Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
cereal
© Fototeca.cat-Corel
Alimentació
Agronomia
Dit de cadascuna de les plantes conreades de la família de les gramínies el fruit de les quals (gra), particularment ric en glúcids i susceptible d’ésser transformat en farina, serveix d’aliment a l’home i als animals domèstics.
Els cereals constitueixen el grup més important de plantes conreades, a causa, sobretot, de llur rendiment i valor alimentari i de llur facilitat d’emmagatzematge En sentit estricte, cal considerar només sis cereals el blat, el blat de moro, l’arròs, l’ordi, la civada i el sègol en un sentit més ampli, hom considera cereals el mill i la melca i fins, abusivament, el fajol De cada un d’ells hom coneix nombroses formes i varietats, i àdhuc espècies, conseqüència de l’intens procés de selecció a què han estat sotmesos al llarg de la història de la humanitat, del Neolític ençà De les festes que…
papaia
© B. Llebaria
Botànica
Agronomia
Fruit del papaier, de color groc ataronjat i de la forma i la mida d’un meló, la polpa del qual, agredolça, és consumida crua, confitada, guisada o en conserva.
És ric en papaïna, un ferment digestiu, que hom extreu amb finalitats farmacèutiques
nyàmera
Botànica
Agronomia
Tubercle comestible de la nyàmera, de la família de les compostes.
Hom el menja cuit o amanit, i és ric en inulina, glúcid tolerat pels diabètics, i en fructosa
tangerina
Botànica
Agronomia
Fruit del tangeriner, comestible, semblant a la mandarina, de pell fina.
El seu suc és ric en vitamina C i l’oli que s’extreu de la pell és un ingredient característic d’essències i licors
segó
Alimentació
Agronomia
Conjunt de pells dels cereals, especialment del blat, que se separa dels grans en la molta.
Ric en elements minerals 4-4,5% i en cellulosa 5-10% i amb contingut considerable de midó 60-70% i de proteïnes 15%, el segó de blat serveix d’aliment de diversos animals, com els porcs, les gallines, etc, i és emprat per a augmentar el contingut cellulòsic de productes dietètics
blat kamut
Alimentació
Botànica
Agronomia
Denominació comercial d’una varietat de blat de gra llarg i prim
pròpia d’Egipte registrada per una empresa nord-americana.
Entre altres nutrients, és ric en hidrats de carboni complexos, que aporten molta energia, i no té gaire fibra, cosa que millora la seva digestibilitat El gra conté menys proporció d’aigua que el del blat convencional, la qual cosa el fa més resistent als insectes És el blat més antic que es coneix, per tant no és un híbrid, per la qual cosa no produeix allèrgies com el blat actual
coma
Agronomia
Prat alterós, generalment situat en cims aplanats, ric de bon herbatge i molt estimat per a pastura.
Joan Prats i Vidal
Agronomia
Terratinent.
Emigrà a Puerto Rico i s’establí a Ponce 1833 El 1850 ja era considerat un ric comerciant d’aquesta ciutat Ocupà càrrecs municipals i el 1857 formà part, amb els catalans Lluís Becerra i Ramon Tarrats, de la comissió que establí el reglament de la Sociedad del Ferrocarril, per explotar una línia en el trajecte de Ponce a Santa Isabel de Coamo, amb extensió fins a Guayama El 1872 fou nomenat vicepresident del Centro Hispano-americano a Ponce Fou condecorat amb la Cruz de Carlos III 1854 i amb la d’Isabel la Católica 1870 Era cosí de Joan Prim i Prats , governador i capità general
cotoner
Botànica
Agronomia
Gènere de plantes de la família de les malvàcies que inclou unes 30 espècies, pròpies de països subtropicals, quatre de les quals proporcionen cotó i són extensament conreades.
Són arbusts, subarbusts o herbes de fulles poc o molt palmades i de flors caliculades, amb cinc pètals blancs o groguencs Els fruits són càpsules ovoides, allargades o esfèriques, de color verd amb taques vermelles de les llavors, que són recobertes de borra, hom n'extreu oli, i el tortó, ric en proteïnes, és utilitzat com a ingredient de pinsos per al bestiar o per a obtenir-ne derivats destinats a l’alimentació humana hidrolitzats de proteïnes El cotoner ha estat conreat des de temps molt antic, com ho testimonien les peces de cotó de la vall de l’Indus i del Perú, que daten,…
cogombre
© C.I.C. - Moià
Botànica
Agronomia
Fruit del cogombre, oblong i berrugós, consumit generalment cru, en amanides; és molt ric en aigua i poc en elements nutritius, però conté grans quantitats de vitamines A i C.
És usat per la indústria cosmètica com a ingredient bàsic de cremes de bellesa i de la llet de cogombre d’efectes calmant i suavitzador cutanis