Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
musclo
Colònia de musclos
© Fototeca.cat
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui de l’ordre dels filibranquis, de la família dels mitílids, les conquilles del qual assoleixen 8 cm de llargada; és de color negre a l’exterior i d’un blau iridescent a l’interior.
Forma colònies d’una gran densitat sobre les roques de la zona intermareal, la qual cosa dona lloc a una franja negra d’aproximadament 1 m d’amplada, especialment a les àrees de fort trencant Els musclos es fixen al substrat sòlidament, mitjançant el bissus S’alimenten de plàncton, animal i vegetal, que capturen per filtració Molt apreciats en gastronomia, els musclos són conreats en parcs artificials des de temps molt antic mitilicultura A la Mediterrània predomina el musclo mediterrani M galloprovincialis , mentre que a l’Atlàntic ho fa el musclo comú M edulis , molt…
ou

Closques d'ou
© Malcolm Storey
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui de l’ordre dels eulamel·libranquis, de la família dels màctrids, de 6 a 7 cm d’amplada màxima.
Té la closca de color groc amb franges concèntriques, els radis blancs i l’interior vermell Moltes vegades la mar tira les seves closques a la platja És comestible
castell de Montsoriu

Vista del castell de Montsoriu
© Patronat Castell de Montsoriu / Joan Carles Codolà
Castell
Antic castell termenal del municipi d’Arbúcies (Selva), al límit amb el de Sant Feliu de Buixalleu, situat en un contrafort (649 m alt.) del massís del Montseny, a l’interfluvi de les rieres de Breda i d’Arbúcies.
Les restes El conjunt consta de l’edifici del castell, situat al cim d’un turó que domina gairebé tota la comarca, i dos recintes de muralles en un nivell inferior Formen el castell diverses estructures preromàniques i d’altres de més modernes Destaquen la gran torre mestra, situada a l’oest, una estructura allargada que té diverses dependències, una altra torre més petita situada a l’est i algunes sales afegides en època gòtica La torre mestra, la construcció més antiga de totes, conserva més de 14,5 m d’alçada La part inferior s’ha fet amb un tipus d’aparell irregular que més amunt canvia i…
castell de Tona

Torre del castell de Tona
© Vincent van Zeijst
Castell
Antic castell situat a l'anomenat cim o serrat del Castell de Tona (Osona), a uns 700 m d’altitud, prop de l’església de Sant Andreu.
L’edifici N’han perdurat poques restes Destaca, però, una torre de planta quadrada, situada a l’angle nord-oest, que conserva una volta de canó i té una alçària d’uns 7 m Un fossat, excavat a la roca, de 5 m d’amplada la separa del pla del castell Ha estat datada dels segles X i XI encara que també s’ha dit que podria ser d’origen romà, a causa sobretot de la seva textura, i per la seva situació prop de les restes d’una via romana que unia Barcelona amb la Plana de Vic De fet, a les excavacions es va trobar ceràmica medieval, però també romana i ibèrica La història El senyoriu feudal del…
Sant Sadurní
Castell
Castell i església del municipi de Gallifa (Vallès Occidental), sobre el punt més alt de la cinglera de Sant Sadurní, al nord de la vall de Gallifa.
Les restes del castell Del castell potser en formava part una estructura defensiva situada prop de l’església que consisteix en un mur d’uns 70 cm d’amplada i d’uns 2 m d’alçada que tancava un extrem de la cinglera en aquest indret S’ha de datar als segles IX-X L’església La capella és un edifici d’una sola nau en forma de trapezi, coberta amb volta de canó, amb absis semicircular cobert amb volta de quart d’esfera Té cinc finestres, totes d’arc de mig punt i doble esqueixada excepte una, que té els costats parallels S’obren a l’absis, al mur sud i al de l’oest Les de l’absis…
cloïssa
Cloïsses
© C.I.C. Moià
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui marí de la subclasse dels eulamel·libranquis, d’uns 5 cm d’amplada i 8 cm de llargada, amb les valves ovals i recorregudes per unes fines estries radials que es creuen amb unes altres de concèntriques.
Tenen una coloració variable groguenca, verdosa o grisosa La seva carn és molt apreciada, crua o en conserva Viuen enfonsades en el fang o en llocs de sorra fina i d’aigües tranquilles Hom n'efectua la recollecció amb rasclet, o amb la mà en llocs on hi ha marees, i dura tot l’any, però especialment a l’estiu i a la tardor
Claramunt
El castell de Claramunt
© Fototeca.cat
Castell
Castell i església, dedicada a Santa Maria del municipi de la Pobla de Claramunt (Anoia), a la dreta de l’Anoia, a l’aiguabarreig amb la riera de Carme, assentats en el turó (452 m alt.) que, juntament amb el cingle dels Mollons, a l’esquerra de l’Anoia, forma l’estret de la Pobla, entrada del congost de Capellades i límit de la Conca d’Òdena.
El castell El recinte de la fortalesa s’aixeca en un punt estratègic, des d’on es domina la conca d’Òdena i el congost de l’Anoia Tot el conjunt queda encerclat per muralles i s’articula a partir d’una imposant torre mestra, que presideix el recinte sobirà Entre el recinte sobirà, a l’oest, i el jussà, a l’est, s’alcen les restes de l’església romànica de Santa Maria del castell de Claramunt i la capella més tardana dedicada a santa Margarida Davant d’aquests temples, a l’oest, s’estén un pati, que havia estat un fossar, tancat amb un pany de muralla emmerlat El clos del castell Un dels…