Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
aeroport de Son Sant Joan
Aeronàutica
Aeroport de Palma (Mallorca), al NE des Coll d’en Rabassa i al N de Can Pastilla.
Té els precedents en la línia postal Barcelona-Palma 1921, adjudicada a la companyia Aeromarítima Mallorquina la companyia Aerotaxi 1934 per a donar servei als primers passatges turístics i en la constitució de la companyia LAPE Línies Aèries Postals Espanyoles, antecessora d’Iberia 1935, amb les primeres línies regulars Palma-Barcelona Fins el 1938 s’utilitzaren alternativament les installacions de l’aeroport militar de Son Sant Joan i les del particular de Son Bonet, però des del 1939, les noves línies comercials regulars de Lufthansa i Iberia utilitzaren…
Manuel Colomer i Llopis
© Fototeca.cat
Aeronàutica
Aviador.
Treballà a l’empresa Pujol, Comabella i Companyia i obtingué el títol de pilot el 1919 al Prat de Llobregat Aquell mateix any féu, a Sabadell, amb Canudas, els primers aterratges a Catalunya fora d’un aeròdrom i el primer vol de nit efectuat a la península Ibèrica El 1920 formà un grup de treball aeri amb Montesa i Trilla, i feren demostracions per les comarques A Mallorca promogué la creació d’una societat, l’Aeromarítima Mallorquina, per a establir un correu aeri amb Barcelona, societat de la qual fou director obtingué el títol de pilot d’hidroavió a Itàlia Morí uns quants dies abans de la…
Àngel Orte i Abad
© Família Orte
Aeronàutica
Aviador.
El 1921 inicià estudis de pilot d’aviació a Le Bourget París Es decantà, però, pels hidroavions i continuà els estudis a Sesto Calende, Lago Maggiore Itàlia Fou el primer pilot d’hidroavió dels Països Catalans Durant un breu temps participà en la línia aèria de correu Aereo Marítima Mallorquina, que feia el trajecte de Palma Mallorca a Barcelona Suspesa aquesta, fundà una escola d’hidroavions a Portocolom Mallorca En tancar-se l’Escola d’Aviació, el 1923 feu una volta a la península Ibèrica en hidroavió, amb un recorregut d’uns 4000 quilòmetres, en companyia de Jordi Parera
aeroport de Son Bonet
Aeronàutica
Aeròdrom de Mallorca, en el terme de Marratxí, al NW des Pont d’Inca i al NE des Pla de Na Tesa.
L’any 1901 l’exèrcit espanyol cedí a l’ajuntament de Palma els terrenys que ocupaven les murades en canvi d’una finca de 32 ha que posseïa dins el terme de Marratxí Afectat al tràfic civil, esdevingué l’aeroport de Mallorca ja abans del 1936 i amb un desenvolupament accelerat en el període 1939-59 Substituït en la darrera data per l’aeroport de Son Sant Joan, ha esdevingut la seu de l’Aeroclub de les Balears El 2008 hi operaven, a part del Real Aeroclub de Mallorca, les escoles de pilots Aerotec i Panamedia, Sloane Helicopters escola d’helicòpters estrangera, Air Experience…
Salvador Hedilla Pineda
Aeronàutica
Aviador castellà.
El 1898 emigrà a l’Argentina, on establí el primer taller mecànic d’automòbils a Buenos Aires Posteriorment tornà a Europa i, després d’aprendre a pilotar avions a França, al juliol del 1914 guanyà la Copa Montañesa de Aviación en recórrer en un dia el trajecte Santander-Angulema 635 km Després d’una estada a Cuba, fou instructor de vol a l’Escuela Nacional de Pilotos de Getafe El 1916 fou contractat per l’empresa aeronàutica Pujol, Comabella i Cia El 2 de juliol d’aquest any féu el primer vol Barcelona-Palma en 2 hores i vuit minuts en un aparell Hedilla II - Rhône 80 CV , el…
São Tomé i Príncipe
© Henryk Kotowski
Estat
Estat insular d’Àfrica, al golf de Guinea; la capital és São Tomé, a l’illa homònima.
