Resultats de la cerca
Es mostren 2488 resultats
Sant Bonifaci
Santuari
Antiga caseria
Santuari i antiga caseria del municipi de Vinaixa (Garrigues), al N del poble, a l’esquerra de la riera de Vinaixa, al límit amb el terme dels Omellons.
Sahel
Paisatge del Sahel al massís d’Aïr, al Níger
© Fototeca.cat
Regió
Regió molt àrida de l’Àfrica intertropical que s’estén al S del desert del Sàhara, des de les costes de l’Atlàntic fins a la mar Roja.
Comprèn territori del Senegal, Mauritània, Mali, el Txad, Nigèria, el Níger, el Sudan i Etiòpia De fet, constitueix una zona bioclimàtica que fa transició entre la del Sàhara, al N, i la del Sudan, al S La zona saheliana es distingeix del Sàhara per la regularitat de les pluges d’estiu aquestes, però, són molt febles menys de 250 mm anuals a la franja nord i entre 300 i 500 mm a la franja meridional Això permet, però, una certa vegetació estèpica amb gramínies, acàcies espinoses i els típics baobabs La població és en general nòmada ramaderia, excepte en alguns sectors meridionals on és…
Sabina
Regió
Regió de la Itàlia central, a la regió administrativa del Laci, que comprèn els monts Sabins, la conca de Rieti, les valls mitjana i baixa del Turano i part de les valls del Vellino, del Salto, del Tíber i de l’Aniene.
La capital és Rieti Els relleus montuosos, per l’erosió dels agents atmosfèrics sobre els terrenys calcaris, presenten formes aspres, en les quals són freqüents els fenòmens càrstics Té conreus de cereals, oliveres, vinyes i farratge per a la cria del bestiar Habitada antigament pels sabins sabí, el 290 aC fou sotmesa per Roma i seguí la sort de l’Imperi August la incorporà a la IV regió d’Itàlia i, posteriorment, sota Constantí passà a formar part de la Tuscia Dividida entre els ducats de Spoleto i de Roma, al llarg del s VIII tingué una gran prosperitat fins que fou devastada pels sarraïns…
Ruanda
Paisatge del llac Kivu a Gisenyi
© Istockphoto
Estat
Estat de l’Àfrica centreoriental, limitat al N per Uganda, a l’E per Tanzània, al S per Burundi i a l’W per la República Democràtica del Congo; la capital és Kigali.
La geografia física Situat a la regió dels Grans Llacs Africans, el país s’estén sobre un altiplà, a la dreta del llac Kivu, a una altitud mitjana de 1500 a 2000 m És molt fracturat, amb elevacions abruptes sobre la depressió de la Rift Valley assoleix la màxima altitud al Karisimbi 4500 m, al N El clima és subequatorial temperat per l’altitud 25,1°C pel gener, 26,5°C pel juliol, a Kigali Les pluges són molt abundants 996 mm anuals, distribuïdes en dos períodes setembre-desembre i febrer-maig Tot el sector occidental forma part del llac Kivu, i l’oriental, del riu Kagera, on hi ha un gran…
conca del Ruhr
Regió
Regió industrial d’Alemanya, al land
del Rin del Nord-Westfàlia.
S'estén des de la vora esquerra del Rin, vers l’E, fins al Hamm i des del Ruhr vers el N fins al Lippe En un sentit més ampli caldria incloure-hi les ciutats renanes de Krefeld i Düsseldorf i el cinturó urbà estès cap a l’E, des de Düsseldorf per Wuppertal fins a Hagen Constitueix una complexa aglomeració metropolitana, i la concentració industrial més gran d’Europa No presenta, en canvi, unitat física el seu marc correspon, al S, al pla inclinat del Sauerland, vigorosament entallat pels rius, com el Wupper Al N i NW, els horitzons baixen i l’expansió industrial s’efectua amb més llibertat,…
barrera de Ross
Regió
Part anterior d’un gran inlandsis
del continent antàrtic situada al llarg del paral·lel 78° S aproximadament.
Forma com una enorme muralla de gran llargada —uns quants centenars de quilòmetres— i gruix considerable Fou descobert per James Clark Ross
Rocabertí de Sant Salvador
Antiga caseria
Antiga caseria del municipi d’Agramunt (Urgell), a l’E de la Donzell i a 5 km al N d’Agramunt.
És un petit llogaret 443 m d’altitud format per un nucli de quatre o cinc cases que formen pinya al volt d’un reduït recinte només obert per llevant, avui deshabitades Estigué vinculat, almenys des del segle XVII, amb la jurisdicció de la Donzell La seva església depenia de la parròquia d’Oliola
Riviera
Regió
Nom donat al litoral italià del golf de Gènova des de la frontera amb l’Estat francès fins a La Spezia i que correspon a la costa de la Ligúria.
La característica dominant, principalment al sector oriental, és d’ésser una costa alta i rocallosa pel fet que les muntanyes dels Alps Marítims i els Apenins cauen sobre la mar formant-hi promontoris Hom la divideix en Riviera de Llevant i Riviera de Ponent la primera des de Gènova fins a La Spezia, i la segona a l’W de Gènova fins a Ventimiglia La bellesa del paisatge i la suavitat del clima n'han fet un dels llocs d’atracció turística i de descans més importants S'hi destaquen com a centres Bordighera, San Remo, Imperia, Santa Margherita, Rapallo i Portofino, entre altres
Pečenga
Regió
Territori a l’extrem NW de Rússia, fronterer amb Noruega, travessat pel riu homònim fins a la mar de Barentsz.
Mines de coure i de níquel Al fiord homònim, de 15 km de llarg, hi ha els ports de Linakhamari Liinahamari i Pečenga Petsamo Per la pau de Dorpat 1920, Rússia cedí aquest territori a Finlàndia perquè li servís de corredor fins a la mar pel tractat de Moscou 1940, l’URSS hi adquirí un dret de pas i, per la pau de París del 1947, tornava a fer-se'n mestressa
Patagònia
El mont Fitz Roy, al S de la Patagònia, fronterer entre l’Argentina i Xile
(CC0)
Regió
Gran regió fisiogràfica de l’Amèrica meridional, a l’extrem sud de l’Argentina i Xile.
La geografia S'inicia al S del riu Colorado a l’Argentina i acaba a la Terra del Foc Constitueix una regió administrativa argentina, amb les províncies de Chubut, Neuquén, Río Negro, Santa Cruz i Terra del Foc És un dels tres grans escuts paleozoics de l’Amèrica meridional S'aixeca des de 0 m a l’Atlàntic fins a 1500 m als Andes Hi ha intrusions de laves volcàniques, mantells de basalt, sediments quaternaris procedents de l’Atlàntic i sediments continentals grava patagònica, palets que a causa de l’erosió eòlica han produït el fang característic Es tracta d’un peneplà que arriba a mossegar…