Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Agro Pontino
Regió
Territori del Laci, a la província de Latina, Itàlia, entre els monts Lepini i Ausoni i la mar Tirrena (800 km 2
).
Antiga bufera originada per un aixecament de la costa en el quaternari, separada de la mar per unes dunes, es convertí en un aiguamoll A partir de l’any 1928, hom féu la bonificació de la zona, actualment convertida en una plana fèrtil, amb conreus de cereals, plantes industrials, farratge i horta Hi foren establertes les noves poblacions d’Aprilia, Pomegia, Pontinia, Sabaudia i Latina, capital de província
Banda Oriental
Regió
Denominació que hom donà, fins a l’època de les lluites per la independència al Riu de la Plata, al territori situat a la riba esquerra del riu Uruguai; al nord, la seva frontera varià segons les vicissituds de l’empenta portuguesa.
Després de formar part de les Províncies Unides del Riu de la Plata com a Província Oriental i d’haver estat annexada successivament per Portugal i el Brasil amb el nom de Província Cisplatina, constituí la República Oriental de l'Uruguai 1828
Hainaut
Regió
Comarca estesa entre el NE de França (departament del Nord) i el S de Bèlgica, on dóna nom a una província.
Comprèn, al SE, una petita porció de les Ardenes, però la major part és formada per una fèrtil àrea alluvial corresponent als rius Escalda, Haine i Dendre És important l’agricultura blat, civada, bleda-rave, lli i la ramaderia Comprèn les conques carboníferes de Mons-Borinage, del centre, entorn de La Louvière, i de Charleroi Hi ha nuclis industrials a l’àrea de Ghlin-Baudour cervesa, vidre, alumini, a les regions del centre i Charleroi siderúrgia, indústria química i a Tournai indústria tèxtil La població, fortament urbanitzada i de parla francesa, és d’uns 2 milions d’habitants…
Sabina
Regió
Regió de la Itàlia central, a la regió administrativa del Laci, que comprèn els monts Sabins, la conca de Rieti, les valls mitjana i baixa del Turano i part de les valls del Vellino, del Salto, del Tíber i de l’Aniene.
La capital és Rieti Els relleus montuosos, per l’erosió dels agents atmosfèrics sobre els terrenys calcaris, presenten formes aspres, en les quals són freqüents els fenòmens càrstics Té conreus de cereals, oliveres, vinyes i farratge per a la cria del bestiar Habitada antigament pels sabins sabí, el 290 aC fou sotmesa per Roma i seguí la sort de l’Imperi August la incorporà a la IV regió d’Itàlia i, posteriorment, sota Constantí passà a formar part de la Tuscia Dividida entre els ducats de Spoleto i de Roma, al llarg del s VIII tingué una gran prosperitat fins que fou devastada pels sarraïns…
‘Asīr
Regió
Regió del sud-oest de l’Aràbia Saudita, que en constitueix una divisió administrativa.
Hom hi distingeix dues àrees la plana litoral, d’uns 64 km d’amplada, calorosa i desèrtica, i l’àrea muntanyosa, més temperada i plujosa la comunicació entre ambdues és molt difícil És una de les principals regions agrícoles de l’Aràbia Saudita cereals, arbres fruiters, cafè Nuclis urbans importants són Qīzān, el principal port de la regió, i Abhā, centre agrícola i capital administrativa Fundada per Sayyid Aḥmad mort el 1838, el qual el 1825 sortí del Marroc per anar a la Meca Arribà a l’'Asīr el 1830 i el xerif Ḥamūd d’Abū-Ariš li donà la vila Sabyā Ocupada cap al 1834 pels egipcis, la…
Lorestān
Regió
Regió muntanyosa de l’Iran occidental, a les serralades del Zagros.
Comprèn les terres de pastura i els establiments de les tribus lurs Hi ha agricultura i s’hi practica el nomadisme Antiga província irànica, avui és un ostān de l’Iran 31 383 km 2 1 074 000 est 1984 La capital és Khorramābād 333945 h 2006 Aquesta regió prengué importància arran de les troballes arqueològiques fetes d’ençà del 1929, consistents en diversos estris decoratius i de treball d’un bronze molt ben llavorat, els quals daten del 2 600 aC fins al 800 aC
Baranya
Regió
Regió de l’Europa central, situada entre els monts Mecsek i els rius Danubi i Drava i repartida entre Hongria (megye de Baranya), Croàcia i Sèrbia.
Constitueix un massís granític molt degradat, cobert pel bosc Els recursos econòmics són l’agricultura cereals, vi, tabac i la mineria del carbó i d’urani Com a nuclis urbans hi destaquen Pécs i Mohács, a Hongria Baranya fou una de les regions d’Hongria que restaren gairebé despoblades després de la conquesta turca segle XV Des del segle XVI començà a ésser colonitzada per serbis, però el repoblament no es completà fins que, a partir del 1720, s’hi installaren colons croats, magiars i, sobretot, alemanys El tractat del Trianon 1920 atribuí l’extrem sud-est de Baranya a Iugoslàvia, i dins d’…
Bengala
Regió
Regió de l’Àsia meridional, actualment dividida entre l’Índia (Bengala Occidental) i Bangladesh (o Bengala Oriental).
Situada entre l’Himàlaia i el golf de Bengala, s’estén per la plana alluvial dels cursos inferiors del Ganges i del Brahmaputra i pel delta de tots dos rius Té un clima tropical monsònic la pluviositat augmenta d’oest 1 400 mm a est 3 000-4 000 mm El poblament és predominantment rural i dispers és corrent que les cases siguin situades al llarg dels rius La densitat hi és elevada, especialment a la regió del delta de 400 a 1400 h per km 2 En ambdues parts és parlada la mateixa llengua, el bengalí la religió, altrament, és diferent musulmans a la part oriental i hindús a l’occidental, cosa que…
Carniola

Aspecte del llac Črnava, dins la regió de Carniola
© Slovenian Tourist Board / Matej Vranič
Regió
Regió del nord de la península Balcànica inclosa en la seva major part dins la República d’Eslovènia.
De relleu muntanyós, és accidentada al N i al NW pels Alps de Karawanken i els Alps Julians, i al S per les muntanyes d’Uskok Comprèn una part de la conca superior del Sava, que la travessa de NW a E La ciutat més important és Ljubljana, capital d’Eslovènia Part de la província de Pannònia durant la dominació romana, Carniola fou ocupada al s VI pels eslovens, els quals n'iniciaren la colonització Més tard estigué successivament sota el domini dels patriarques d’Aquileia 1077-1228, dels ducs de Caríntia i dels comtes de Gorízia i Tirol Annexada a la corona dels Habsburg el 1335, fou erigida…
Brandenburg
Regió
Regió del nord d’Alemanya.
Comprenia tradicionalment una part a l’oest de l’Elba, la Marca Vella o Altmark, una altra de central compresa entre els cursos mitjans de l’Elba i de l’Oder, la Marca Mitjana o Mittelmark, i una altra a l’est de l’Oder, que s’allargava entre la Pomerània i els antics límits de Polònia, la Marca Nova o Neumark a les tres marques eren unides d’altres petites regions Uckermark, Prignitz i Ruppin i els bisbats secularitzats de Brandenburg, Havelberg i Levus En la divisió provincial prussiana del 1815 l’Altmark fou integrada en la província de Saxònia, i la resta, juntament amb la Baixa Lusàcia,…