Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
salinitat
Geologia
Agronomia
Contingut de sals en el sòl.
Llevat dels halòfits, la majoria de les plantes no tolera una salinitat alta La correcció dels sòls salins és feta principalment mitjançant el reg i el drenatge, i amb l’addició de matèria orgànica i de sulfats
fungicida
Farmàcia
Agronomia
Dit de qualsevol compost sintètic o biosintètic emprat per a combatre les infeccions fúngiques en els animals i les plantes.
Entre els fàrmacs emprats per al guariment de malalties micòtiques en l’home, hi ha la nistatina, l’amfotericina, la griseofulvina, el clotrimazol, l’econazol i el miconazol En agricultura, el sofre i les sals de coure són dos dels antifúngics més coneguts i emprats, el darrer en la forma de brou bordelès els brous sulfocàlcics són emprats en el tractament de l’oïdi o mal blanc dels fruiters i la vinya
cereal

Camp de cereals
© Fototeca.cat-Corel
Alimentació
Agronomia
Dit de cadascuna de les plantes conreades de la família de les gramínies el fruit de les quals (gra), particularment ric en glúcids i susceptible d’ésser transformat en farina, serveix d’aliment a l’home i als animals domèstics.
Els cereals constitueixen el grup més important de plantes conreades, a causa, sobretot, de llur rendiment i valor alimentari i de llur facilitat d’emmagatzematge En sentit estricte, cal considerar només sis cereals el blat, el blat de moro, l’arròs, l’ordi, la civada i el sègol en un sentit més ampli, hom considera cereals el mill i la melca i fins, abusivament, el fajol De cada un d’ells hom coneix nombroses formes i varietats, i àdhuc espècies, conseqüència de l’intens procés de selecció a què han estat sotmesos al llarg de la història de la humanitat, del Neolític ençà De les festes que…
arròs

Planta d’arròs
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de tija en canya, erecta, que arriba a tenir més d’un metre d’alçada, amb fulles linears de 5 a 10 mm d’amplada, una mica aspres, i espícules uniflores, proveïdes o no d’aresta, disposades en panícula.
El gra, ellipsoidal i d’uns quants millímetres de grandària, anomenat com la planta mateixa, arròs, consta, a més de l’embrió, d’una part més interna endosperma, d’uns embolcalls rics en proteïnes i greixos testa i d’una pefolla cellulòsica d’un marró esblanqueït N’existeixen nombrosíssimes varietats, la majoria conreades És conreat en els arrossars , camps plans que es mantenen inundats mentre creix l’arròs L’arròs és originari del sud-est asiàtic, on ja era conegut, segons sembla, des de l’antigor Diversos documents testimonien que els xinesos es dedicaven ja al conreu de l’arròs fa més de…
patata

Patates
© C.I.C. - Moià
Alimentació
Botànica
Agronomia
Tubercle comestible de la patatera, nutritiu i molt feculent, especialment ric en midó i en vitamina C, molt emprat en alimentació, en l’obtenció de fècules i d’alcohols i com a farratge, segons la varietat.
Hom coneix més d’un miler de varietats de patates, que poden ésser classificades segons el temps de maduració molt precoces, precoces, semitardanes i tardanes, segons la forma rodones, ovals i llargarudes, segons el color de la pell grogues, rosa i vermelles o de la carn blanques i grogues i segons el lloc d’origen La collita de les patates, que té lloc quan les parts aèries de la patatera comencen a assecar-se, pot ésser feta manualment, amb l’ajut d’eines, com l’aixada o l’arada, o mecànicament, mitjançant l’ús d’arrencadores de tubercles Originària de l’Amèrica del Sud, era conreada des de…
calci
Biologia
Química
Agronomia
Element metàl·lic pertanyent a la família dels alcalinoterris, situat en el grup II A de la taula periòdica, entre el magnesi i l’estronci.
Propietats del calci És de color blanc d’argent, molt dúctil i malleable El primer calci metàllic, impur, fou obtingut el 1808 per Humphry Davy, i, independentment, per Jöns Jakob Berzelius, seguint una tècnica electrolítica semblant a l’emprada pel primer per a isolar el potassi i el sodi El calci natural és constituït per una barreja isotòpica de núclids amb nombres de massa de 40 de molt, el més abundant a 48 És el cinquè dels elements més abundants a l’escorça terrestre un 3,63% és present principalment com a carbonat en roques metamòrfiques, i també en quantitats importants en els…
blat

Plantes de blat comú
Bioimages (cc-by-nc-sa-3.0)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Gènere de plantes herbàcies anuals o més rarament biennals, de la família de les gramínies, de fulles linears, tija erecta, fistulosa o plena, que pot atènyer 1 m d’alçada o més, arrels fasciculades i flors agrupades en espigues terminals.
Aquestes, d’eix articulat i fràgil o continu i resistent, segons les espècies, porten a cada nus una espigueta de 2 a 5 flors, amb 1 o 2 flors completes les inferiors i les altres només masculines o bé estèrils les glumes són ovades, ben sovint acabades en aresta El fruit, anomenat blat com la planta mateixa, en cariopsi, se sol despendre lliurement de la pellofa boll quan madura, però hi ha espècies blats ‘vestits’ en què hi resta unit Origen, evolució i diferenciació en espècies Hom reconeix 14 espècies de blat, totes conreades, cap d’espontània, en gran part originades en el curs d’una…
blat de moro

Inflorescència masculina (cima o fletxa) i inflorescència femenina (panotxa) embolcallada per les pellerofes tendres del blat de moro
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Gran planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, monoica, d’1 a 4 m d’alçària.
La tija o canya és dreta, nuosa, acabada en un plomall anomenat cima o fletxa , format per panícules d’espiguetes constituïdes, cadascuna, per dues flors masculines aquesta tija és plena d’una medulla esponjosa que posseeix un elevat contingut de sucre quan la planta és jove Les fulles són alternes, lanceolades, d’un verd intens, aspres, una mica ondulades al marge, i fan aproximadament 50 cm per 4 o 5 Les flors femenines s’agrupen en espiguetes biflores en les quals la flor inferior és estèril, mentre que la superior consta d’un ovari i dos llargs estils aquestes espiguetes s’ordenen en un…