Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
microcontaminant

Els microcontaminants es poden classificar en prioritaris o emergents
© Fototeca.cat / Corel
Agronomia
Compost químic d’origen antropogènic que es pot trobar en el nostre entorn (atmosfera, aigua, sòls, sediments i organismes) en concentracions molt baixes (mg/kg a ng/kg).
Hi ha diversos criteris de classificació Es poden subdividir en orgànics i inorgànics, si es té en consideració la seva composició química, ja sigui orgànica o bé inorgànica segons disposin o no d’almenys d’un enllaç químic carboni-carboni Una altra forma alternativa de subdividir-los, és en base a que la seva presència en el medi estigui legislada o no Els primers es denominen com a prioritaris i els segons emergents Els prioritaris es caracteritzen perquè els seus efectes nocius són coneguts i contrastats A més, el llistat de compostos regulats poden variar d’un continent a l’altre EUA, UE…
plaguicida
Zootècnia
Agronomia
Dit del producte químic emprat per a combatre els agents que constitueixen les plagues que afecten la salut de l’home o que ataquen recursos seus, com el bestiar.
Del punt de vista agronòmic hom el divideix en insecticides, acaricides, fungicides, nematocides, etc, segons l’organisme o organismes que combaten Del punt de vista químic són classificats en organoclorats , de vida mitjana llarga persistents i susceptibles d’acumular-se en els teixits d’altres organismes vius que els combatuts, com és el cas del DDT, l’aldrina i la dieldrina organofosforats , de vida mitjana curta i subproductes inofensius, com el paratió i el malatió piretroides sintètics piretrina produïts en grans quantitats i inorgànics, que contenen zinc, coure, arsènic o mercuri i que…
Fruitós Verneda i Figueras
Educació
Agronomia
Doctor en ciències, perit agrònom i pedagog.
Professor del Collegi Terrassenc i director de l’Escola d’Arts i Oficis de Manresa 1902-28 Dirigí el laboratori químic municipal de Terrassa i la granja experimental de Manresa, on creà l’Estació Vitícola del Pla de Bages Al temps de la filloxera, contribuí a salvar una bona part de la riquesa vitícola del Bages i d’altres comarques mitjançant la replantació de les vinyes amb ceps americans Collaborà amb articles de divulgació a La Pagesia , revista del gremi de pagesos de Manresa
Antoni Torrents i Monner
Agronomia
Professor mercantil i perit agrícola i químic.
Fou secretari de l’Acadèmia de Ciències i Arts i membre de diverses societats Publicà un gran nombre d’obres de comerç, comptabilitat, matemàtiques, geografia i estadística Geografía y estadística económico-industrial , 1899, d’administració i finances públiques, dret Manual de leyes sobre el trabajo , 1905 i agricultura Cooperativas de crédito agrícola , 1904
glifosat
Química
Agronomia
Compost químic organofosforat que actua com a herbicida.
El seu mecanisme d’acció és interferir la síntesi d’enzims És autoritzat sobre monocotiledònies anuals i perennes i també sobre dicotiledònies en conreus de cereals d’hivern en la pre-sembra, pastures, fruiters, olivera, vinya i forestals Catalogat com de baixa perillositat per a l’home, el seu termini de seguretat és de 21 dies Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació sol, com a líquid suspensible o de baix volum, o amb altres matèries actives i l’empresa que la comercialitza
cihexatín
Química
Agronomia
Compost químic que actua com a acaricida per contacte.
És autoritzat en conreus llenyosos, flors i algunes plantes d’horta Catalogat com a nociu per a l’home, el seu termini de seguretat és de 30 dies Hom troba aquesta matèria activa es troba al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació líquid autosuspendible o pols mullable i l’empresa que la comercialitza
Jean-Baptiste Boussingault
Agronomia
Químic francès, un dels creadors de la química agrícola.
Aplicà a l’estudi dels sòls els mètodes de l’anàlisi química estudià la procedència del nitrogen present en els organismes vius i determinà que aquest era fixat pels vegetals Fou professor de química a la facultat de ciències de Lió i membre de l’Académie des Sciences
metil-azinfòs
Química
Agronomia
Compost químic organofosforat que actua com a insecticida no sistèmic.
És autoritzat en conreus llenyosos, ornamentals, cotó i patata, i el mecanisme d’acció és per ingestió o contacte Catalogat com d’alta toxicitat per a les abelles, la seva aplicació és prohibida o limitada en època de floració de fruiters Hom el considera tòxic per a l’home i el seu termini de seguretat és de 28 dies El metil azinfòs es troba al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació líquid emulsionable, pols per a espargir o pols mullable i l’empresa que el comercialitza
biocida
Biologia
Agronomia
Compost químic emprat per a la destrucció d’organismes vius.
Els més usats són els biocides agrícoles pesticides i herbicides Alguns d’aquests productes poden resultar molt tòxics en incorporar-se a la cadena tròfica
agronomia
Agronomia
Ciència consistent en l’estudi interdisciplinari dels factors que influeixen en el creixement de les plantes conreades, per tal d’aplicar-ne els resultats a l’agricultura.
És fonamentada en l’estudi de la dinàmica del sòl i de les plantes, des d’un punt de vista físic, químic i biològic Com a disciplina científica data del segle XIX L’evolució de l’agronomia comporta tres etapes marcades per diverses influències la d’utilització de maquinària, aplicació d’adobs, etc la d’associació agropecuària i la d’aplicació dels descobriments de la microbiologia Dintre de l’agronomia hi ha camps d’especialització tan diversos com la millora genètica vegetal o animal, l’entomologia aplicada, la patologia vegetal, la malherbologia, la nutrició vegetal o animal, la…