Resultats de la cerca

La capital és Altdorf 8 300 h 1994 És situat al sector alpí, i correspon a l’alta conca del Reuss, que s’estén des del SE del llac dels Quatre Cantons fins al coll del Sant Gotard El territori és molt muntanyós, amb cims superiors als 3 000 m, i perd altura vers el N La vall del Reuss, que és seguida per la via que mena al coll del Sant Gotard, n'és l’eix La riquesa, abans basada en la ramaderia, és actualment dominada pels serveis, dels quals el trànsit a través del Sant Gotard i el turisme especialment els esports d’hivern són les branques principals És també important la producció d’…

La capital és Glarus 5 600 h est 1994 És una regió muntanyosa que comprèn la conca del riu Linth i els seus afluents, fins al llac de Wallensee El relleu és format per un seguit de cadenes calcàries que separen la vall del Linth de la de l’alt Rin i que culminen en el Tödi, amb 3 623 m d’altitud La població, de llengua alemanya, hi és escassa i es manté pràcticament estacionària En l’agricultura, predominen el farratge i les pastures, base d’una important ramaderia bovina L’economia es basa, però, en una indústria tèxtil de llarga tradició…

La capital és Frauenfeld 20 200 h est 1994 Situat a les vores occidentals del llac de Constança, comprèn l’extrem oriental de la regió mitjana de Suïssa, i és una regió de turons que s’estenen al peu dels Prealps molàssics i que són tallats per àmplies valls obertes pel Thur afluent del Rin i els seus afluents La població 222 h/km 2 és de llengua alemanya i es concentra a les valls i a les vores del llac en petites ciutats És un dels cantons amb una renda per habitant més alta de Suïssa Riquesa agrícola amb producció de fruita, tabac i farratge És important la ramaderia bestiar boví La…

La capital és Sankt Gallen El N, que constitueix l’extrem oriental del Mittelland, és una regió de turons de molassa tallats per les valls de les glaceres el sector sud, ocupat pels Prealps, és més abrupte i accidentat, amb altituds que superen els 2 000 m i on la principal riquesa és la ramaderia La població 217 h/km 2 est 1994 és de llengua alemanya La indústria tèxtil, que té el seu origen a l’edat mitjana, hi té una importància preponderant al s XIX hi foren introduïts els brodats, sota la forma d’indústria a domicili, els…

La capital és Friburg El relleu és muntanyós al SE, format pels contraforts septentrionals dels Alps Bernesos, on la ramaderia de bovins, orientada cap a la indústria làctia formatge de Gruyère, constitueix la principal activitat econòmica La resta del cantó, drenat pel Saane Sarine i els seus afluents el Glâne n'és el principal, és plana i agrícolament molt rica cereals, farratge, arbres fruiters La població, elevada 131 h/km 2 est 1994, resideix en nuclis de població petits i dispersos

La capital és Schaffhausen Situat a la dreta del Rin, aigües avall del llac de Constança, constitueix una mena d’enclavament dins el territori alemany País d’altiplans calcaris amb un relleu de costes al SE, ocupa la zona de transició entre el Jura i el Jura de Suàbia La població és de llengua germànica i es concentra a les valls fèrtils i abrigades, entre les quals sobresurt la de Klettgau, rica zona cerealista i vinícola Les zones altes són pobres i cobertes de bosc L’activitat industrial es concentra a la capital, Schaffhausen, i és representada per la indústria siderúrgica, material de…

La capital és Berna Comprèn l’Oberland, àrea alpina d’economia ramadera i forestal, en el qual hi ha alguns dels cims més alts dels Alps Jungfrau, Finsteraarhorn, Mönch, Eiger i valls fèrtils dedicades a l’agricultura i a la ramaderia Emmental i el Mittelland, que envolta la ciutat de Berna, amb un relleu de turons i d’economia agrícola i industrial Fins el 1977 comprenia també el Jura bernès, que aquest any es convertí en un nou cantó suís Berna és el cantó més poblat de la Confederació Helvètica i ha desenvolupat la indústria turística, especialment a l’àrea alpina…

La capital és Bellinzona 17300 h est 1994 Correspon a l’alta conca del riu homònim oberta dins els Alps Lepontins, al vessant meridional dels Alps, i s’estén des del Sant Gotard fins al llac de Lugano, que inclou en bona part Es divideix en dos sectors Sopra Ceneri, al NW, el més gran i que correspon a la conca del llac Major, i Sotto Ceneri, al SE, més petit i densament poblat i que correspon a la conca del llac de Lugano La major part del territori és coberta de bosc i pastures les terres conreades són ocupades en gran part per la vinya, gràcies a un clima benigne Hi ha també ramaderia i…

La capital és Ginebra Inclou l’extrem occidental del llac Léman, i forma un escanyament que s’endinsa a França, de la qual el separen 102 km de frontera Ocupa una cubeta travessada pel Roine a la sortida del llac Léman i que s’estén entre els contraforts sud-orientals del Jura pel N i el NW i els Prealps de Savoia al SE És un cantó molt poblat, amb una densitat de 1 402 h/km 2 1995 la majoria de la població és urbana, car el 94% resideix a l’aglomeració de la capital, on es concentra tota l’activitat econòmica i la vida del cantó Hom hi parla el francès…

La capital és Solothurn 15 600 h est 1994 De límits molt irregulars, s’estén entre les muntanyes del Jura que accidenten el sector occidental i el Mittelland, que són les terres planes que ocupen el sector oriental, i que és regat per l’Aar Té dos enclavaments, Kleinlützel i Metzerlen, al semicantó de Basilea i al cantó de Berna, fronterers amb França Els principals recursos econòmics són la indústria 51% dels actius de la qual sobresurt la siderúrgia, la maquinària, la fabricació de rellotges, tèxtil, calçat i l’alimentària, i que es concentra a la capital, Zuchwil…