Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Surinam

Estat
Estat de l’Amèrica meridional, un dels tres que formen la regió de la Guaiana, entre la Guyana a l’W, la Guaiana Francesa a l’E, el Brasil al S i l’Atlàntic al N; la capital és Paramaribo.
La geografia El territori és format per un altiplà de roques cristallines que, morfològicament, forma part del massís de la Guaiana i que accidenta el S del país, fracturat per moviments tectònics, i sobre el qual s’aixequen alguns relleus, com els de Wilhelmina, que assoleixen la màxima altitud 1280 m El N és format per una plana costanera alluvial, on hi ha la zona agrícola El clima és equatorial, amb estacions seca i plujosa, amb una temperatura mitjana anual de 27°C La selva pluvial equatorial cobreix el 95% del territori Els recursos econòmics del país es basen en l’explotació de bauxita…
Emirats Àrabs Units
Mercat a Abu Zaby, capital de l’estat
© Corel Professional Photos
Estat
Estat de l’Aràbia oriental, limitat al N amb el golf Pèrsic, a l’E amb Oman, al S i a l’W amb l’Aràbia Saudita i al NW amb Qatar; la capital és Abū Ẓaby.
La geografia El terreny és lleugerament ondulat, solcat per nombrosos uadis, i davalla lentament vers la línia costanera del golf Pèrsic, on, a causa de la poca profunditat de l’aigua, abunden les illes, els baixos de corall i els bancs de sorra El clima és àrid, amb temperatures molt altes a l’estiu La base de l’economia és l’extracció de petroli, que aporta el 33,4% del PIB 1994, bé que només ocupa el 2% de la població activa Són especialment importants els jaciments submarins els d’Umm Šaif i Zakum a Abū Ẓaby, units per oleoducte a l’illa de Dās, i els de Fata, Abū al-Buḫūs i Abū Mūsā a Al…
República Dominicana

Estat
Estat d’Amèrica Central, a les Antilles, al sector oriental de la Hispaniola, de la qual ocupa 3/4 parts de la superfície total; la capital és Santo Domingo de Guzmán.
La geografia física La Cordillera Central, de NW a SE, i les serralades de Montecristi, al N, i de Bahoruco, al S, caracteritzen l’estructura física del territori, juntament amb la plana costanera meridional La Cordillera Central, de materials paleozoics i estructura molt fallada, culmina als pics Duarte 3175 m i La Pelona 3150 m La Cordillera Septentrional o serralada de Montecristi és formada per materials calcaris molt erosionats, i al vessant sud és més abrupta que al de la costa culmina al pic Diego de Ocampo 1249 m alt La serralada de Bahoruco, formada també per materials calcaris del…
Nigèria

Estat
Estat de l’Àfrica occidental que limita a l’W amb Benín, al NW i al N amb Níger, al NE amb el Txad, a l’E amb el Camerun i al S amb l’ampla façana del golf de Guinea; la capital és Abuja.
La geografia física El relleu de Nigèria presenta tres sectors ben diferenciats una gran plana costanera de 400 km de longitud, amb una altitud màxima de 76 m, que és formada per materials transportats pel riu Níger que desemboca en un delta i per altres rius, curts però cabalosos la regió formada per turons granítics, l’alçada dels quals no supera els 600 m, limitada pels rius Níger i Benue, al N i la regió d’altiplans, de 600 a 700 m d’altitud, que forma part ja del domini sudanès, i que assoleix l’altitud màxima al Bauchi Plateau El clima és càlid i humit, amb temperatures mitjanes anuals…
Kenya

Estat
Estat de l’Àfrica oriental situat al NE dels Grans Llacs Africans, entre Etiòpia i el Sudan del Sud al N, Somàlia al NE, l’oceà Índic al SE, Tanzània al S i Uganda a l’W; la capital és Nairobi.
La geografia física El país comprèn diverses regions Una zona costanera baixa, relativament estreta i de 420 km de llargada La regió del Rift Valley part de la gran fossa tectònica africana que s’estén des de la mar Roja fins al llac Nyasa, de 50 a 80 km d’amplària, ocupada en part pels llacs Turkana Rodolf, Baringo, Victòria, Nakuru, Naivasha i Magadi Un altiplà al centre-nord, que puja suaument fins als 2000 m i on hi ha el desert de Chalbi I, separat de l’anterior per la fossa tectònica, un altre altiplà, a l’W, que s’estén entre els llacs Turkana i Victòria També a banda i banda d’aquesta…
Síria

