Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Corea del Nord 2013
Estat
L’any 2013 va ser testimoni dels esforços de Kim Jong-un per consolidar el seu lideratge en el segon any de mandat Un any més, però, qualsevol intent d’oferir un discurs més moderat, centrat en el desenvolupament econòmic, la reducció de la confrontació Nord-Sud i l’eventual reunificació de les dues Corees, es va veure diluït pels fets i la retòrica bellicista contra Corea del Sud i els Estats Units, orquestrada per l’aparell del règim Al desembre del 2012, el llançament d’un satèllit en commemoració dels cent anys del naixement del fundador de la República Democràtica Popular de Corea RDPC,…
Tunísia 2013
Estat
La transició política a Tunísia va haver de fer front a un alt grau de polarització de la societat, a un clima d’inseguretat, a l’escàs creixement econòmic i a les dificultats del Govern tripartit per a arribar a acords, fet que va retardar el procés constituent Malgrat els sobresalts i la lentitud, la transició va continuar endavant i es va evitar el seu descarrilament La tensió entre els islamistes i les forces seculars, sobretot, però no només pel paper de la religió en la societat, va ser un dels principals ingredients de la crisi política, però el que va acabar de tensar la corda van ser…
Salomó

Poble costaner a les illes Salomó
© The World Fish Center / Kirsten Abernethy
Estat
Estat insular del SW d’Oceania, a l’E de Papua Nova Guinea; la capital és Honiara.
La geografia El país comprèn l’arxipèlag homònim excepte Buka i Bougainville, que pertanyen a Papua Nova Guinea, l’atol d’Ontong Java, l’illa Rennell i l’arxipèlag de Santa Cruz, uns 500 km a l’E Tant l’arxipèlag de Santa Cruz com la majoria de les illes de les Salomó són d’origen volcànic i muntanyoses 2440 m a Guadalcanal El clima hi és equatorial i la pluviositat, abundant El sector primari ocupava el 1993 cap a un 70% dels actius i aportava prop d’un 50% del PIB el 1991 Els principals conreus alimentaris són moniato, cocoters, bananes, mandioca, nyam, colocàsies, hortalisses, arròs i…
Vietnam

Estat
Estat de l’Àsia del SE, que limita amb la Xina al N, amb la mar de la Xina Meridional a l’E i al S i amb Cambodja i Laos a l’W; la capital és Hanoi.
La geografia física El Vietnam és un país allargassat i estret en què les muntanyes cobreixen les quatre cinquenes parts del territori Al N, els massissos de Tonquín, que atenyen l’altitud màxima al cim de Fan Si Pan 3142 m, són constituïts per relleus calcaris profundament solcats per les aigües dels rius Sông Da, Sông Ma i Sông Nhi Ha aquest darrer forma un vast delta que dona lloc a una fèrtil plana Des del Tonquín fins al S del país s’estén la serralada Annamita, que culmina a 2598 m al Ngoc Linh El centre del país, de sols 60 km d’amplada, és ocupat totalment per la serralada que davalla…
Iran

Estat
Estat de l’Àsia occidental, estès del Caucas a la depressió de Helmand i de la mar Càspia al golf Pèrsic, i limitat per Armènia, l’Azerbaidjan, la mar Càspia i el Turkmenistan al N, l’Afganistan i el Pakistan a l’E, els golfs Pèrsic i d’Oman al S i l’Iraq i Turquia a l’W; la capital és Teheran.
La geografia física Les serralades de l’Iran es divideixen, a partir del nucli muntanyós d’Armènia, en dos sistemes de direcció NW-SE i amb unes altituds de més de 3000 m el que voreja la costa de la mar Càspia d’W a E, amb l’Elburz Demāvand, 5670 m, que es perllonga cap a l’E per les muntanyes de Khorāsān, i el que parteix de l’E de la depressió del llac Urmia i forma una sèrie de serralades, el Zagros, que a través del Kurdistan es dirigeixen cap al S i voregen l’altiplà interior A l’E, les muntanyes del N i del S s’uneixen per una sèrie de grups muntanyosos poc elevats Paisatge a la regió…