Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
Sichuan
Divisió administrativa
Sheng de la Xina, a la regió del Sud-oest.
La capital és Chengdu Molt muntanyosa al N i a l’W altitud màxima 7 590 m al Minyag Gongkar, té al centre una depressió replenada per sediments d’origen lacustre on apareixen també alluvions fluvials La part meridional és travessada SW-E pel Iang-Tsé El clima temperat és favorable a tota mena de conreus arròs a l’estiu i blat d’hivern a les parts altes kaoliang , sèsam, soia, blat de moro, canya de sucre, tabac Grans reserves de fusta És el sheng més poblat del país 193 h/km 2 1993, i té les majors concentracions a la fèrtil plana, al voltant de la capital Abundants recursos hidràulics…
Shanxi
Divisió administrativa
Sheng de la Xina, a la regió del Nord, a la conca inferior del Huang He.
La capital és Taiyuan És un altiplà fèrtil cobert de loess on hom conrea blat i mill, i a les planes sobretot al voltant de Taiyuan, blat de moro, tabac, cotó i fruites Al N hi ha ramaderia d’ovins És mitjanament poblada 191 h/km 2 1993 la vida econòmica es concentra a la vall del Fen He, afluent del Huang He, on hi ha Taiyuan, gran centre miner i industrial Posseeix les majors reserves de carbó del país a Taiyuan, Pinting, Lincheng i Datong, gran centre miner Hi ha ferro a la serralada de Taihang La indústria, molt desenvolupada modernament, és dedicada a la metallúrgia, la mecànica, els…
Shandong
Divisió administrativa
Sheng de la Xina, a la regió de l’Est.
La capital és Jinan És format per la península de Shandong i les terres planes que envolten el curs baix del Huang He, que travessa la província en direcció SW-NE El N i l’W són plans, mentre que el S i l’E són muntanyosos, però dividits per la plana de Weifang al centre hi ha la muntanya sagrada de Taishan Clima temperat a la costa i semicontinental a l’interior, amb precipitacions principalment d’estiu A l’E té importants reserves de carbó Boshan, Zichuan i Zhucheng, ferro, bauxita i caolí És la quarta província més poblada de la Xina 562 h/km 2 1993 Produeix blat, mill, kaoliang , blat de…
Shaanxi
Divisió administrativa
Sheng de la Xina, a la regió del Nord-oest.
La capital és Xi'an El sector meridional és accidentat per les serralades Daba Shan i Qin Ling Shan, al sector septentrional s’alça un peneplà cobert de loess i el central és ocupat per la vall del riu Wei He, que travessa el territori d’W a E Al S el clima és subtropical i al N continental sec, i les precipitacions disminueixen de S a N L’economia es basa en l’agricultura, que es concentra, sobretot, a la vall del Wei He Hi ha dipòsits de carbó i petroli Els principals centres industrials indústria tèxtil són Xi'an i Xiangyang
Sergipe
Divisió administrativa
Estat del Brasil, a la regió NE, limitat al N per l’estat d’Alagoas, a l’E per l’Atlàntic i al S i a l’W per l’estat de Bahia.
La capital és Aracaju 293 285 h 1980 És un dels estats més petits del Brasil, però un dels més densament poblats 57,2 h/km 2 est 1984 D’E a W hom hi distingeix tres regions fisiogràfiques la costanera, la central, constituïda per una plana, i l’occidental, de terrenys més elevats formant part de l’escut paleozoic brasiler El riu més important és el San Francisco, molt utilitzat per a la navegació i del qual són tributaris els rius més importants de l’estat El clima és humit a la zona marítima i més sec cap a les regions de l’interior La principal activitat econòmica és l’agricultura cotó,…
São Paulo
Divisió administrativa
Estat del Brasil, a la regió del Sud-est, limitat al N per l’estat de Minas Gerais, a l’E per aquest i el de Rio de Janeiro, al S per l’Atlàntic i l’estat de Paranà i a l’W per aquest i el de Mato Grosso (247 898 km2; 28 820 000 h [est 1984]).
La capital és São Paulo Tot el territori pertany a la regió fisiogràfica de l’escut brasiler Això no obstant, es pot dividir en dues regions naturals la del litoral i la de l’interior La regió litoral és una estreta franja entre la costa i les serres de Paranapiacaba, Queimada, do Mar i Mantequeira La regió interior és un altiplà compost per materials paleozoics, inclinat suaument cap al riu Paraná Hidrogràficament, els rius de l’interior pertanyen a la conca del Paraná Tietê, Grande i Paranapanema, excepte el Paraíba, que desemboca directament a l’Atlàntic i que és el camí natural entre São…
Santa Catarina
Divisió administrativa
Estat de la regió meridional del Brasil.
La capital és Florianópolis Limita al N amb l’estat de Paranà, a l’E amb l’oceà Atlàntic, al S amb l’estat de Rio Grande do Sul i a l’W amb l’Argentina La regió marítima és una plana baixa, inundable, amb algunes llacunes La Serra do Mar forma la divisòria entre aquesta regió marítima i la de l’interior Aquesta última forma part de l’escut paleozoic brasiler, és lleugerament inclinada cap a l’W i pel seu extrem corre el riu Uruguai, del qual són tributaris tots els rius d’aquesta regió, mentre que els rius de la regió marítima desemboquen a l’Atlàntic El clima és tropical a la regió marítima…
Roraima
Divisió administrativa
Estat del nord del Brasil, limita al N amb Veneçuela i la Guaiana, a l’E amb aquesta i l’estat de Pará, al S amb l’Amazones i a l’W amb l’Amazones i Veneçuela.
La capital és Boa Vista Al N forma part de l’escut paleozoic de la Guaiana amb la Sierra Pacaraíma al S pertany totalment a l’Amazònia La població és força escassa i es concentra principalment a les vores del riu Branco, subafluent de l’Amazones La vegetació és de sabana al N i selva equatorial al S L’economia es fonamenta sobretot en l’explotació forestal, l’agricultura de subsistència i la ramaderia Formà part de l’estat d’Amazones fins el 1943, que obtingué l’estatut de territori Anomenat Rio Branco fins l’any 1962, el 1990 esdevingué estat En una reserva del N hi viu el grup més nombrós d…
Rondônia
Divisió administrativa
Estat del NW del Brasil, limitat al N per l’estat d’Amazones, a l’E pel de Mato Grosso, al S per Bolívia i a l’W pels estats d’Acre i d’Amazones.
La capital és Porto Velho 226 198 h 1996 Fisiogràficament forma part, al N, de l’Amazònia, i a l’E, de l’escut paleozoic brasiler Clima càlid i humit a l’Amazònia La població, molt escassa 5,6 h/km 2 est 1995, es concentra a les vores dels rius Madeira i Guaporé Produeix cautxú, arròs, canya de sucre i plàtans Des de mitjan anys setanta el govern brasiler promou la colonització d’aquest estat amb l’establiment d’explotacions agrícoles i mineres or, cosa que n'ha duplicat la població en vint anys i ha comportat una intensa desforestació que amenaça la supervivència de la població ameríndia…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina