Resultats de la cerca
Es mostren 2170 resultats
República del Sudan del Sud

Nil Blanc al seu pas per la República del Sudan del Sud
© Ambaixada de Sudan del Sud als EUA
Estat
Estat interior de l’Àfrica Oriental, que limita al N amb el Sudan, a l’E amb Etiòpia, al S amb Kenya, Uganda i la República Democràtica del Congo i a l’W amb la República Centreafricana; la capital és Juba.
La geografia física El territori és recorregut de S a N pel Nil, al tram anomenat Nil Blanc, i a l’W, per un afluent seu, el Baḥr al-Ǧābal ‘riu de les muntanyes’, que forma una de les conques hidrogràfiques més extenses del Nil i els seus tributaris L’orografia és progressivament més accidentada de N a S, en contrast amb la gran plana sudanesa del N, i ateny l’altitud màxima al Kinyeti 3178 m, a la serralada Imatong, prop de la frontera amb Uganda El clima és tropical, i la pluviositat disminueix de S a N A Juba la precipitació anual mitjana és de 997 mm Les temperatures màximes i mínimes…
Maas Tunnel
Túnel viari
Túnel viari de la província d’Holanda Meridional (Països Baixos), a la ciutat de Rotterdam.
Coentunnel
Túnel viari
Túnel viari de la província d’Holanda Septentrional (Països Baixos), a la ciutat d’Amsterdam.
Benelux Tunnel
Túnel viari
Túnel viari de la província d’Holanda Meridional (Països Baixos), a l’W de Rotterdam.
Tonga

Aspecte de la costa de l’illa de Tongatapu
© Tonga Accommodation
Estat
Arxipèlag
Estat insular del Pacífic sud-central format per un arxipèlag de 150 illes i illots; la capital és Nukuʿalofa.
La geografia L’arxipèlag, anomenat antigament illes dels Amics , és dividit en tres grups al N les illes Vavaʿu, al centre les Haʿapai i al S les Tongatapu i tres illes isolades Niuafoʿou, Ata i Niuatoputapu La majoria d’illes són corallines, però 15 de les més occidentals són volcàniques, amb vulcanisme actiu i freqüents erupcions, algunes de les quals submarines el 1946 una forta erupció a Niuafoʿou obligà a abandonar l’illa El clima és tropical, amb pluges de desembre a maig, sotmeses als alisis La vegetació és exuberant, amb caràcter de selva pluvial Quasi tota la terra és dels tongalesos…
Togo

Dona dirigint-se al mercat
© Corel / Fototeca.cat
Estat
Estat de l’Àfrica occidental que constitueix una franja estreta que baixa perpendicularment al golf de Guinea, entre Benín a l’E, Ghana a l’W i Burkina Faso al N; la capital és Lomé.
La geografia física Deixant de banda algunes microregions situades enmig de les muntanyes, hom pot distingir-hi sis regions geogràfiques una faixa costanera baixa i sorrenca, d’uns 2 km d’amplada, que correspon al Quaternari una zona de terra argilosa que forma una plana lleugerament ondulada d’altitud variable entre 60 i 200 m i que correspon al Terciari un altiplà cristallí que s’estén des del vessant del riu Mono fins a la zona de les muntanyes les muntanyes, que ocupen quasi una quarta part de la superfície total i travessen el país en direcció SW-NE, amb una altitud mitjana de 600 m, i…
Tanzània

Vista d’un baobab, a Tanzània
© Corel
Estat
Estat de l’Àfrica oriental, que limita amb Uganda i Kenya al N, l’oceà Índic a l’E, Zàmbia, Malawi i Moçambic al S i la República Democràtica del Congo, Burundi i Ruanda a l’W. Inclou les illes de Zanzíbar i Pemba, que formen el territori autònom de Zanzíbar i, més al S, l’illa de Mafia. El 1973 hom designà capital la ciutat de Dodoma, bé que un gran nombre de competències i serveis resten a l’antiga capital, Dar es Salaam.
La geografia física La part més gran del país és formada per un extens altiplà, nucli central, que té una altitud mitjana de 1000 a 1400 m i que correspon a una antiga superfície d’erosió que nivellà l’antic sòcol precambrià Aquest altiplà és limitat a l’E per la regió costanera de l’Índic, de formació sedimentària i menys alta, i a l’W per l’enfonsament tectònic del Rift Valley, l’eix del qual constitueix la frontera occidental de Tanzània, que és ocupat pels llacs de Tanganyika, Nyasa i Rukwa els dos primers, autèntics mars interiors El N és també banyat per un altre mar interior, el llac…
Taiwan

Estat
Estat insular de l’Àsia oriental, situat al SE de la Xina, de la qual el separa l’estret de Taiwan, que comunica la mar de la Xina Oriental amb la mar de la Xina Meridional; la capital és Taipei.
La geografia física El territori sota la jurisdicció de Taiwan consisteix en l’illa homònima també coneguda com a Formosa i diversos grups d’illes, entre les quals les de P’enghu Pescadores, prop de Taiwan, i Matsu i Chinmen Quemoy, situades vora la República Popular de la Xina, a l’altre costat de l’estret de Taiwan L’illa principal, Taiwan, és una zona muntanyosa recorreguda en sentit longitudinal per serralades paralleles cobertes de bosc tropical dens, que atenyen les màximes altituds al centre Yii Shan, 3997 m A l’E les muntanyes cauen a pic a la costa, que és alta, escarpada i d’accés…
Tailàndia

Estat
Estat del SE d’Àsia, situat al centre de la península de la Indoxina, al N del golf de Siam, amb una prolongació al S, a la península de Malaca; limita al N i a l’W amb Myanmar, al NE i a l’E amb Laos i al SE amb Cambodja, i és banyat al SW per l’oceà Índic; la capital és Bangkok.
La geografia física El cor del país és constituït per la fèrtil plana del riu Chao Phraya, format per la confluència dels rius Ping i Yom, el qual desemboca en delta al golf de Siam, enmig d’una espessa vegetació de manglars El N i el W del país són muntanyosos, formats per serralades granítiques paralleles orientades en direcció S formen part de la serralada que des del Tibet s’estén fins a Birmània i la península de Malaca, solcades per les valls, estretes i profundes, dels diversos afluents del Chao Phraya per la dreta i cobertes de bosc dens, on domina el tec Cap al S, al llarg de la…
Tadjikistan

Estat
Estat del SE de l’Àsia central que limita a l’W i al NW amb l’Uzbekistan, al NE amb el Kirguizistan, a l’E amb la Xina, i al S amb l’Afganistan; la capital és Dušanbe.
La geografia física Més de la meitat del territori es troba per damunt dels 3000 m Les valls i les terres baixes, en les quals es concentra la majoria de la població, no superen el 10% del territori, que es troba tot ell en una zona d’intensa activitat sísmica Les regions fisiogràfiques més importants són, a la meitat oriental el Pamir, el sistema muntanyós més alt de l’Àsia Central, amb cims per damunt dels set mil metres Pic Comunisme 7495 m Pic Lenin 7134 m les serralades del Turquestan i del Zeravšan al NW, i del Gissar, que travessa horitzontalment la meitat occidental del país l’extrem…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina