Resultats de la cerca

Antiga fortalesa d’època islàmica, en conservà la jurisdicció sempre la corona era regit per un castlà o sotscastlà Perdé importància estratègica a la fi del regne de Mallorca 1349 i encara més amb les noves tècniques de defensa i amb la construcció de la fortalesa d’Albercutx a la fi del s XVII el darrer sotscastlà és del 1570 Perdurà com a lloc de vigilància de la costa i fou definitivament abandonat el 1715

Era una antiga torre de defensa, construïda pels templers, propietaris ja el 1202 del lloc juntament amb la capella annexa de Sant Marçal El 1366 esdevingué castell termenal

Forma un conjunt arquitectònic, sòlid i massís, amb muralles i vuit torres emmerletades es destaca l’arc triomfal d’entrada, entre dues torres de planta rodona, amb relleus allegòrics a l’entrada del rei a Nàpols el 1446 i un escut monumental amb les barres catalanes La millor estança de l’interior és la gran sala construïda per l’arquitecte català Guillem Sagrera 1457, amb volta estrellada de 26 per 26 metres A mig aire hi ha tribunes per als músics, amb arc escarser al cim de la volta, un òcul circular hi deixa entrar la llum de l’exterior L’edifici ha estat restaurat…

Era de domini reial i el rei en feu algunes concessions a particulars reservant-se una casa parada amb tres llits, vora el castell, per quan anés a Camprodon Se'n deia oficialment castell de Camprodon, però popularment era conegut per castell de Sant Nicolau, per tal com tenia una església d’aquest titular El feu volar el 1689 el duc de Vilafermosa, que el reconquerí de les forces franceses del duc de Noailles

Les restes El recinte sobirà, que s’alçava a la banda de ponent del conjunt fortificat, era el sector més desprotegit, ja que els altres costats quedaven salvaguardats per espadats naturals Una mu­ralla romànica segles XI-XII tanca el recinte sobirà i s’hi conserven les restes de la capella del castell, una construcció for­ça malmesa que cal datar al segle XIII Prop de la capella s’alça una massissa torre de planta trapezial segle XIII, construïda amb carreus similars als de la ca­pella Al recinte jussà es conserven vestigis d’edificacions destinades a habitatge Aquest recinte, que era l’…

Escampades per diferents indrets dels vessants del tossal del Mor , són visibles encara avui dia unes restes de construccions i habitatges d’origen medieval, i vestigis de murs fets amb carreus ben treballats que conformarien el recinte defensiu, quadrangular, de l’antic vilatge Al tossal s’han trobat també restes de l’antiga església de Santa Maria del Mor i de ceràmica àrab i grisa medieval El castell ocupava el cim del tossal El lloc, conquerit per Ramon Berenguer I, és esmentat el 1079 entre les possessions dels Anglesola Sembla que el domini jurisdiccional pertanyia al comte El 1177 fou…

Construït pel rei Cristià IV als inicis del segle XVII, des del 1878 és seu del Museu d’Història Nacional

És esmentat ja el 959 La senyoria fou donada el 1312 per Sanç I de Mallorca a Ponç de Caramany, veguer de Cerdanya i lloctinent general del rei de Mallorca 1311-14

L’edifici La torre mestra del castell, datada del segle XII, de planta circular de 7 m de diàmetre, s’aixeca sobre un pòdium de roca natural Té uns 15 m d’alçada i un gruix de parets de gairebé 2 m A l’interior es divideix en dos pisos l’inferior, d’uns 5,5 m d’alçada i cobert per una falsa cúpula amb una obertura central per a poder accedir-hi, i el pis superior, de 6,5 m i cobert també amb una cúpula A uns 7 m d’alçada de la torre —és a dir, al pis superior—, hi ha la porta d’entrada Adovellada de mig punt, conserva, a banda i banda del llindar, dos forats on es devien inserir les bigues d’…

Fou construït pels hospitalers 1379 per privilegi o concessió de Pere III el Cerimoniós, bé que altres notícies diuen que ja existia l’any 1284 i que en ell es resistiren els aranesos quan el rei de França o el senescal de Tolosa Eustaqui de Beaumarchais, en nom d’ell, envaí la Vall d’Aran És probable que el privilegi concedit pel rei Pere III als homes d’Arties el 14 de gener de 1379 fos per reedificar el castell d’Entransaigües En aquest privilegi, que retreu Madoz, hom no parla de cap orde militar, sinó d’un privilegi per constituir-lo i guardar-lo atorgat als homes d’Arties Tenia mur i…