RAS és una mesura de l’aptitud de l’aigua per al seu ús per al reg agrícola En general, com més elevat sigui la RAS de l’aigua, menys apte és l’aigua per al reg ja que representa un major risc d’un enriquiment excessiu en Na 2+ del CIC del sòl Es conegut que a mesura que augmenta…
fem
Agronomia
Adob constituït pels excrements dels animals domèstics d’una explotació agrícola, barrejats amb llur jaç, després d’una fermentació més o menys completa.
La relació entre l’element sòlid i el líquid dels fems és de 3 a 1 La composició varia entre límits molt amplis, segons els animals de què procedeixen, llur alimentació, la mena de jaç, la proporció de palla i dels excrements, la fabricació i l’emmagatzematge dels fems, etc Els fems són la principal font d’humus del sòl en les explotacions agrícoles que tenen bestiar, però no és possible de compensar les deficiències d’un sòl solament amb l’aportació de fems Uns fems ben preparats tenen aproximadament un 0,5% de nitrogen, un 0,25% d’àcid fosfòric, un 0,5% de potassa i, a més,…
civada
![](/sites/default/files/media/FOTO/XEVIVARELA_2786302579_1d0d50c5c0_b.jpg)
Conreu de civada
© Xevi Varela
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 60 a 150 cm d’alçada, segons la raça, amb fulles nombroses de color verd blavós i flors i fruits reunits en panícula estesa o bé unilateral, amb les espiguetes erectes o pèndules, segons les races, i en nombre sovint superior a setanta.
Hom no l’ha trobada en estat silvestre Per contra, se’n coneixen diverses espècies pròximes, les cugules, entre les quals l’ A fatua sembla ésser el principal antecessor de la civada, amb influència de l’ A sterilis , i potser també de l’ A barbata Probablement l’origen de la civada es localitza a la zona que va de la costa atlàntica fins a Mongòlia i les muntanyes d’Àsia central Els pobles antics d’Àsia i de la regió mediterrània no la coneixien Considerada inicialment com a mala herba dels camps de blat, degué començar a ésser conreada tardanament fa uns 2000 anys El gra de civada conté…
substrat
Agronomia
Qualsevol material sòlid diferent del sòl que hom utilitza en els conreus en contenidor per tal de suportar una planta.
Difereixen dels sòls naturals bé perquè hom els separa del lloc original on es formen, bé perquè hom els produeix per mescles de materials naturals o artificials Els substrats es desenvoluparen parallelament a les tècniques de conreu fora de sòl o de contenidor cap a mitjan segle XIX, atès que aquestes tècniques requerien utilitzar un material que complís unes certes condicions de suport mecànic, nutrició i nivell d’oxigen satisfactori per al desenvolupament radicular de la planta, com també unes condicions de cost econòmic reduït El concepte de medi de creixement o substrat comprèn un gran…
anàlisi de sòls
Agronomia
Mètode per a esbrinar les característiques fisicoquímiques i defectes principals dels sòls, estat de fertilitat de les terres en relació amb els tres elements principals (nitrogen, fòsfor i potassi), proporció de sorra (granada i fina), argila i humus, poder absorbent, etc.
També poden ésser determinats problemes especials salinitat, excés de sodi, toxicitat de certs elements Les anàlisis de sòls dutes a terme han d’ésser de cinc ordres anàlisi mecànica, física, fisicoquímica, química i biològica Aquestes dades i els exàmens dels perfils de la terra i grau de cohesió, permeten d’aconseguir un adobament escaient
regadiu
Agronomia
Terreny de conreu que és regat.
En època romana apareix als Països Catalans el regatge sistemàtic amb aqüeductes i séquies, perfeccionat sota la dominació musulmana amb la generalització de les sínies Els cristians desenvoluparen, parallelament a recs i séquies, les primeres mines s IX-XIV per tal d’aprofitar les aigües freàtiques Els s XVII-XVIII i començament del següent són l’època de les petites derivacions fluvials a Catalunya i dels petits pantans al migjorn valencià Hom introdueix plantes americanes blat de moro, tomàquet, patata, encara que no tan típiques del regatge com les d’introducció musulmana arròs, cítrics,…