Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Doāb
Regió
Regió situada entre els rius Ganges i Yamuna, a l’estat d’Uttar Pradesh, Índia.
S'estén des de la serralada de Siwalik fins a la confluència d’ambdós rius, per la plana alluvial drenada per canals i afluents El conreu de blat, ordi, canya de sucre, blat de moro i cotó en constitueix la principal activitat econòmica
Llano Estacado
Regió
Regió al centre-sud dels EUA, a l’extrem SE de les Grans Planes.
És situada a l’W de l’estat de Texas i a l’E de Nou Mèxic Té una altitud de 1000 a 1 500 m És una regió àrida, travessada pel riu Pecos, al S, i el Canadian, al N Hi ha conreus de cotó i blat de moro El petroli i l’agricultura són l’origen de les aglomeracions d’Amarillo i Lubbok
Condroz
Regió
Regió de Bèlgica, entre el Mosa i l’Ourthe.
És un altiplà d’uns 300 m alt format per roques del Paleozoic inferior, travessat per alineacions paralleles de gresos cobertes de boscs Les valls són molt conreades civada, blat de moro, patates, farratge i blat, amb una considerable ramaderia boví i cavallí Hi ha explotació de gres i calcàries La densitat de població és baixa i disseminada al llarg de les vies de comunicació Les ciutats més importants són Dinant i Ciney
Piedmont
Regió
Regió dels EUA entre els Apalatxes i la plana costanera.
És constituïda per un altiplà de granits i gneis, fortament tallat pels rius atlàntics El contacte amb la baixa plana litoral és marcat per un fort escarpament, la Fall Line, zona de cascades i ràpids productors d’energia hidroelèctrica que ha donat lloc al desenvolupament de centres industrials La regió és principalment agrícola blat, blat de moro i tabac, amb important ramaderia bovina, especialment lletera, dotada dels mitjans més moderns de criança
Los Llanos
Regió
Extensa regió de l’Amèrica del Sud que ocupa una gran part de la Veneçuela central i el NE de Colòmbia.
És una plana molt àmplia, compresa entre el massís de les Guaianes i els Andes, en la qual hom distingeix diferents subregions Los Llanos alts occidentals, els centrals, els baixos, els de Monagas i Las Mesas El clima hi és tropical, i n'és característic el vent fresc guarinés , que de la serralada de Mérida arriba a Ciudad Bolívar Comprèn la conca alta i mitjana de l’Orinoco La vegetació és de sabana herbàcia, i a Los Llanos alts hi ha selva És molt poc poblada, amb una densitat de població d’1 h/km 2 Les ciutats més importants són Ciudad Bolívar i Calabozo La ramaderia és l’…
Muntènia
Regió
Regió meridional de Romania, que correspon al sector oriental de la Valàquia.
S'estén des del vessant sud dels Carpats Meridionals fins a la vall del Danubi, i des de la vall de l’Olt, a l’oest, fins a la Dobrudja septentrional, a l’est El nord, sector subcarpàtic, és format per depressions i muntanyes modestes modelades en les formacions paleozoiques i miocèniques hi ha jaciments amb unes grans reserves de petroli, gas natural i sal Però la major part de Muntènia és formada per la gran plana danubiana, constituïda per sòls alluvials i cobert per una espessa capa de loess, que en fa una zona molt fèrtil Nombrosos rius, afluents del Danubi, la drenen de nord a sud És…
Guinea
Regió
Regió litoral d’Àfrica, compresa entre el cap Verd i cap López, que voreja el golf de Guinea.
D’W a E hom distingeix diverses unitats de relleu La Guinea mitjana, amb altiplans gresosos que culminen al mont Loura 1537 m al NE La Guinea forestal Sierra Leone, Libèria, o de la Costa d’Ivori, de relleus de planes i altiplans graonats dominats per alts relleus que culminen al Fon 1656 m i Nimba 1752 m El conjunt d’aquests massissos que s’alineen del NW al SE rep el nom de Dorsal Guineana El tercer sector és una regió de planes i baixos altiplans on els únics relleus importants són a Ghana i Costa d’Ivori L’últim sector és la Nigèria central i oriental, on sobre el sòcol antic s’alcen…
Caixmir
Confluència dels rius Indus i Zaskar, a la regió de Ladākh (Caixmir)
© Fototeca.cat
Regió
Regió del subcontinent indi dividida entre l’Índia (Jammu i Caixmir), el Pakistan (Azad Kashmir) i la Xina.
La geografia Àrea de relleu complicat, hom hi distingeix, de NE a SW, sis subregions les muntanyes del Karakoram, amb nombrosos cims de més de 7000 m la vall de l’ Indus , que corre en direcció SE-NW i baixa de 4200 m fins a 1200 les muntanyes de l’ Himàlaia , que s’estenen parallelament a la vall de l’Indus la vall del Caixmir , conca alluvial d’uns 130 km de llargada i 40 km d’amplada, drenada pel riu Jhelum i amb centre a la ciutat de Srīnagar les muntanyes del Pir Panjal, que atenyen 4500 m i una part de la plana del Panjab Mentre que a les muntanyes altes predominen el clima i la…