Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
garrofí
Botànica
Agronomia
Llavor del garrofer.
És molt rica en goma de garrofí , un polisacàrid natural d’estructura polimanànica enllaços 1-4 amb ramificacions simples de galactosa enllaços 1-6, que és usat en la indústria alimentària com a espessidor de gelats o de salses, p ex i també en les indústries paperera i tèxtil La part carnosa del garrofí, un cop torrada, és emprada com a substitutiu del cacau en certs productes dietètics garrofa
cultivar
Botànica
Agronomia
Categoria taxonòmica de rang infraespecífic distinta de la varietat que apareix en les plantes cultivades per hibridació, mutació, selecció, etc.
Aquesta categoria ha estat definida pel codi internacional establert per la Comissió Internacional per a la Nomenclatura de les Plantes Cultivades Les cultivars han d’ésser anomenades amb noms trets de llengües vives epítets de fantasia i han d’anar escrites en caràcters tipogràfics normals i entre cometes simples, sense indicacions d’autor Així, per exemple , Populus nigra ‘Poncella’ i Theobroma cacao ‘Nacional’ són sengles cultivars del pollancre i del cacau
adob
adob natural d’origen argànic
© Fototeca.cat
Economia
Agronomia
Substància orgànica o mineral que conté un o diversos elements químics indispensables per al creixement dels vegetals, i que, addicionada al sòl, el compensa de les deficiències que pugui tenir d’aquests elements.
L’adob, per tant, augmenta la fertilitat d’un terreny Els elements químics que en més gran quantitat extreuen els vegetals del substrat per tal de subvenir a llurs necessitats sintetitzadores són el nitrogen, el fòsfor i el potassi Consegüentment seran aquests els elements que més sovint escassejaran a les terres de conreu, atesa l’explotació intensiva a què són sotmesos Els adobs, fonamentalment, pretenen de corregir aquesta escassesa o mancança, bé que a vegades també forneixen altres elements secundaris, que normalment ja són en quantitat suficient al sòl Sovint també aporten calci, el…
era
Agronomia
Espai de terra, aplanat i ferm, damunt el qual hom posa els cereals o llegums per a batre’ls i separar el gra de la palla.
Als Països Catalans, la forma de les eres és circular, ellíptica o poligonal regió de Xàtiva, perquè el moviment de la feina és rotatori El terra és pitjat si el material és argilós o rocallós, però en les eres permanents pràcticament totes, llevat de les regions de Castelló i Xàtiva predominen les enrajolades o, a muntanya, enllosades Normalment descobertes, poden ésser tancades de paret alta en indrets molt esventats regió de la Seu o d’una de molt baixa Menorca Han d’ésser en un lloc ventós, sense pluges Hom les fa inclinades en llocs plujosos i en la direcció en què bufa el vent dominant…
pinso
Agronomia
Porció de gra, palla, alfals o altre aliment sec que hom dóna al bestiar, especialment en el d’estabulació total, generalment a hores i en quantitats determinades.
Des de fa molts anys, hom ha procurat de donar al bestiar l’alimentació òptima i, per tant, la utilització del que avui hom anomena pinsos composts és antiga, puix que foren, durant molts anys, simples barreges d’aliments diferents El pinso compost , obtingut actualment en processos industrials, pot ésser complet o complementari El pinso compost complet , anomenat també pinso equilibrat , és el que cobreix totes les necessitats quantitatives i qualitatives de nutrició del bestiar al qual va destinat, segons l’espècie a la qual pertany, l’edat i allò que hom en vol obtenir, de manera que només…
sèsam
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les pedaliàcies, de fulles simples oposades, de flors zigomorfes, infundibuliformes i quinquelobulades, i de fruits en càpsula.
Les llavors forneixen l' oli de sèsam , un oli comestible d’alta qualitat És conreat des de molt antic a la Xina i a l’Índia, que juntament amb Mèxic són els principals productors
quinoa

Llavors de quinoa
© MPG
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les quenopodiàcies, de fulles simples, alternes i grosses, i de flors petites i vermelloses, aplegades en inflorescències denses.
Procedeix del Perú i és conreada en una gran part de l’Amèrica del Sud Les llavors són de composició i propietats semblants a les dels cereals, i són emprades en l’alimentació humana i de l’aviram
xirimoier

Branca de xirimoier
Forest and Kim Starr (cc-by-3.0)
Botànica
Agronomia
Arbre de la família de les annonàcies, de fulles simples, alternes i ovades, de flors amb 3 sèpals i 6 pètals, i de fruits (les xirimoies) pluricarpellars, sincàrpics i carnosos.
És originari dels Andes equatorials, però és conreat en moltes altres regions tropicals i subtropicals
magraner
Branques de magraner
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Agronomia
Petit arbre, de la família de les punicàcies, que ateny fins a 5 m d’alçària, de capçada irregular, de fulles simples oposades, oblongues, enteres, lluents i caduques, de flors vermelles, grosses i vistoses, i de fruits (les magranes) en balàustia, comestibles.
És comú a la terra baixa, conreat o subespontani El conreu és molt antic, possiblement d’origen mesopotàmic La forma subespontània és anomenada magraner agre L’escorça de l’arrel és tenífuga
nonier
Botànica
Agronomia
Arbre petit de la família de les rubiàcies, originari de l’Índia i d’Austràlia, de 2 a 6 metres d’alçària, tronc recte, fulles perennes, simples, de limbe el·líptic, grans, de color verd fosc, brillants i amb la nervadura ben marcada, flors blanques de forma tubular, i fruits (noni) carnosos múltiples de color blanquinós.