Resultats de la cerca

Domina per l’est l’estret de les Cabanasses, a la Noguera de Tor, límit tradicional de la vall de Boí, pel nord la vall i el poble de Durro, i pel sud la vall de Peranera A l’est, el coll de Comaportell l’uneix al massís format pels pics i el port d’Erta i la pica de Cerbi Als seus costers s’assenten els pobles i els llogarets de Saraís, Iran, Irgo, Igüerri, Gotarta, Raons, Casòs, Esperan, Erillcastell i Malpàs

És considerat el punt més alt de l’Indostan 2695 m

És la culminació d’un bloc de materials volcànics andesita terciària allòctons correguts damunt sediments juràssics decapitats La seva forma cònica li dóna aparença de volcà El formen dos pics units per una cresta d’un km de llargària, amb un vessant nord que davalla suaument i un salt de 3000 m al vessant sud La neu, escombrada del cim per les fortes ventades, s’acumula als flancs i alimenta glaceres El límit inferior de la neu es troba a la solana nord, als 6000 m i als 4600 m a l’obaga sud, més humida Les aigües d’ablació de les glaceres engrosseixen…

Lloc de pelegrinatge musulmà segons una tradició, Adam hi caigué en ésser bandejat del paradís

És situat al cantó de Berna, prop de Valais, al sud central de Suïssa

Era l’únic nucli de població permanent aranès fora de la conca de la Garona És dominat, al sud, per la muntanya d’Eth Dossau 2516 m alt, contrafort septentrional del massís de Varimanha

Es troba dins el terme municipal de Benasc Ribagorça, Franja de Ponent, a l’alta conca de l’Éssera És constituït per roca granítica i a la base afloren estrats de roques calcàries del Devonià La seva alçària és suficient perquè a les obagues hi hagi congestes i geleres, com les d’Aneto al nord, de Corones a l’oest, de Barrancs a l’est i de Llosars al sud L’aresta nord, que davalla cap a la vall de Barrancs i separa les geleres d’Aneto i de Barrancs, és la que sobresurt menys, i s’uneix al cim a través del pas de Mahoma, que és una aresta molt estreta, d’uns 30 m de longitud, amb…

La primera ascensió fou duta a terme el 1858, però la seva importància alpina deriva de les dificultats a escalar-ne la paret nord entre el 1935 i el 1937 s’hi produïren 25 accidents mortals, que hom no aconseguí de vèncer fins el 1938 JMAnglada i JPons foren els primers catalans que l’escalaren, el 1964

Alineació muntanyosa dels termes de Vallfogona Ripollès i de Ridaura Garrotxa, de direcció oest-est, que s’estén entre Ripoll i el coll de Caubet, de la qual es destaquen els turons de les Balmes 1006 m i de Fosses 1087 m i els puigs de Sant Miquel i Estela Aquesta serra separa les depressions formades per la vall de Sant Joan, la collada de Sentigosa i la vall de Bianya, al nord, i la vall de Vallfogona, el coll de Canes i la vall de Ridaura, al sud, i té la seva continuació, cap a l’est, fins a Olot, en la serra de Sant Miquel del Mont