Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
oviscapte

Oviscapte de somereta
© Xevi Varela
Entomologia
Formació típica de les femelles d’alguns grups d’insectes, com ara els odonats, els ortòpters i els himenòpters.
Es troba al final de l’abdomen com a prolongació del vuitè o el novè segment i consta de tres parells de valves quitinoses És l’òrgan emprat per a pondre els ous als indrets adients segons els grups els odonats a les plantes aquàtiques, els ortòpters sota terra i els himenòpters dintre plantes i animals i, per tant, és adaptat en cada cas com a òrgan perforador, excavador o fiblador
mosca blanca

Bemisia tabaci
Ruokavirasto (CC BY 2.0)
Fitopatologia
Entomologia
Nom donat a diverses espècies d’insectes homòpters de la família dels aleuròdids.
Destaquen Bemisia tabaci , que ataca moniatos, patates, mongetes, tomàquets, albergínies, etc, i que, originària d’Amèrica, s’ha estès per tot el món, i Aleurodes brassicae , que ataca les cols, el bròquil i altres crucíferes La mosca blanca del taronger Aleurothixus floccosus , coneguda a l’Estat espanyol des del 1969 s’ha convertit en la plaga més costosa de combatre en citricultura Té un hiperparàsit natural anomenat Cales noaki La mosca blanca de l’hivernacle Trialeurodes vaporariorum s’ha adaptat als conreus a l’aire lliure als Països Catalans, la qual cosa dificulta el…
ditisc
Entomologia
Insecte de l’ordre dels coleòpters, de la família dels ditíscids, de grans dimensions i adaptat a la vida aquàtica.
Té el cos ellíptic i aplanat, amb les potes en forma de rems, proveïdes de sedes natatòries S'alimenten de batracis i peixos petits L’espècie més abundant als Països Catalans és Dytiscus marginalis
acrídids
ortòpter acrídid: lagosta migratòria
© Fototeca.cat
Entomologia
Família d’ortòpters integrada per insectes majoritàriament fitòfags que presenten antenes i oviscapte curts, protòrax molt desenvolupat, fèmur del tercer parell de potes llarg, adaptat al salt, tars amb tres artells i òrgan de l’oïda a la base de l’abdomen.
Produeixen un so característic fregant el fèmur llarg amb les nervadures engruixides dels èlitres Dipositen paquets d’ous en forats que fan al sòl amb l’oviscapte Pertanyen a aquesta família força espècies de llagosta
Letònia

Estat
Estat de l’Europa septentrional que limita al N amb Estònia, al S amb Lituània, a l’E amb Rússia i Bielorússia, i a l’W és banyat per la mar Bàltica; la capital és Riga.
La geografia física El territori de Letònia és format per una plana, amb turons a l’E i a l’W El clima és entre marítim i continental la temperatura mitjana pel juliol és de 16-18 °C El 52% dels sòls són de podzol Prop d’un 70% dels terrenys agrícoles són extremament humitejats, per la qual cosa s’hi porten a terme treballs de bonificació La xarxa hidrogràfica, amb un total de 38000 km de longitud, pertany a la conca de la mar Bàltica els rius més importants són el Daugava Dvina Occidental, el Lielupe, el Venta i el Gauja Hi ha uns 3200 llacs, la majoria d’origen glacial, que ocupen l’1,5%…
Afganistan

Estat
Estat d’Àsia central, limitat a l’W amb l’Iran, al S i a l’E amb el Pakistan, al NE amb la Xina i al N amb el Turkmenistan, l’Uzbekistan i el Tadjikistan; la capital és Kābul.
La geografia física El relleu L’Afganistan és accidentat al NE per la gran serralada alpina de l’Hindu Kush, que s’ajunta a l’altiplà del Pamir per la regió de Badakhxan a l’W de la conca del riu Kābul, la serralada s’abaixa i es divideix en diverses serres que s’estenen fins a l’Iran Al N, la depressió estepària del Turquestan és regada 500 km per l’Amudarja, que forma frontera amb el Turkmenistan, l’Uzbekistan i el Tadjikistan, i a l’E del Fīruz Kūh, vers el Pakistan, les muntanyes Sulaiman Ke Pahad, que van de nord a sud, formen una barrera que impedeix les influències climàtiques i…