Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
cuc del blat
Cuc del blat
Caroline Harding MAF (CC BY 3.0 AU)
Entomologia
Eruga del lepidòpter Nemapogon granella, anomenada també falsa tinya.
Els adults apareixen els mesos de març a juny, i la femella pon els ous en els munts de blat emmagatzemat Les larves, en néixer, roseguen els grans, sobretot el germen
mosca de l’api
Mosca de l’api
Martin Cooper (cc-by-3.0)
Fitopatologia
Entomologia
Petita mosca (uns 5 mm), de l’ordre dels dípters, de tons daurats, la larva de la qual ataca l’api.
La femella diposita els ous a les fulles, i les larves cucs blancs hi practiquen galeries posteriorment cauen a terra, on es transformen en nimfes, i al cap d’unes tres setmanes apareixen els adults Els tractaments per a combatre-la són fets a base d’èsters fosfòrics
alucita
Fitopatologia
Entomologia
Petita papallona del grup de les arnes de la família dels gelèquids, amb les ales de color gris o groc i les antenes rogenques, molt perjudicial per als cereals.
La femella diposita els ous damunt els grans i les larves hi penetren i els devoren Les erugues són transportades als graners ensems amb els grans, on acaben llur desenvolupament i apareixen les papallones adultes És combatuda als graners mitjançant insecticides organoclorats només quan les llavors no van destinades al consum humà
mosca negra
mosca negra
Entomologia
Gènere de mosques, de la família dels simúlids, d’entre 3 i 6 mm de llarg, de color fosc, que ponen els ous en rius i torrents d’aigües oxigenades, on es desenvolupen les larves.
Els adults tenen activitat diürna i generalment només apareixen durant els mesos càlids de l’any Les femelles adultes, hematòfagues, poden atacar els humans i produir picades doloroses Algunes de les espècies més comunes i agressives a Catalunya són Sintermedium , Seritrocephalum i Sornatum La plaga de mosca negra iniciada al tram baix de l’Ebre el 2005 ha produït nombrosos casos d’hospitalització i ha portat a efectuar tractaments de lluita biològica contra les larves mitjançant descàrregues d’espores d’un bacteri Bacillus thuringuiensis
pluja de sang
Entomologia
Fenomen consistent en un conjunt de taques vermelles, que apareixen a terra, ocasionades pel meconi, produït per papallones gregàries en néixer molts adults simultàniament.
Eslovènia
Estat
Estat de l’Europa central situat entre Àustria al N, Hongria a l’E, Croàcia a l’E i S, i Itàlia a l’W; la capital és Ljubljana.
La geografia física Llevat de l’extrem NE, on s’inicien les planes danubianes, el territori és muntanyós, accidentat per les serralades que formen l’extrem sud-oriental de l’arc alpí El conjunt és format per massissos i altiplans dislocats separats per diverses fosses tectòniques Al NW hi ha les crestes calcàries dels Karawanken, que continuen cap a l’est, pels Macelj, i voregen el massís cristallí de Pohorje Els Alps Julians, separats per la vall alta del Sava, on massissos i altiplans calcaris alternen amb depressions d’esquists, culminen al Triglav 2863 m i pel SE voregen la conca de…
Zimbàbue
Estat
Estat de l’Àfrica meridional, limitat per Zàmbia al N, per Moçambic al NE i l’E, per la República de Sud-àfrica al S i per Botswana a l’W; la capital és Harare.
La geografia física El país és constituït per una massa de terres altes altiplans de Matabeleland al SW i Mashonaland al NE que formen part del gran altiplà de l’Àfrica central i meridional, en el qual l’erosió actuant sobre materials de diferent resistència ha creat un relleu de terrasses que davallen a la depressió del Zambezi al N i a la del Limpopo al S Els esquists i gresos paleozoics formen un espès estrat horitzontal interromput per intrusions ígnies, especialment al centre del país, on donen lloc al Great Dyke monts Inyanga, 2596 m, que forma una serralada de turons que travessa el…
Suïssa
Estat
Estat de l’Europa central, entre Alemanya al N, Liechtenstein i Àustria a l’E, Itàlia al S i França a l’W; la capital és Berna.
La geografia física El relleu i la geologia Hom hi pot distingir tres grans conjunts naturals a l’E i S, la gran massa dels Alps, que ocupen més de la meitat del territori al centre, la regió plana i vital del país, el Mittelland i a l’W, el Jura Els Alps, estretament units a la història de la Confederació, ocupen el 60% del país, i si bé no hi tenen les màximes altituds, sí que aquesta gran serralada hi presenta la major complexitat, i la seva topografia ha afavorit el desenvolupament de les particularitats suïsses Un dels trets més característics és la manca de separació clara entre els…
Pakistan
Estat
Estat de l’Àsia meridional, situat entre l’Iran a l’W, l’Afganistan a l’W, el NW i el N, la Xina al NE, l’Índia a l’E i el SE i la mar d’Aràbia al S; la capital és Islamabad.
La geografia física El Pakistan és format per tres regions ben diferenciades la regió muntanyosa del N i el NE, el Balutxistan i la vall de l’Indus La primera inclou una part del Karakoram, que culmina al K2 8611 m, els contraforts de l’Hindūkush a l’W i de l’Himàlaia a l’E de clima típicament alpí, té precipitacions abundants, sobretot de neu, que en el desglaç provoquen les fortes crescudes de l’Indus i dels seus afluents el bosc desapareix amb l’altitud i l’extrem nord és el domini de les glaceres Pics de l’Himàlaia en el territori del Pakistan fent frontera amb la Xina © Corel…
Tunísia
Estat
Estat del N d’Àfrica, que limita al N i a l’E amb la Mediterrània, al SE amb Líbia i a l’W amb Algèria; la capital és Tunis.
La geografia física Tunísia és constituïda per tres regions naturals el Tell, l’estepa i el desert El Tell comprèn les regions muntanyoses del nord, relleus terciaris que s’estenen en direcció SW-NE, tallats per accidents transversals falles i fosses tectòniques hi davallen l’Atles del Tell i l’Atles Saharià, i s’hi uneixen formant la serralada tunisiana al NW, les serralades litorals Kroumirie i Mogods, poc elevades 1203 m, continuació de la serralada de Cabília, amb precipitacions abundants 800-1500 mm/any, són cobertes de boscos mediterranis, amb alzines, alzines sureres, pi blanc, etc Les…