Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Appenzell
Divisió administrativa
Cantó de Suïssa, dividit des del 1597 en els subcantons d’ Appenzell-Ausser-Rhoden
i Appenzell-Inner-Rhoden
.
Constituït per un altiplà, dominat pel massís de Säntis 2 502 m, té una economia basada en la ramaderia, les indústries que en deriven i el turisme El cantó fou incorporat a la Confederació Helvètica el 1513, però fou dividit per tal de separar les regions que havien acceptat la reforma protestant Ausser-Rhoden i les que romanien catòliques Inner-Rhoden La població és de parla alemanya
Nou Hampshire
Divisió administrativa
Estat dels EUA, a la regió de Nova Anglaterra, fronterer amb el Canadà al N, a l’W amb el riu Connecticut i al SE amb l’Atlàntic.
La capital és Concord 38 981 h est 1999 Un sistema muntanyós segueix la frontera occidental al N, a les White Mountains, hi ha els cims de més altitud Washington, 1 917 m Adam, 1 767 m, i al S, el mont Monadnock 965 m De clima atlàntic, l’índex de precipitacions és superior a 1 000 mm La població 47 h/km 2 , més d’un 60% urbana es concentra a la plana costanera Les ciutats més importants són Manchester i Nashua Fortament industrialitzat, té indústries de la pell i de teixits El sector agrari es basa en l’explotació de granges Els boscs especialment de coníferes ocupen més de la meitat del…
costums i privilegis de la Vall d’Aran
Dret català
Conjunt de costums pels quals els aranesos s’han regit durant segles.
No foren escrits fins que en el privilegi reial de la Querimònia 1313 obtingueren confirmació de les llibertats, les franqueses, les immunitats i els costums respectats pels reis predecessors, privilegis confirmats per Alfons III el 1325 Aquest dret consuetudinari havia rebut la influència del dels territoris pirinencs veïns Pere III, que el 1337 moderà algun dels costums sobre danys causats per animals, el 1352 confirmà les consuetuds araneses en matèria de dret successori i patrimonial del matrimoni Per una provisió reial del 1595, les Constitucions de Catalunya foren declarades dret…
senatconsult vel·leià
Dret català
Dret romà
Senatconsult (vers el 46 dC) degut als cònsols Marc Sul·là i Vel·lei Tutor, pel qual és concedida una excepció a qualsevol demanda o petició judicial que tingui per objectiu l’execució d’una obligació assumida per una dona o per haver donat fiança o acceptat préstecs per compte d’altri.
Més endavant la jurisprudència l’anà estenent a tots els casos d’intercessió de la dona Dins l’ordenament jurídic romà, aquella institució fou completada per l’autèntica de Justinià Si qua mulier , on es declararen nuls tots els actes d’intercessió de la muller a favor del marit, si doncs aquella no en tenia profit Des del segle XIII s’estengué a l’ordenament jurídic català