Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Líbia 2015
Estat
Un any més la situació de gran inseguretat i inestabilitat va marcar la situació sociopolítica a Líbia Després d'un any 2014 marcat pels enfrontaments entre les dues grans faccions en guerra pel control del poder legítim del país, les primeres setmanes de gener del 2015, l'ONU va aconseguir que les parts es comprometessin a signar un alto el foc Concretament, l'autodeclarat Congrés Nacional General i conegut com el Parlament de Trípoli, dominat pel grup Fajr Líbia, van declarar unilateralment un alto el foc que va ser replicat per un segon compromís homònim del govern de Tòbruk, reconegut…
Líbia 2017
Estat
L’agenda política del país va seguir un any més marcada per la gran inestabilitat derivada de l’existència de faccions confrontades que controlen distintes parts del territori Després d’un primer intent, el 2 de maig, a Abú Dabí, als Emirats Àrabs Units, el 25 de juliol, Faiez Serraj –primer ministre del Govern de l’acord nacional reconegut per les Nacions Unides i gran part de la comunitat internacional– i Khalifa Haftar –el general que lidera el bàndol assentat a Trípoli i que en els primers mesos de l’any va consolidar posicions a Bengasi i al sud del país– van arribar a un acord en una…
Líbia 2010
Estat
En política domèstica, el règim libi va continuar exercint un ferri control del país que afecta, fins i tot, sectors propers a la cúpula del poder Destaca, per exemple, la suspensió de la impressió del diari Oea , controlat pel fill del líder del país, Saif al-Islam al-Gaddafi, poc després que es publiqués un article que demanava un “assalt final” per combatre la corrupció En política internacional, la principal crisi va ser el conflicte entre Trípoli i Suïssa en matèria de visats Al febrer, el Govern libi va aplicar un veto a l’entrada de ciutadans de l’espai Shengen com a represàlia per la…
Emirats Àrabs Units
Mercat a Abu Zaby, capital de l’estat
© Corel Professional Photos
Estat
Estat de l’Aràbia oriental, limitat al N amb el golf Pèrsic, a l’E amb Oman, al S i a l’W amb l’Aràbia Saudita i al NW amb Qatar; la capital és Abū Ẓaby.
La geografia El terreny és lleugerament ondulat, solcat per nombrosos uadis, i davalla lentament vers la línia costanera del golf Pèrsic, on, a causa de la poca profunditat de l’aigua, abunden les illes, els baixos de corall i els bancs de sorra El clima és àrid, amb temperatures molt altes a l’estiu La base de l’economia és l’extracció de petroli, que aporta el 33,4% del PIB 1994, bé que només ocupa el 2% de la població activa Són especialment importants els jaciments submarins els d’Umm Šaif i Zakum a Abū Ẓaby, units per oleoducte a l’illa de Dās, i els de Fata, Abū al-Buḫūs i Abū Mūsā a Al…
Líbia

Estat
Estat del nord d’Àfrica, situat entre la mar Mediterrània al N, Egipte a l’E, el Sudan al SE, el Txad i el Níger al S, Algèria a l’W i Tunísia al NW; la capital és Trípoli.
La geografia física El relleu és constituït per un bloc antic en el qual vastes seccions han estat arrasades o enfonsades per moviments tectònics, els quals han donat lloc a blocs tabulars d’escarpaments graonats, com els altiplans ǧabal de la Cirenaica i la Tripolitània, d’escassa altitud uns 900 m Entre aquests i la mar s’estén una plana litoral o sahel amb una successió de conques tancades Al sud, el ǧabal descendeix cap als oasis que marquen el límit nord del desert, el qual predomina a l’interior, on presenta tres aspectes l’hamada desert rocallós, l’ erg desert de sorra i el serir …
Egipte

Estat
Estat de l’Àfrica septentrional, al NE del continent africà, que comprèn també la península asiàtica del Sinaí, limitat al N per la mar Mediterrània, al NE per Israel, a l’E per la mar Roja, al S pel Sudan i a l’W per Líbia; la capital és el Caire.
La geografia física El relleu i la geologia El sòcol, de roques paleozoiques cristallines i metamòrfiques, aflora molt poc i representa un 10% de la superfície total Al nord apareixen materials calcaris, sedimentats durant la transgressió marina del Cretaci a l’Oligocè es produí una regressió L’enfonsament de la mar Roja, la formació de les muntanyes que la voregen i l’aixecament de la península del Sinaí tingueren lloc durant l’orogènesi terciària Durant el Quaternari fou reblerta d’alluvions la vall del Nil, sinclinal alpí, i la costa mediterrània, i es formà el delta del Nil, on hi havia…