Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Puig-alder
Santuari de Sant Salvador de Puig Alder (Les Planes d’Hostoles)
© C.I.C.. Moià
Castell
Antic castell del municipi de les Planes d’Hostoles (Garrotxa), a la vall de Cogolls, enlairat a 707 m alt. damunt el riu, aigua amunt del nucli de Cogolls.
Es conserva només l’església del castell, dedicada a Sant Salvador, convertida en santuari Esmentat ja el 1021 amb el castell d'Hostoles, estigué sempre vinculat als senyors d’aquest castell i passà també a la corona
torre del Coll
Castell
Antic castell (actualment masia) del municipi d’Olot (Garrotxa), a 550 m alt., vora l’antiga església parroquial de Sant Andreu del Coll, al vessant meridional de la Serra de Sant Miquel del Mont.
Els castlans o senyors són esmentats des de la fi al s XIII
Castellsespasa
Castell
Castell del municipi de Sales de Llierca (Garrotxa), encinglerat prop de la confluència del Llierca amb la riera de Sant Aniol.
castell de Montpalau
Un aspecte de l’antiga fortificació de Montpalau, a Arguelaguer (Garrotxa)
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell del municipi d’Argelaguer (Garrotxa), les ruïnes del qual s’alcen damunt la riba dreta del Fluvià, al S del nucli de Sant Jaume de Llierca (nom actual de l’antic terme de Palau de Montagut o Palau d’Avall
).
La seva església de Santa Magdalena, dependent de la parròquia d’Argelaguer, consagrada el 1228, es conserva Inicialment el castell depengué del de Sales el 1216 els seus senyors el cediren, amb Argelaguer, a la família Montpalau, que al principi del s XV passà a residir a Argelaguer
castell Sespasa
Castell
Antic castell del municipi de Sales de Llierca (Garrotxa), situat dalt un penyal, prop del pas d’en Roca, enlairat a l’esquerra del Llierca, al SW dels cingles de Gitarriu.
Esmentat a mitjan s XIII, formava part de la baronia de Sales
Santa Maria de Besalú
Vista de l’església de Santa Maria de Besalú
© Fototeca.cat
Canònica
Canònica augustiniana, filial de Sant Ruf d’Avinyó, creada a l’església del castell comtal de Besalú (Garrotxa) pel comte Bernat II de Besalú el 1086, quan volgué reformar l’antiga canònica aquisgranesa de Santa Maria de Besalú
.
Una sèrie de dificultats inicials retardaren l’establiment definitiu de la nova comunitat fins el 1114, que el comte de Barcelona i el bisbe de Girona els confirmaren la possessió de l’església del castell A mitjan s XII reedificaren l’església del castell, de la qual resta la capçalera, amb tres absis i el transsepte, rica d’ornamentació escultòrica La desaparició de l’antiga canònica de Santa Maria la Vella féu que la nova casa n'heretés els antics béns, entre aquests l’església parroquial de Sant Vicenç, refeta també al s XII La comunitat de Besalú tingué força vitalitat als s XII i XIII…