Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Grand Saint-Bernard
Sector italià del port de muntanya de Grand Saint-Bernard
© MPG
Pas
Port de muntanya dels Alps Penins, situat a la frontera entre Suïssa i Itàlia (2.477 m).
Comunica el Valais amb la vall d’Aosta
pas dels Giovi
Pas
Pas dels Apenins Lígurs, a 472 m d’altitud, utilitzat per les vies de comunicació entre Gènova i el nord d’Itàlia, a través de les valls del Polcevera i del Scrivia i també, per la via fèrria (Gènova — Ronco Scrivia), per mitjà de dos túnels, un dels quals de 3 259 m de llarg.
Simplon
Pas
Pas dels Alps Penins, entre Itàlia i Suïssa, a 2 008 m d’altitud, entre la vall del curs superior del Roine i la vall del Toce, afluent del llac Major.
Fou obert al començament del s XIX Més tard hi fou construït un túnel ferroviari que comprèn dues galeries, una acabada el 1906 i l’altra el 1922 El túnel, amb més de 19 km de llargada, és considerat com el més llarg del món Serveix un tràfic bastant intens entre l’Europa del NW i Itàlia via Ginebra-Milà
pas de Tarvisio
Pas
Pas dels Alps Orientals (Càrnics), conegut també amb el nom de Camporosso, al NE d’Itàlia, a la província d’Udine, prop de Tarvisio.
A 763 m d’altitud, facilita la comunicació entre Itàlia i Àustria Venècia-Viena Carretera i via fèrria
Itàlia
Estat
Estat de l’Europa mediterrània format per dues unitats naturals ben definides: d’una banda, el sector peninsular (on hi ha dos estats independents: San Marino i el Vaticà), juntament amb les illes de Sardenya i Sicília, i de l’altra, el sector continental limitat per la cadena dels Alps, que de NW a NE li fan de frontera amb França, Suïssa, Àustria, Eslovènia i Croàcia; la capital és Roma.
La geografia física El relleu El sector septentrional, o Itàlia continental, és format pels Alps i la plana del riu Po Aquesta última s’estén, amb una amplada d’uns 200 km i una llargària d’uns 350, des dels Alps fins a l’Adriàtica i constitueix una depressió d’origen tectònic que ha estat progressivament reblerta per materials diversos provinents de la gran serralada alpina morènics al sector més alt i alluvials al sector més baix de la plana aquests últims han provocat la sobreelevació dels llits fluvials, cosa que explica les freqüents inundacions en aquesta part de la plana Els Alps, que…