Resultats de la cerca

Té l’origen en el Real Colegio de Boticarios de Madrid, que obtingué estatuts oficials el 1737, una institució formada per dues confraries d’apotecaris madrilenys, la de Nuestro Señor San Lucas y Nuestra Señora de la Purificación, documentada ja el 1589, i la de Nuestra Señora de los Desamparados, fundada el 1654 El 1898, declarada obligatòria la collegialitat per als farmacèutics, refusà el caràcter de collegi professional i passà a tenir caràcter científic L’any 1920, quedà ratificat el seu dret a utilitzar el títol de Real, però el 1932 passà a anomenar-se primer  Academia Española de…

L’any 1955 l’Ajuntament de Barcelona cedí els locals de l’antiga farmàcia de l’Hospital de la Santa Creu per a domicili d’aquesta secció de l’acadèmia de Madrid El 9 de febrer de 1956 s’independitzà de la institució mare, i es constituí com a  Reial Acadèmia de Farmàcia de Barcelona En fou nomenat president Guillem Benavent A partir del 1957 inicià la publicació de la Revista de la Real Academia Té 50 membres numeraris, 150 corresponents i 10 d’honor L’any 1992 passà a denominar-se Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya   Té com a finalitats primordials promoure i divulgar avenços…

Germà de l’advocat i escriptor Enric Vila i Casas  Llicenciat en farmàcia per la Universitat de Barcelona 1956, l’any 1960 fundà l’empresa Laboratoris Prodes, SA més tard, Prodesfarma, de la qual fou nomenat president del consell d’administració El 1995 comprà l’empresa Aquilea, especialitzada en complements alimentaris i parafarmàcia, que el 2005 vengué als laboratoris Uriach L’any 1997 Prodesfarma es fusionà amb els Laboratoris Almirall, SA , i Vila i Casas esdevingué vicepresident del nou grup Almirall Prodesfarma , càrrec que ocupà fins el 2003, quan, diagnosticat d’un càncer…

Celebrà les primeres reunions a la rebotiga d’una farmàcia i més tard a unes golfes del carrer de la Boqueria, on fou installat un gabinet de màquines d’experimentació El desembre del 1765 es reorganitzà amb el nom de Reial Conferència Física , amb uns nous estatuts pels quals fou designat president el capità general de Catalunya, i amplià el seu abast al conreu de “totes les ciències naturals i l’avenç de les arts útils”, amb nou seccions àlgebra i geometria estàtica i hidroestàtica electricitat magnetisme i òptica pneumàtica i acústica història natural botànica química…

Les acadèmies actuals provenen dels intents de restauració de la cultura clàssica propis del Renaixement, especialment de l’italià Inspirant-se en el nom illustre de l’Acadèmia de Plató i en la idea que hom se’n feia a través dels Diàlegs i arran de les sovintejades reunions d’erudits, lletraferits i mecenes, nasqueren al segle XV les primeres acadèmies modernes, de caràcter filosòfic com l’Academia Platonica, de Florència, o bé arqueològic i filològic, com l’Academia Romana dita també Pomponiana , l’Academia Alfonsina dita després Academina Pontaniana, de Nàpols, i l’Academia Aldina, de…