Resultats de la cerca

Té una superfície aproximada de 4 520 km 2 Hi prosperen els boscs de fronda principalment a l’oest i els de coníferes, i hi ha bons conreus en els fondals El punt més alt és el Katzenbuckel 626 m

L’Alta Lusàcia, elevada a 500 o 600 m, és de sòl granític hom hi ha desenvolupat fortes indústries, sobretot tèxtils, a Görlitz, Löbau, Bautzen, etc La Baixa Lusàcia és una regió plana, on abunden els boscs, i també industrialitzada Al s IX era habitada per tribus eslaves sòrabes, que foren sotmeses i cristianitzades pel marcgravi Geró, l’any 963 Dominada pels polonesos 1002-31 i després per diferents marcgravis germànics —que prohibiren als habitants l’ús de la llengua pròpia i les reduïren a servitud—, la situació millorà en ésser la Lusàcia incorporada a Bohèmia 1368 El 1635, per la pau de…

Montuosa i boscosa, té una zona de 900 km 2 que ha estat declarada parc natural, i es converteix com més va més en zona de vacances dels grans centres de població de les conques del Rin i del Main

Prolongació de la plana alemanya, entre la mar del Nord i la Bàltica, ofereix un paisatge de plana monòtona accidentada pels dipòsits morènics que formaren les glaceres quaternàries És una regió agrícola i ramadera, i també hi té importància la pesca El centre més important és Flensburg El territori fou ocupat pels danesos, després de l’emigració dels angles i els juts a la Britània Amenaçats per Carlemany, que intentà la creació d’una marca danesa, els danesos construïren el Dannevirke, un mur de terra que unia la desembocadura del Sli amb la de l’Eider, i el reforçaren a l’E amb el port…

És un territori molt muntanyós que s’estén entre Baviera, al N, i el Trentino al S S'hi distingeixen una sèrie de massissos formats per roques metamòrfiques, continuació de la zona axial de la gran serralada alpina, amb altures superiors als 3 000 m l’Ortler Ortles, l’Ötztaler, el Zillertal, el Brenner i l’Alt Tauern a ambdós costats d’aquests s’estenen els Prealps calcaris, amb altituds més modestes Alps de Pusteri, Càrnics, Dolomites, Lechtal A la zona de contacte estructural entre ambdós massissos s’inscriuen els solcs longitudinals de les valls de l’Inn i del Drava, que reben…

Malgrat el nom, són trenta, no pas set, els puigs que s’hi aixequen, molts d’ells coronats de castells en ruïnes i amb altures de 300 i 400 m el més conegut és el Drachenfels , que ofereix una bona panoràmica sobre la vall del Rin És parc natural des del 1929

És un peneplà d’uns 500 m que constitueix la vora septentrional del massís esquistós Renà, i és tallada per nombroses valls, que envien les seves aigües al Ruhr i al Lenne És coberta de bosc, i una de les seves principals riqueses són els jaciments de plom, zinc i ferro

Hom hi pot distingir quatre sectors principals les terres altes , formades per valls, d’economia agrícola, una àrea de loess , una terrassa mitjana , on hi ha les grans ciutats de Hagen, Wuppertal, Remscheid i Solingen, i les terrasses baixes del costat del Rin, d’economia basada en la indústria de maquinària, siderúrgica, química, on hi ha les ciutats de Colònia i Düsseldorf

Regada pel Wetter, és una tradicional via de pas entre el nord i el sud Produeix bleda-raves i cereals

La seva altitud no supera de gaire els 500 m Destaquen la selva de Teutoburg i el Wiehengebirge i el Wesergebirge el Weser els travessa a l’entrada de Westfàlia