Estat
Estat del Pròxim Orient, situat entre Turquia al N, Iraq a l’E, Jordània al S, Líban i Israel al SW i la Mediterrània al NW; la capital és Damasc.
La geografia física El país té una gran uniformitat física el relleu és dominat per antics altiplans les muntanyes que, a l’extrem occidental i al centre, trenquen la monotonia del paisatge són degudes a dislocacions tectòniques Prop de la costa s’alça Ǧabal al-Anṣārīya, serralada litoral que continua al S en els monts del Líban A l’E s’obre una vall pantanosa, Al-Gab, per la qual flueix l’Orontes, que és l’extrem nord de la sèrie de fosses tectòniques que des de l’Àfrica oriental s’estenen fins al Taure la vall queda tancada a l’E per l’altiplà de Ǧabal al-Zāwīya, continuat al S per l’…
Tunísia

Estat
Estat del N d’Àfrica, que limita al N i a l’E amb la Mediterrània, al SE amb Líbia i a l’W amb Algèria; la capital és Tunis.
La geografia física Tunísia és constituïda per tres regions naturals el Tell, l’estepa i el desert El Tell comprèn les regions muntanyoses del nord, relleus terciaris que s’estenen en direcció SW-NE, tallats per accidents transversals falles i fosses tectòniques hi davallen l’Atles del Tell i l’Atles Saharià, i s’hi uneixen formant la serralada tunisiana al NW, les serralades litorals Kroumirie i Mogods, poc elevades 1203 m, continuació de la serralada de Cabília, amb precipitacions abundants 800-1500 mm/any, són cobertes de boscos mediterranis, amb alzines, alzines sureres, pi blanc, etc Les…
Pakistan

Estat
Estat de l’Àsia meridional, situat entre l’Iran a l’W, l’Afganistan a l’W, el NW i el N, la Xina al NE, l’Índia a l’E i el SE i la mar d’Aràbia al S; la capital és Islamabad.
La geografia física El Pakistan és format per tres regions ben diferenciades la regió muntanyosa del N i el NE, el Balutxistan i la vall de l’Indus La primera inclou una part del Karakoram, que culmina al K2 8611 m, els contraforts de l’Hindūkush a l’W i de l’Himàlaia a l’E de clima típicament alpí, té precipitacions abundants, sobretot de neu, que en el desglaç provoquen les fortes crescudes de l’Indus i dels seus afluents el bosc desapareix amb l’altitud i l’extrem nord és el domini de les glaceres Pics de l’Himàlaia en el territori del Pakistan fent frontera amb la Xina © Corel…
Vietnam

Estat
Estat de l’Àsia del SE, que limita amb la Xina al N, amb la mar de la Xina Meridional a l’E i al S i amb Cambodja i Laos a l’W; la capital és Hanoi.
La geografia física El Vietnam és un país allargassat i estret en què les muntanyes cobreixen les quatre cinquenes parts del territori Al N, els massissos de Tonquín, que atenyen l’altitud màxima al cim de Fan Si Pan 3142 m, són constituïts per relleus calcaris profundament solcats per les aigües dels rius Sông Da, Sông Ma i Sông Nhi Ha aquest darrer forma un vast delta que dona lloc a una fèrtil plana Des del Tonquín fins al S del país s’estén la serralada Annamita, que culmina a 2598 m al Ngoc Linh El centre del país, de sols 60 km d’amplada, és ocupat totalment per la serralada que davalla…
Tailàndia

Estat
Estat del SE d’Àsia, situat al centre de la península de la Indoxina, al N del golf de Siam, amb una prolongació al S, a la península de Malaca; limita al N i a l’W amb Myanmar, al NE i a l’E amb Laos i al SE amb Cambodja, i és banyat al SW per l’oceà Índic; la capital és Bangkok.
La geografia física El cor del país és constituït per la fèrtil plana del riu Chao Phraya, format per la confluència dels rius Ping i Yom, el qual desemboca en delta al golf de Siam, enmig d’una espessa vegetació de manglars El N i el W del país són muntanyosos, formats per serralades granítiques paralleles orientades en direcció S formen part de la serralada que des del Tibet s’estén fins a Birmània i la península de Malaca, solcades per les valls, estretes i profundes, dels diversos afluents del Chao Phraya per la dreta i cobertes de bosc dens, on domina el tec Cap al S, al llarg de la…