Resultats de la cerca

Mines de coure i de níquel Al fiord homònim, de 15 km de llarg, hi ha els ports de Linakhamari Liinahamari i Pečenga Petsamo Per la pau de Dorpat 1920, Rússia cedí aquest territori a Finlàndia perquè li servís de corredor fins a la mar pel tractat de Moscou 1940, l’URSS hi adquirí un dret de pas i, per la pau de París del 1947, tornava a fer-se'n mestressa

Els límits de Lapònia són difusos, però, d’una forma aproximada, hom coincideix a situar-los en el territori actualment habitat pels lapons lapó o samis la meitat septentrional de Noruega i Suècia, les terres de Finlàndia situades per damunt del cercle polar àrtic, i la península de Kola Rússia Les muntanyes, d’origen caledonià, són molt erosionades i la costa és seccionada per llargs i profunds fiords Hi abunden els llacs morènics Inari Els rius que flueixen a la mar de Noruega i a l’oceà Àrtic són de curs breu i ràpid, mentre que els de la Bàltica són més llargs i cabalosos Kemi, Muonio, i…

Ocupa tots dos vessants del Caucas central i és, per tant, una regió essencialment muntanyosa els punts més alts arriben als 4 500 m, amb abundants boscs foliacis i prats alpins i subalpins És regada per una bona xarxa de rius, de caràcter torrencial, pertanyents a la conca del Terek, a l’Ossètia Septentrional, i a la del Kura, a l’Ossètia Meridional Hi ha conreus de cereals, horticultura i viticultura, i ramaderia bestiar oví i boví Té indústries metallúrgiques no ferroses, de la fusta i alimentàries

Els geògrafs russos solen excloure’n totes les terres més orientals a partir de les serralades de la divisòria del Pacífic i que anomenen l’Extrem Orient Sibèria té unes dimensions màximes de 3500 km de N a S i de més de 7000 km d’W a E La geografia Les principals regions fisiogràfiques de Sibèria són la plana de la Sibèria Occidental, el peneplà de la Sibèria Central, el muntanyam de la Sibèria Meridional Altai, Sayan Occidental, Sayan Oriental, muntanyes de Tuva, del Baikal i el Transbaikal, el sistema orogràfic del NE, la serralada de Verkhojansk i l’altiplà de Kolyma El clima és cru i…

És una població de pastors i caçadors

Hi predominen els materials cristallins del Precambrià, no alterats des del Cambrià, coberts només per llacs d’origen glacial i, a la regió d’Escània Suècia, per materials sedimentaris El nom de Fennoscàndia li fou donat pel geòleg finlandès W Ramsay, el 1898

Comprèn l' oblast’ autònoma dels Karatxais i dels Txerkessos, l' oblast’ autònoma d’Adiguèsia i la República dels Kabardins i dels Balkars És formada al S pel Gran Caucas i els seus contraforts, i al N, per la plana alluvial del Kuban’ el clima és temperat La regió és drenada per l’Urup i altres afluents del Kuban’, que davallen del Gran Caucas De terres negres molt fèrtils, l’economia es basa principalment en l’agricultura cereals Malgrat ésser conquerida pels romans segle I aC, la influència d’aquests hi fou molt feble Al segle V fou conquerida pels perses, i al segle XVI, per Tamerlà…

En constitueix el nucli central la serralada del Gran Caucas , que divideix la regió en dues grans àrees, la Ciscaucàsia al nord i la Transcaucàsia al sud La Ciscaucàsia comprèn, d’oest a est, la Circàssia, àrea de terres negres molt fèrtils, d’economia essencialment agrícola, l’altiplà de Stavropol’ i, a l’est, la conca del Terek, sorrenca i semidesèrtica, d’economia ramadera nòmada La Transcaucàsia comprèn la depressió dels rius Rioni i Kura, ben regada i aprofitada per l’agricultura, i el massís del Petit Caucas Entre els recursos econòmics principals hi ha l’agricultura, especialment a la…