Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Sabina
Regió
Regió de la Itàlia central, a la regió administrativa del Laci, que comprèn els monts Sabins, la conca de Rieti, les valls mitjana i baixa del Turano i part de les valls del Vellino, del Salto, del Tíber i de l’Aniene.
La capital és Rieti Els relleus montuosos, per l’erosió dels agents atmosfèrics sobre els terrenys calcaris, presenten formes aspres, en les quals són freqüents els fenòmens càrstics Té conreus de cereals, oliveres, vinyes i farratge per a la cria del bestiar Habitada antigament pels sabins sabí, el 290 aC fou sotmesa per Roma i seguí la sort de l’Imperi August la incorporà a la IV regió d’Itàlia i, posteriorment, sota Constantí passà a formar part de la Tuscia Dividida entre els ducats de Spoleto i de Roma, al llarg del s VIII tingué una gran prosperitat fins que fou devastada pels sarraïns…
Riviera
Regió
Nom donat al litoral italià del golf de Gènova des de la frontera amb l’Estat francès fins a La Spezia i que correspon a la costa de la Ligúria.
La característica dominant, principalment al sector oriental, és d’ésser una costa alta i rocallosa pel fet que les muntanyes dels Alps Marítims i els Apenins cauen sobre la mar formant-hi promontoris Hom la divideix en Riviera de Llevant i Riviera de Ponent la primera des de Gènova fins a La Spezia, i la segona a l’W de Gènova fins a Ventimiglia La bellesa del paisatge i la suavitat del clima n'han fet un dels llocs d’atracció turística i de descans més importants S'hi destaquen com a centres Bordighera, San Remo, Imperia, Santa Margherita, Rapallo i Portofino, entre altres
Ciociaria
Regió
Comarca del Laci, Itàlia, que correspon aproximadament a l’actual província de Frosinone.
És una regió eminentment agrícola i ramadera Les principals poblacions són Frosinone, Anagni, Alatri, Guarcino i Sora
Kras
Regió
Regió de la península balcànica que s’estén des del golf de Trieste fins al de Rijeka i separa Eslovènia de la península d’Ístria.
La formen una sèrie d’altiplans calcaris, on abunden les formacions càrstiques
Grand Saint-Bernard
Sector italià del port de muntanya de Grand Saint-Bernard
© MPG
Pas
Port de muntanya dels Alps Penins, situat a la frontera entre Suïssa i Itàlia (2.477 m).
Comunica el Valais amb la vall d’Aosta
pas dels Giovi
Pas
Pas dels Apenins Lígurs, a 472 m d’altitud, utilitzat per les vies de comunicació entre Gènova i el nord d’Itàlia, a través de les valls del Polcevera i del Scrivia i també, per la via fèrria (Gènova — Ronco Scrivia), per mitjà de dos túnels, un dels quals de 3 259 m de llarg.
Anglona
Regió
Regió geogràfica del N de Sardenya, Itàlia (447 km 2
), formada per un gran amfiteatre d’uns 400 m d’altitud i voltada per una conca sedimentària.
Conreus de cereals i hortalisses primerenques per a l’exportació Sedini i Castel Sardo són les poblacions principals
Padània
Regió
Nom que rep la regió de la Itàlia septentrional corresponent a la plana del riu Po, administrativament repartida entre el Piemont, la Llombardia, l’Emília-Romanya i el Vèneto.
Originalment la denominació era geogràfica, però a partir de mitjan dècada de 1990, amb l’ascens de la Lega Nord, adquirí també un ús polític Segons aquest partit secessionista, la Padània comprèn tot el nord d’Itàlia i algunes regions del centre Toscana, Úmbria, Marques, bàsicament les més desenvolupades en contraposició al sud, que qualifica d’endarrerit i subvencionat
Simplon
Pas
Pas dels Alps Penins, entre Itàlia i Suïssa, a 2 008 m d’altitud, entre la vall del curs superior del Roine i la vall del Toce, afluent del llac Major.
Fou obert al començament del s XIX Més tard hi fou construït un túnel ferroviari que comprèn dues galeries, una acabada el 1906 i l’altra el 1922 El túnel, amb més de 19 km de llargada, és considerat com el més llarg del món Serveix un tràfic bastant intens entre l’Europa del NW i Itàlia via Ginebra-Milà
Tirol
Regió
Regió dels Alps orientals, dividida entre els estats d’Àustria (Tirol o vall de l’Inn i Tirol Oriental o capçalera del Drava) i Itàlia (Tirol del Sud o capçalera de l’Adige).
És un territori molt muntanyós que s’estén entre Baviera, al N, i el Trentino al SS'hi distingeixen una sèrie de massissos formats per roques metamòrfiques, continuació de la zona axial de la gran serralada alpina, amb altures superiors als 3 000 m l’Ortler Ortles, l’Ötztaler, el Zillertal, el Brenner i l’Alt Tauern a ambdós costats d’aquests s’estenen els Prealps calcaris, amb altituds més modestes Alps de Pusteri, Càrnics, Dolomites, Lechtal A la zona de contacte estructural entre ambdós massissos s’inscriuen els solcs…