Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Qatar
© Lluís Prats
Estat
Península
Emirat independent de l’Aràbia oriental, que ocupa una petita península que s’endinsa en el golf Pèrsic i limita, al S, amb l’Aràbia Saudita; la capital és Doha.
La geografia Format per un desert pedregós amb només una escassa vegetació de matolls xeròfils i pocs oasis, és una de les zones més àrides de l’Orient Mitjà La manca d’aigua obliga a destillar la de la mar per a l’abastament Els recursos tradicionals eren la pesca, les perles i el pasturatge nòmada fins el 1939, que hom trobà petroli a Duḫān, a la costa occidental, i en començà l’explotació el 1949 Gràcies a les abundants reserves de petroli i, posteriorment de gas natural, Qatar ha esdevingut un dels estats del món amb una renda per habitant més alta El sector primari ocupava el 1988 el 3,1…
Kosovo
Estat
Estat dels Balcans reconegut per la major part d’estats membres de la Unió Europea com a República de Kosovo; limita al N i a l’E amb Sèrbia, al SE amb Macedònia del Nord, al SW amb Albània i a l’W amb Montenegro; la capital és Pristina.
La geografia Forma part dels Alps Dinàrics i comprèn les valls de Kosovo i de Metohija La població, majoritàriament albanesa més del 70%, viu bàsicament de l’agricultura cereals i vinya, la mineria cromita, plom i zinc i d’una escassa indústria Conquerit pels otomans, que hi guanyaren les batalles de batalla de Kosovo Polje 1389 i la batalla de Kosovo 1448, la primera contra els serbis i la segona contra una coalició cristiana encapçalada per Hongria, després de la primera guerra balcànica 1912 passà a Sèrbia, i el 1918, al regne dels serbis, croats i eslovens des del 1929, Iugoslàvia La…
Mali
Estat
Estat de l’Àfrica occidental, limitat al N amb Algèria, a l’E amb Níger, al S amb Burkina Faso, la Costa d’Ivori i Guinea, i a l’W amb Senegal i Mauritània; la capital és Bamako.
La geografia física Mali s’estén sobre el sòcol precambrià africà Hom hi distingeix dues regions principals al N, una regió àrida, coberta per dunes i ergs, pràcticament deshabitada —llevat de les vores del Níger—, que enllaça pel NE amb la regió granítica sahariana d’Adrar des Iforas al S s’aixequen uns altiplans formats per relleus tabulars de gresos El Níger, un dels tres grans rius africans, al seu pas per Mali © Corel Professional Photos Presenta unes diferències climàtiques acusades la zona septentrional, desèrtica, amb unes precipitacions quasi inexistents i una gran oscillació tèrmica…
Haití
Estat
Estat de les Antilles que ocupa el terç occidental de l’illa d’Hispaniola i limita a l’est amb la República Dominicana; la capital és Port-au-Prince.
La geografia Haití és format per una franja central amb materials antics i serralades terciàries del plegament antillà, dins les quals hi ha depressions omplertes per materials del Quaternari La xarxa hidrogràfica és molt irregular, per raó dels seus rius, amb règim torrencial El més important és l’Artibonite El clima és tropical marítim plujós La precipitació mitjana anual és de 1346 mm, repartits en 130 dies de pluja La temperatura mitjana anual a Port-au-Prince és de 26,3 °C Haití és molt atacat pels ciclons La selva primitiva ha estat molt malmesa 5,1% del territori el 1994 i en gran part…
Togo
© Corel / Fototeca.cat
Estat
Estat de l’Àfrica occidental que constitueix una franja estreta que baixa perpendicularment al golf de Guinea, entre Benín a l’E, Ghana a l’W i Burkina Faso al N; la capital és Lomé.
La geografia física Deixant de banda algunes microregions situades enmig de les muntanyes, hom pot distingir-hi sis regions geogràfiques una faixa costanera baixa i sorrenca, d’uns 2 km d’amplada, que correspon al Quaternari una zona de terra argilosa que forma una plana lleugerament ondulada d’altitud variable entre 60 i 200 m i que correspon al Terciari un altiplà cristallí que s’estén des del vessant del riu Mono fins a la zona de les muntanyes les muntanyes, que ocupen quasi una quarta part de la superfície total i travessen el país en direcció SW-NE, amb una altitud mitjana de 600 m, i…
Txad
© International Rescue Committee
Estat
Estat de l’Àfrica equatorial, que limita al N amb Líbia, a l’E amb el Sudan, al S amb la República Centreafricana, al SW amb el Camerun i Nigèria i a l’W amb Níger; la capital és N’Djamena.
