Resultats de la cerca

S'hi destaca el llac Siljan, al SE Les principals fonts de riquesa són l’explotació forestal, l’agricultura i la ramaderia

Constitueix la zona costanera del golf de Bòtnia Comprèn els län de Västerbotten i Norrbotten, a Suècia i, a Finlàndia, l’antiga Bòtnia Oriental Pohjanmaa els lääni de Vaasan, Oulun i Lapin És formada per roques cristallines i dipòsits glaciofluvials, i ha emergit del golf de Bòtnia des del final de l’última glaciació a causa de moviments isostàtics És drenada pels rius Ume, Skellefte, Pite, Lule i Kalix, a Suècia i el Torne —que fa de frontera—, Kemi, Kiimingi, Oulun, Siika, Pyhä, Kala, Lesti, Perho, Lapua i Kyrö, a Finlàndia El clima hi és molt fred, amb una estació vegetativa de durada…

És una plana molt àmplia, compresa entre el massís de les Guaianes i els Andes, en la qual hom distingeix diferents subregions Los Llanos alts occidentals, els centrals, els baixos, els de Monagas i Las Mesas El clima hi és tropical, i n'és característic el vent fresc guarinés , que de la serralada de Mérida arriba a Ciudad Bolívar Comprèn la conca alta i mitjana de l’Orinoco La vegetació és de sabana herbàcia, i a Los Llanos alts hi ha selva És molt poc poblada, amb una densitat de població d’1 h/km 2 Les ciutats més importants són Ciudad Bolívar i Calabozo La ramaderia és l’activitat més…

Els límits de Lapònia són difusos, però, d’una forma aproximada, hom coincideix a situar-los en el territori actualment habitat pels lapons lapó o samis la meitat septentrional de Noruega i Suècia, les terres de Finlàndia situades per damunt del cercle polar àrtic, i la península de Kola Rússia Les muntanyes, d’origen caledonià, són molt erosionades i la costa és seccionada per llargs i profunds fiords Hi abunden els llacs morènics Inari Els rius que flueixen a la mar de Noruega i a l’oceà Àrtic són de curs breu i ràpid, mentre que els de la Bàltica són més llargs i cabalosos Kemi, Muonio, i…

La geomorfologia Amazònia Aproximadament la meitat de la regió pertany al Brasil la resta, estesa al peu dels Andes, ocupa territoris de Veneçuela, de Colòmbia, de l’Equador, del Perú i de Bolívia Els límits oriental i occidental són ben definits per l’Atlàntic i els Andes Els límits meridional i septentrional no ho són tant, puix que els dos escuts cristallins esmentats només delimiten parcialment la conca la transició de la selva a la sabana és el criteri generalment adoptat per manca d’uns límits físics precisos Geològicament, l’Amazònia és una regió de subsidència, on s’ha…

En constitueix el nucli central la serralada del Gran Caucas , que divideix la regió en dues grans àrees, la Ciscaucàsia al nord i la Transcaucàsia al sud La Ciscaucàsia comprèn, d’oest a est, la Circàssia, àrea de terres negres molt fèrtils, d’economia essencialment agrícola, l’altiplà de Stavropol’ i, a l’est, la conca del Terek, sorrenca i semidesèrtica, d’economia ramadera nòmada La Transcaucàsia comprèn la depressió dels rius Rioni i Kura, ben regada i aprofitada per l’agricultura, i el massís del Petit Caucas Entre els recursos econòmics principals hi ha l’agricultura, especialment a la…

Ocupa tots dos vessants del Caucas central i és, per tant, una regió essencialment muntanyosa els punts més alts arriben als 4 500 m, amb abundants boscs foliacis i prats alpins i subalpins És regada per una bona xarxa de rius, de caràcter torrencial, pertanyents a la conca del Terek, a l’Ossètia Septentrional, i a la del Kura, a l’Ossètia Meridional Hi ha conreus de cereals, horticultura i viticultura, i ramaderia bestiar oví i boví Té indústries metallúrgiques no ferroses, de la fusta i alimentàries

És una població de pastors i caçadors

Hi predominen els materials cristallins del Precambrià, no alterats des del Cambrià, coberts només per llacs d’origen glacial i, a la regió d’Escània Suècia, per materials sedimentaris El nom de Fennoscàndia li fou donat pel geòleg finlandès W Ramsay, el 1898