Resultats de la cerca

Fou secretari de l’Acadèmia de Ciències i Arts i membre de diverses societats Publicà un gran nombre d’obres de comerç, comptabilitat, matemàtiques, geografia i estadística Geografía y estadística económico-industrial , 1899, d’administració i finances públiques, dret Manual de leyes sobre el trabajo , 1905 i agricultura Cooperativas de crédito agrícola , 1904

Pertangué al grup radical autònom de Tarragona i fou alcalde de Montblanc i cap sindicalista camperol de la comarca durant la República Fou elegit diputat per Tarragona de l’Esquerra Republicana de Catalunya 1932 per al parlament català, del qual fou secretari el 1938 Després d’un llarg exili a Mèxic, tornà a Montblanc cap al 1977

Marquès de Monistrol d’Anoia i d’Aguilar i baró de Beniparrell Com a diputat a les corts per Olot 1883-95, defensà el proteccionisme El 1890 fou nomenat director general d’agricultura, indústria i comerç Presidí la Societat Catalana d’Horticultura i fou secretari de la comissió permanent de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, a Madrid

S’inicià molt jove en el periodisme, on cal remarcar algunes collaboracions als diaris Pla de Bages i El Día i al setmanari Política de Manresa més tard fou director d’ El Pla de Bages i de Política Fundador de la Joventut Nacionalista de Manresa i del Centre Republicà Fou elegit diputat de la Diputació Provisional de la Generalitat 1931 per Manresa i del Parlament de Catalunya per l’Esquerra Republicana de Catalunya 1932 a Tarragona Exercí el càrrec de secretari i director general de la Conselleria d’Agricultura 1931-33 Tingué d’altres càrrecs com secretari de Boscos, Caça i Pesca Fluvial…

Vuitè comte de l’Asalto amb grandesa d’Espanya, el 1920, segon comte de la Peña del Moro, tercer marquès de Grigny i cinquè baró de les Quatre Torres Era rebesnet de Carles de Morenés i de Caçador i fill de Carles de Morenés i Tord Diputat a corts per Tarragona Fou director de l’escola especial d’agrònoms de Madrid, secretari del Congrés i membre de la Real Academia de la Historia

Format a la Universitat de Pisa, fou enginyer de la Mancomunitat de Catalunya i catedràtic de l’Escola Superior d’Agricultura Publicà diversos estudis i un diccionari d’agricultura, així com —en collaboració— un diccionari de zootècnia Fou director del Collegi d’Art Major de la Seda i, a la postguerra, treballà per la recuperació d’aquest sector tèxtil Fou secretari general de la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona 1929 i, després, delegat de l’INLE a Catalunya i les Balears Traduí al castellà i prologà el Diario de Galeazzo Ciano 1946, amb el pseudònim de Fabio Congost El…

Germà de Pere Processat per activitats catalanistes, el 1900, fou absolt Cofundà la Cambra Agrícola del Vallès, dirigí la revista del mateix organisme en 1901-16 i fou secretari de la Federació Agrícola Catalanobalear 1906-08 i de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, la revista del qual també dirigí Ocupà la càtedra agrícola ambulant Pere Grau, dels Estudis Universitaris Catalans Fou també director de La Veu del Vallès 1896-1905 i collaborà en diversos diaris com La Renaixensa i, especialment, La Veu de Catalunya , la pàgina agrícola de la qual li fou confiada des del 1907…

Collaborà activament en el procés de transformació de l’agricultura britànica El 1771 començà a publicar un Farmer's Calendar , i més tard una revista mensual, Annals of Agriculture 1784-1809, d’una gran importància per a la difusió de les noves tècniques agrícoles Fou nomenat secretari del ministeri d’agricultura, creat per W Pitt 1793 Feu diversos viatges d’informació agrària per Anglaterra, Galles, Irlanda, França, Catalunya i Itàlia, i en publicà els resultats La narració del viatge a Catalunya, fet el mes de juliol del 1787, és d’un interès documental notable fou publicat…

Fundada per l’abril del 1930, experimentà un espectacular ascens numèric durant el primer bienni republicà passà de 36 639 afiliats pel juny del 1930 a 451 337 pel juny del 1933, que significava prop del 40% del total dels efectius de la UGT, especialment a Extremadura, la Manxa, Andalusia i el País Valencià Fou un feu de la tendència caballerista del PSOE, sobretot a partir de la substitució del primer secretari general, Martínez Gil, per Ricardo Zabalza gener del 1934 Desencadenà la primera vaga general camperola del país 1-20 de juny de 1934, que la deixà exhausta Refeta…

Fill del mestre d’obres i autor teatral Marià Callís i Collell Fundà, juntament amb Lluís B Nadal, la societat catalanista Catalunya Vella 1902, en la qual ocupà el càrrec de secretari, i fou director de la Cámara Agrícola Ausetana 1903 i el delegat de Vic de la Càtedra Agrícola Pere Grau 1908  El 1906 va participar en el Primer Congrés Internacional de la Llengua catalana i, en l’àmbit periodístic, fou president de l’Associació de Premsa de Vich 1931, vocal de l’Associació de Premsa Catalanobalear 1932 i membre del Círcol Literari de Vich Des del 1933, signant com Galderic i com Isidro de…