Resultats de la cerca

La capital és Chandīgarh Densament poblat 403 h/km 2 1991, és bàsicament agrícola Té potencial hidroelèctric important al Sutlej Nangal-Bandh, petroli i indústries tèxtils Amritsar, Jullundur, Ludhiāna, química i, a petita escala, elaboració de metalls

Habitada pels rajputs rajput al s VII, fou assetjada constantment pels soldans de Delhi Annexada a l’imperi mogol 1556, alguns dels seus prínceps foren capitosts de l’exèrcit d’Akbar i d’Aurangzeb s XVII Envaïda pels marathes 1770, es convertí en protectorat britànic 1817 Dividida en nombrosos estats principescs, dinou d’ells foren englobats al Rājasthān 1947 Durant l’època mogol XVII-XVIII hi floriren les escoles de miniaturistes de Jaipur i de Bundela l’anomenat estil rajasthani i la de les muntanyes o pahari

La capital és Jaipur És travessat de NE a SW pels monts Arāvalli, que separen el desert de Thar de les altes estepes de l’E, drenades pels rius Mahi i Chambal Mitjanament poblat 100 h/km 2 1981, la part occidental, molt àrida, és pràcticament deshabitada A la part oriental, per contra, regió de pluges suficients, es concentra la població i la major part dels conreus melca, blat, cigrons, sèsam, canya de sucre i cotó La resta del país es dedica a la cria d’ovelles, cabres i camells i a conreus de mill i cigrons Amb abundants recursos miners, produeix prop dels 4/5 del guix del…

La capital és Delhi El sector oriental és drenat pel Yamunā, a la vora dreta del qual hi ha la capital Les funcions agrícoles i ramaderes constitueixen les principals activitats de l’àrea 110 000 ha conreades, amb predomini de cereals, canya de sucre, fruita, a excepció de la capital La seva situació fa del territori un nus important de comunicacions ferroviàries i de carreteres centralitzat a Delhi

Iniciada amb un establiment de la Companyia de les Índies Orientals a l’illa de Bombai 1672, i estesa pel continent a partir de la segona guerra amb els marathes 1802-18, arribà a comprendre un vastíssim territori que anava des del Sindh i el Gujarat, al nord, fins a la ratlla de Mysore i Madràs, al sud, i àdhuc la ciutat àrab d’Aden La circumscripció, que constituí un element fonamental en la penetració britànica a l'Índia, es convertí el 1947 en l’estat de Bombai

La capital és Dispur, suburbi de la ciutat de Gauhāti, capital de la regió històrica i principal aglomeració de l’estat actual Hom hi distingeix tres àrees la septentrional, muntanyosa, constituïda per l’Assam, a la regió de l’Himàlaia, la intermèdia, a la vall d’Assam, i la meridional, formada per l’altiplà de Shillong i les muntanyes de Nagā El clima és tropicomonsònic, amb precipitacions molt abundants a la ratlla dels 3 000 mm, i la vegetació predominant és el bosc espès L’estat comprèn la conca alta i mitjana del Brahmaputra, el riu més important de la regió La població és ètnicament…

La capital és Panaji 42 915 h 1991 Situat a la costa occidental del país, el principal recurs econòmic és l’agricultura, consistent en conreus d’arròs a les valls i plantacions de cocoters als vessants Les seves ciutats són una síntesi d’elements portuguesos i indostànics Posseeix mines de manganès i ferro, productes que són exportats pel port de Madgaon La indústria tèxtil cotó, hi és escassa Ocupada pels portuguesos el 1510, fou la capital de les possessions de Portugal a l’Índia i seu del virrei Erigida en bisbat 1534 i arquebisbat 1577, havia estat el centre de l’apostolat de sant…

La capital és Al-Karak 22 700 h 1991

La capital és Gandhinagar 208299 h 2011 Els extrems SE i NE són muntanyosos, formats per part dels Gaths Occidentals, la serralada de Sātpura i les extremitats de l’Arāvalli La península de Kāṭhigāwār és una plana delimitada pels golfs de Kutch i Khambhāt El clima és càlid És una regió densament poblada 173,9 h/km 2 1981, amb una població majoritàriament rural però hi ha grans ciutats de més de 200000 h Ahmadābād, Surat, Rājkoṭ, Bhaunagar i Jāmnagar L’economia és predominantment agrícola cotó, arròs, melca, mill, sèsam, tabac i cacauets Té importants recursos miners manganès, bauxita, lignit…

És constituït per un altiplà interior aturonat Nallamalla, Velikonda, Erramala, i Palkonda al sud i una plana costanera, contínua al sud i discontínua al nord, on es troben els deltes dels rius Kríshna i Godāvari que baixen de l’altiplà a uns 73 km de la costa, iniciant una plana alluvial suaument inclinada cap a la mar El clima és determinat pels monsó del S-W amb una estació seca d’octubre a març Gran part dels sòls són rojos, relativament pobres, llevat dels deltes, en els quals predomina el sòl alluvial, i de les valls de Khishna i el Godāvari on es troben terres negres La vegetació…