Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
plantes adventícies
Agronomia
Plantes herbàcies que creixen espontàniament a les parcel.les cultivades i dificulten les explotacions agrícoles; llur eliminació és un dels problemes econòmics de la producció.
Els perjudicis que originen vénen com a conseqüència de la competència amb les plantes conreades en la utilització de l’aigua, dels elements nutritius i de l’espai total també del fet de contenir a vegades substàncies tòxiques i que poden servir d’hoste intermediari a paràsits de les plantes conreades La dificultat de l’eliminació de les plantes adventícies és conseqüència de llur perfecta adaptació al medi Els mitjans de lluita que hom empra poden ésser classificats en directes i indirectes Els primers tracten d’impedir-ne l’aparició a base d’emprar llavors seleccionades i…
antigramínic
Agronomia
Producte fitotòxic especialment actiu contra les gramínies anuals.
Absorbit per les arrels o per les fulles, provoca l’emmusteïment i la mort per intoxicació de les cèllules A dosis elevades es comporta com a herbicida total i afecta també, aleshores, les dicotiledònies
séquia d’Escalona
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de la Ribera, derivada del Xúquer per l’esquerra a la presa d’Escalona, després de la confluència amb el riu d’Escalona, dins el terme de Tous (Ribera Alta).
Fou concedida el 1593 per Felip II i ratificada l’any 1604 per Felip III a favor de Castelló de la Ribera rega, però, també, el terme de Sumacárcer i el d’Alcàntara amb un total de 1200 ha
enherbament
Agronomia
Tècnica de conreu que hom aplica a algunes espècies fruiteres i que consisteix a cobrir d’herba els terrenys, espontània o bé conreada.
L’enherbament pot ésser total, quan hom cobreix tot el terreny, o en faixes, quan hom cobreix solament els bancals entre els arbres Aquesta tècnica pot millorar el contingut en matèries orgàniques i el color de la fruita, i afavorir el desenvolupament de les arrels
raïm
Raïm blanc
© Fototeca.cat
Agronomia
Viticultura
Fruita comestible de la vinya (Vitis vinifera) constituïda per una panícula de fruits en baia, els grans de raïm.
Els grans poden ser de diversos colors blanquinós, groc ceri, verd, rosat, violaci o gairebé negre, integrats per una pellofa relativament gruixuda, la polpa i unes quantes llavors La rapa o barrusca raïm desproveït de grans representa entre el 3 i el 7% del pes total del raïm i conté taní, és astringent i el seu sabor és aspre la pellofa representa del 8 a l’11% del pes total i conté taní, àcids i matèria colorant la polpa representa entre el 79 i el 88% del pes i conté aigua entre el 75 i el 85%, sucres entre el 12 o el 18%, àcids lliures gàllic, màlic, cítric, etc…
Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya
Agronomia
Organització sindical agrària constituïda al juny del 1997
Nasqué de la fusió de les organitzacions professionals agràries Ramaders i Joves Agricultors de Girona, Joves Agricultors de Girona i Unió de Sindicats Agraris de Catalunya El seu objectiu és vetllar pels interessos dels professionals del sector i la millora de les seves condicions de treball Pertany al Consorci Forestal de Catalunya El 2000 inicià una fase d’expansió amb l’obertura de diverses oficines al territori de Catalunya Des del 1998 són la segona força a les Cambres Agràries de Catalunya , després d'Unió de Pagesos, amb 26, 20 2002, 23 2007 i 22 2011 sobre un total de…
sovkhoz
Història
Agronomia
Granja estatal soviètica, en què l’agricultor era assalariat i retribuït com a tal.
Creats el 1917, en passar a mans de l’estat les grans explotacions privades, la importància dels sovkhozos cresqué en nombre d’hectàrees conreades en aquest règim i en mecanització Els beneficis de les granges eren cedits íntegrament a l’estat, que, així mateix, incloïa la regulació del seu funcionament en les previsions del Pla El nombre de sovkhozos era inferior al de kolkhozos kolkhoz 18 064 i 28 593, respectivament el 1975 bé que el total de superfície conreada era el doble que en aquests Després de dissoldre's l’URSS 1991, el govern rus inicià el 1993 la reprivatització de…
mandarina

Mandarines
© C.I.C. - Moià
Botànica
Agronomia
Fruit del mandariner, comestible, semblant a la taronja, però més petit, deprimit, de pela prima i de bon pelar i d’un gust més suau; n’existeixen diferents varietats, entre les quals cal esmentar la clementina
, de tast encara més agradable, i la satsuma
, més dolcenca.
El 1973 les plantacions, ocupaven més de 40 000 ha, que produïren 5,5 milions de qm, gairebé totalment al País Valencià les plantacions mallorquines han restat reduïdes a 100 ha A la regió de Castelló Plana Baixa i Plana Alta, Baix Maestrat s’ha estès considerablement, fins a ocupar 8 200 ha, amb una producció d’1 478 000 qm 180 qm/ha La regió de València té el nucli principal a la Ribera, especialment la Ribera Baixa Cullera, Polinyà, Sueca, seguit del de la Safor, i ocupa en total 30 100 ha, amb una producció de 3 711 400 qm La Marina Alta i les regions d’Alacant i d’Oriola hi…
pinso
Agronomia
Porció de gra, palla, alfals o altre aliment sec que hom dóna al bestiar, especialment en el d’estabulació total, generalment a hores i en quantitats determinades.
Des de fa molts anys, hom ha procurat de donar al bestiar l’alimentació òptima i, per tant, la utilització del que avui hom anomena pinsos composts és antiga, puix que foren, durant molts anys, simples barreges d’aliments diferents El pinso compost , obtingut actualment en processos industrials, pot ésser complet o complementari El pinso compost complet , anomenat també pinso equilibrat , és el que cobreix totes les necessitats quantitatives i qualitatives de nutrició del bestiar al qual va destinat, segons l’espècie a la qual pertany, l’edat i allò que hom en vol obtenir, de manera que només…
anàlisi de fertilitat
Agronomia
Tipus d’anàlisi que permet de valorar la capacitat d’un sòl per a subministrar elements nutritius essencials en quantitats, formes i proporcions adequades per al correcte creixement i desenvolupament dels conreus donat un determinat objectiu de producció.
Consta de les etapes següents obtenció de la mostra al camp, preparació de la mostra per a la seva anàlisi, anàlisi pròpiament dita i la seva interpretació Un cop s’ha interpretat l’anàlisi es poden establir recomanacions de fertilització L’anàlisi del sòl fa referència a la terra fina partícules de diàmetre inferior a 2 mm Els paràmetres que se solen determinar són textura, contingut de matèria orgànica, contingut de carbonats —total i de la fracció de diàmetre inferior a 0,05 mm calcari actiu—, pH aigua o clorur potàssic, conductivitat elèctrica extracte aquós 1/5 o bé extracte…