Resultats de la cerca

Les restes del castell, molt arruïnat, s’aixequen aturonades als vessants meridionals de Montagut, en un replà, damunt el santuari de Bell-lloc Un recinte fortificat protegia amb valls els costats N i W i encerclava els edificis centrals a la part cen tral hi ha restes de la torre mestra i al SE es conserven parts de dues torres rectangulars ara d’uns 7 m que devien flanquejar l’entrada Al NE hi ha una altra torre rectangular, sencera Esmentat des del 1276, fou volat el 1812 durant l’ocupació francesa

Ocupa el planell superior i és envoltat per un alt mur emmerletat amb torres semicirculars als angles Una gran torre quadrada del segle X s’aixeca a l’angle nord-oest El primitiu castell, dit de Sant Lluc, fou bastit en 958-86 dins una gran propietat cedida al monestir de Cuixà pel comte Sunifred II de Cerdanya i Besalú, i fou ampliat amb la gran muralla encara subsistent als segles XI i XII, fortificat de nou i reparat al llarg del XIII, quan el castell fou traspassat al rei de França pel tractat de Corbeil 1258

Esmentat ja el 1021, pertangué als comtes de Besalú, als Montcada, als Hostoles, als Serrallonga i als Rocabertí El 1463 fou fortificat pels remences, que l’ocuparen durant la guerra contra Joan II Entre els anys 1471-74 i des del 1488 el vescomtat d’Hostoles pertangué a la corona Des de mitjan segle XVI al XVIII la senyoria del castell era dels Sarriera, barons i després comtes de Solterra, bé que al segle XVII la vall d’Hostoles formava una batllia reial El juliol del 2020 finalitzaren les obres de rehabilitació del castell que, entre d’altres, consolidaren la cisterna i construïren una…

Centrava l’antic terme del Coll de Balaguer Les restes de la fortificació són aturonades a 155 m alt, a llevant de l’antic traçat fins el 1936 de la carretera de Barcelona a València, al sud de l’important coll de Balaguer És esmentat ja el 1201 en la donació de Pere I de Catalunya-Aragó a l’orde de Sant Jordi d’Alfama incorporat el 1399 al de Montesa per tal de fer cara al nou perill de la pirateria, la ciutat de Tortosa obtingué el trasllat de la casa de l’orde al nou castell de Sant Jordi, vora la mar, dins els termes de la ciutat L’antic castell, molt reformat als s XVII i XVIII, fou un…

Fou construït 135-139 com a Hadrianaeum o Mausoleu d’Adrià i la família imperial fins a Septimi Sever Anomenat també Mole Adriana per les seves dimensions, ja amb Aurelià 271 esdevingué fortificació, atesa la seva situació estratègica, que controlava els accessos tant del Vaticà com de Roma a través del pont que durant segles fou l’únic de la ciutat Canvià sovint de posseïdors, sobretot durant l’edat mitjana, però mantingué sempre la funció de defensa i refugi hom construí un pas elevat, a manera d’aqüeducte, que el comunicava directament amb el Vaticà, i també de presó i lloc de suplici La…

És aturonat 104 m alt, prop del coll de Canyelles, als contraforts occidentals de la serra de Rodes És esmentat ja el 1078 entre els dominis donats pel comte Ponç I d’Empúries que hi havia establert el primer arxiu diplomàtic del comtat als seus fills Hug II i Berenguer que fou vescomte de Peralada i senyor de Rocabertí i de Carmençó El fill d’aquest, Dalmau Berenguer, vescomte de Peralada, almenys des del 1099, utilitzà sovint el títol de vescomte de Carmençó fou en defensa del seu fill, el vescomte Berenguer Renard, que Ramon Berenguer III de Barcelona atacà, vencé i féu presoner el comte…

El 1319 hi nasqué el futur Pere III de Catalunya-Aragó Després de la conquesta cristiana hi fou construïda la residència dels comtes d’Urgell dita Castellformós i l’església de Santa Maria de la Suda , destruïdes durant el setge que posà el 1413 Ferran I de Catalunya-Aragó al comte Jaume II d’Urgell Les seves restes han estat objecte de consolidació i restauració

Les restes del castell Del castell potser en formava part una estructura defensiva situada prop de l’església que consisteix en un mur d’uns 70 cm d’amplada i d’uns 2 m d’alçada que tancava un extrem de la cinglera en aquest indret S’ha de datar als segles IX-X L’església La capella és un edifici d’una sola nau en forma de trapezi, coberta amb volta de canó, amb absis semicircular cobert amb volta de quart d’esfera Té cinc finestres, totes d’arc de mig punt i doble esqueixada excepte una, que té els costats parallels S’obren a l’absis, al mur sud i al de l’oest Les de l’absis presenten una…

El castell Les construccions que integren en l’actualitat el conjunt fortificat d’Ulldecona són les següents una torre cilíndrica, una torre principal de planta rectangular i l’església de la Mare de Déu dels Àngels Les tres edificacions se situen al sector sud-est del recinte i delimiten un segon recinte fortificat també, dins aquest mateix clos, i a part de les construccions esmentades, podem veure restes de murs dels antics habitatges i les ruïnes d’una altra torre quadrada, actualment reblerta de sediment, la qual té adossat un mur de maçoneria que enllaça amb l’únic bastió o torre de…

Les restes El recinte sobirà, que s’alçava a la banda de ponent del conjunt fortificat, era el sector més desprotegit, ja que els altres costats quedaven salvaguardats per espadats naturals Una mu­ralla romànica segles XI-XII tanca el recinte sobirà i s’hi conserven les restes de la capella del castell, una construcció for­ça malmesa que cal datar al segle XIII Prop de la capella s’alça una massissa torre de planta trapezial segle XIII, construïda amb carreus similars als de la ca­pella Al recinte jussà es conserven vestigis d’edificacions destinades a…