Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
blanqueig
Agronomia
Pràctica agrícola encaminada a aconseguir que certs òrgans comestibles (fulles, tiges, etc) de certes espècies hortícoles (enciam, escarola, api, etc) esdevinguin apigmentats i trencadissos.
Hom sol dur-la a terme lligant talment les plantes que les fulles exteriors protegeixin de la llum les interiors, calçant les plantes per enterrar els òrgans que han d’ésser blanquejats o colgant la totalitat de la planta en cavims o rases, i també evitant l’acció de la llum mitjançant la collocació de pantalles El temps necessari per aconseguir un bon blanqueig és funció de la temperatura i de la humitat, i oscilla entre un i dos mesos El sistema de blanqueig mitjançant l’acció descolorant de l’etilè no ha tingut gaire èxit
agricultura de subsistència
Agronomia
Agricultura que, amb la producció obtinguda, cobreix les necessitats d’alimentació d’una família pagesa en més del 50%, i a la qual aquesta família aporta la totalitat del treball i del capital.
comunitat de regants
Agronomia
Associació de beneficiaris d’una séquia o d’un altre sistema col·lectiu de regatge.
A la regió de Lleida, la comunitat més extensa i antiga documentada és la que agrupa tots els agricultors i industrials que es beneficien de les séquies de Pinyana, de Fontanet i de llurs derivades ambdós cabals foren atorgats per Ramon Berenguer IV vers el 1150 a dos cavallers i el 1204 els drets foren cedits a la ciutat de Lleida concessió confirmada per Pere I el 1213 Des d’aleshores els regs depengueren del consell municipal, que n'encomanà l’administració a una junta, la Prohomenia del Segrià i Fontanet, que perdurà fins la Nova Planta 1716 El 1758 fou establerta la Junta de Sequiatge un…
blat
Plantes de blat comú
Bioimages (cc-by-nc-sa-3.0)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Gènere de plantes herbàcies anuals o més rarament biennals, de la família de les gramínies, de fulles linears, tija erecta, fistulosa o plena, que pot atènyer 1 m d’alçada o més, arrels fasciculades i flors agrupades en espigues terminals.
Aquestes, d’eix articulat i fràgil o continu i resistent, segons les espècies, porten a cada nus una espigueta de 2 a 5 flors, amb 1 o 2 flors completes les inferiors i les altres només masculines o bé estèrils les glumes són ovades, ben sovint acabades en aresta El fruit, anomenat blat com la planta mateixa, en cariopsi, se sol despendre lliurement de la pellofa boll quan madura, però hi ha espècies blats ‘vestits’ en què hi resta unit Origen, evolució i diferenciació en espècies Hom reconeix 14 espècies de blat, totes conreades, cap d’espontània, en gran part originades en el curs d’una…