Resultats de la cerca

Les restes del castell, molt arruïnat, s’aixequen aturonades als vessants meridionals de Montagut, en un replà, damunt el santuari de Bell-lloc Un recinte fortificat protegia amb valls els costats N i W i encerclava els edificis centrals a la part cen tral hi ha restes de la torre mestra i al SE es conserven parts de dues torres rectangulars ara d’uns 7 m que devien flanquejar l’entrada Al NE hi ha una altra torre rectangular, sencera Esmentat des del 1276, fou volat el 1812 durant l’ocupació francesa

Fou fet construir per Francesca de Vilamarí, mare de la reina Sibilla de Fortià, i passà al seu fill Bernat de Fortià La capella del castell fou parròquia forana del terme de Roses

Esmentat ja el 1023, el 1041 el posseïa Gombau de Besora pels comtes de Barcelona Passà als vescomtes de Barcelona 1070-1111, als Castellvell, als Bell-lloc i a Ramon de Cabrera, i al començament al s XIV als Corbera, que hi edificaren la capella de Santa Maria 1336 i s’hi establiren S'ensorrà a causa d’un terratrèmol el 1448

Entre aquest turó i la serra de Fontpobra s’obre el coll Tort 825 m alt, damunt la vall de Sant Iscle, on hi ha el poble de Sant Iscle de Colltort El castell és esmentat des del 1017 havia estat donat en feu pel comte Ramon Borrell de Barcelona al comte de Besalú, Bernat Tallaferro La jurisdicció passà a la senyoria d’Hostoles i, després, als Santapau al s XVII formava part de la batllia reial d’Hostoles

En resta una torre enrunada de planta rectangular És esmentat el 1058 pertangué al monestir de Sant Feliu de Guíxols, i al segle XII fou concedit en feu a la família dels Gaufred, senyors de Fenals Al seu costat hi ha les restes d’un poblat ibèric

S'accedeix al penyal sobre el qual s’aixeca per un camí graonat, defensat per tres recintes murats resten al cim diverses edificacions, entre les quals un gran edifici poligonal, cobert amb voltes gòtiques, i una torre adossada, restaurats en 1950-54 Esmentat ja el 1020, pertangué als senyors de Perapertusa Fou assetjat per les forces del rei de França el 1255 i Jaume I el cedí a Lluís IX pel tractat de Corbeil 1258

Ocupa el planell superior i és envoltat per un alt mur emmerletat amb torres semicirculars als angles Una gran torre quadrada del segle X s’aixeca a l’angle nord-oest El primitiu castell, dit de Sant Lluc, fou bastit en 958-86 dins una gran propietat cedida al monestir de Cuixà pel comte Sunifred II de Cerdanya i Besalú, i fou ampliat amb la gran muralla encara subsistent als segles XI i XII, fortificat de nou i reparat al llarg del XIII, quan el castell fou traspassat al rei de França pel tractat de Corbeil 1258