La geografia física El país s’estén per la part occidental de la vasta cubeta del Txad, formada per una depressió del sòcol antic, les vores elevades del qual formen una sèrie de massissos el Tibesti al N, on als altiplans primaris s’han sobreposat materials volcànics, que culmina a l’Emi Koussi 3415 m l’Ennedi al NE, altiplà solcat per gorges, que arriba a 1450 m l’Ouaddaï a l’E, de relleu anàrquic en el qual sobresurten pics volcànics, que es perllonga a l’W fins al país Hadjerai, on culmina al pic de Guéra i els contraforts del massís de Yade al S, que alimenta les conques del Txad i del…
Cambodja
Estat
Estat de l’Àsia sud-oriental, limitat al NE per Laos, al NW per Tailàndia, al SE per Vietnam i al SW pel golf de Siam; la capital és Phnom Penh.
La geografia física Cambodja ocupa una antiga depressió tectònica que donà origen a un golf marí, actualment curullat per alluvions terciaris i quaternaris El centre d’aquesta depressió és ocupat per un gran embassament natural, el Tônlé Sab el “Gran Llac”, i pel curs baix del riu Mekong La major part del territori és constituïda per les planes fèrtils que envolten el Tônlé Sab i el Mekong i els seus tributaris Aquestes planes resten enquadrades, al N i al NE, per les Phanom Dongrak, unes muntanyes de gresos i basalts que davallen, al N, vers les planes tailandeses i a l’W, per massissos…
Guatemala
© Corel Professional Photos
Estat
Estat de l’Amèrica Central, que limita a l’W i al N amb Mèxic, a l’E amb Belize, el golf d’Hondures, Hondures i El Salvador, i al S amb l’oceà Pacífic; la capital és Guatemala.
La geografia física Els principals trets del relleu són la serralada, continuació de la Sierra Madre de Chiapas, que travessa tot el país, i una altra cadena parallela, més a prop del Pacífic, que constitueix l’eix volcànic guatemalencosalvadorenc Hom pot distingir les següents unitats geomorfològiques al nord, la gran plana del Petén, prolongació de la plataforma del Yucatán, que ocupa gairebé la meitat del país i que, de morfologia càrstica, és travessada pel riu Usumacinta i el seu afluent Pasión més al sud, la regió muntanyosa, amb la depressió del riu Motagua, formada d’una banda pels…
Iran
Estat
Estat de l’Àsia occidental, estès del Caucas a la depressió de Helmand i de la mar Càspia al golf Pèrsic, i limitat per Armènia, l’Azerbaidjan, la mar Càspia i el Turkmenistan al N, l’Afganistan i el Pakistan a l’E, els golfs Pèrsic i d’Oman al S i l’Iraq i Turquia a l’W; la capital és Teheran.
La geografia física Les serralades de l’Iran es divideixen, a partir del nucli muntanyós d’Armènia, en dos sistemes de direcció NW-SE i amb unes altituds de més de 3000 m el que voreja la costa de la mar Càspia d’W a E, amb l’Elburz Demāvand, 5670 m, que es perllonga cap a l’E per les muntanyes de Khorāsān, i el que parteix de l’E de la depressió del llac Urmia i forma una sèrie de serralades, el Zagros, que a través del Kurdistan es dirigeixen cap al S i voregen l’altiplà interior A l’E, les muntanyes del N i del S s’uneixen per una sèrie…
Bulgària
Estat
Estat de l’Europa del SE, a la part oriental de la península Balcànica, limitat per Romania al N, la mar Negra a l’E, la Turquia europea i Grècia al S, i Macedònia i Sèrbia a l’W; la capital és Sofia.
La geografia física Complex en detall, el relleu de Bulgària presenta, tanmateix, una estructura relativament simple Hom hi pot distingir quatre grans unitats, disposades en bandes paralleles de direcció general est-oest la plataforma danubiana, els Balcans, una àmplia depressió discontínua que enclou la conca de Sofia i la plana de Tràcia, i el massís del Ròdope La plataforma danubiana és una superfície constituïda de calcàries cretàcies i terciàries subhoritzontals, cobertes d’un capa de llims i loess que dels Balcans davalla vers el nord, fins al Danubi Els afluents de la dreta del curs…