La geografia El país comprèn les illes de São Tomé 836 km 2 i Príncipe 128 km 2 i diversos illots, la majoria dels quals deshabitats Caroço, Pedras, Tinhosas, Rôlas, etc En el relleu es destaca el pic São Tomé 2024 m a l’illa homònima les muntanyes de Príncipe culminen a 948 m El clima és càlid i humid, amb una temperatura mitjana anual de 25°C El sector primari ocupa més de la meitat de la població activa A les dues illes hi ha conreu de cacau, cafè, palma d’oli i coco El cacau havia constituït una autèntica monocultura, amb el màxim de producció a començament de segle Però l’…
Guinea Equatorial
Estat
Estat de l’Àfrica occidental, que comprèn una part continental (Mbini), situada entre el Camerun al N i el Gabon a l’E i S, i diverses illes del golf de Guinea: Bioko, Pagalu, Corisco, Elobey Gran i Elobey Petit; la capital és Malabo.
La geografia La part continental o Mbini és formada per una plana litoral de 15 a 25 km d’amplada, dominada a l’E pel sòcol antic, que s’eleva fins a 1200 m al mont Mitra i que els principals rius, com el Benito, travessen en ràpids El clima és càlid i humit 1700 a 4000 mm de pluges anuals El bosc dens equatorial cobreix quasi tot el territori L’illa de Bioko, la més gran de totes les illes de l’estat, és un massís volcànic que culmina al mont Santa Isabel 3000 m Les pluges són molt abundants més de 4000 mm anuals La vegetació natural ha estat fortament destruïda per la desforestació L’…
Nigèria
Estat
Estat de l’Àfrica occidental que limita a l’W amb Benín, al NW i al N amb Níger, al NE amb el Txad, a l’E amb el Camerun i al S amb l’ampla façana del golf de Guinea; la capital és Abuja.
La geografia física El relleu de Nigèria presenta tres sectors ben diferenciats una gran plana costanera de 400 km de longitud, amb una altitud màxima de 76 m, que és formada per materials transportats pel riu Níger que desemboca en un delta i per altres rius, curts però cabalosos la regió formada per turons granítics, l’alçada dels quals no supera els 600 m, limitada pels rius Níger i Benue, al N i la regió d’altiplans, de 600 a 700 m d’altitud, que forma part ja del domini sudanès, i que assoleix l’altitud màxima al Bauchi Plateau El clima és càlid i humit, amb temperatures mitjanes anuals…
Guinea-Bissau
© ESA
Estat
Estat de l’Àfrica occidental, limitat amb el Senegal al N, amb Guinea a l’E i S i amb l’oceà Atlàntic a l’W, formen també part de l’estat l’arxipèlag de les Bijagós i algunes altres illes, situades a pocs quilòmetres del continent; la capital és Bissau.
La geografia De relleu poc acusat, consta d’una ampla plana litoral d’uns 50 km d’amplada, retallada pels estuaris dels rius Geba i Corubal, i vorejada d’illes d’un altiplà interior i de baixos altiplans de 300 m d’alçada a l’extrem SE El clima és tropical, càlid i humit, amb 1600 mm anuals de precipitacions i 26°C de temperatura mitjana La hidrografia es caracteritza pels estuaris, pels quals la mar penetra a l’interior del país, i la marea, que penetra fins a 100 km de la costa, permet la navegació fins a Bafatá i Binta La vegetació és principalment de sabana amb galeries de selva a la vora…
Papua Nova Guinea
© Corel Professional Photos
Estat
Estat de la Melanèsia, que comprèn la part oriental de l’illa de Nova Guinea i unes 600 illes més petites, entre les quals l’arxipèlag de Bismarck, que inclou Nova Bretanya i Nova Irlanda i, a la part septentrional de les illes Salomó, Bougainville; la capital és Port Moresby.
La geografia Totes les terres són muntanyoses, amb nombrosos volcans actius La màxima altitud del país és assolida a Nova Guinea, al mont Wilhelm 4694 m El clima és càlid i humit, amb una temperatura màxima i mitjana de 33 o C i una mínima mitjana de 22 o C Les precipitacions, irregulars tot l’any, oscillen entre els 1000 mm i els 3650 mm anuals Els rius són curts i cabalosos País subdesenvolupat, prop del 77% de la població viu d’una agricultura que només aporta el 27% del PIB 1993 Predominen els conreus de subsistència, especialment tubercles i arrels moniatos, colocàsia, nyam, mandioca,…