Resultats de la cerca

A la conca mitjana del Iang-Tsé, exerceix una important acció reguladora de les aigües del riu, absorbint les aigües sobrants a l’època de crescuda, mentre que durant l’estiatge torna a desguassar normalment S'hi troba Pesca a les seves vores

Constitueix la conca lacustre més gran de l’Amèrica Central, amb una extensió de 8 430 km 2 Ocupa una part d’una depressió d’origen tectònic que ha sofert moviments de submersió en temps geològics recents, acompanyats d’una notable activitat volcànica La profunditat màxima és de 80 m Rep com a immissari el riu Tipitapa, procedent del llac de Managua, mentre que l’emissari és el riu San Juan, que desguassa a l’Atlàntic i serveix de frontera amb Costa Rica El llac comprèn nombroses illes, com les d’Ometepe, Zapatera, Solentiname i l’arxipèlag de Las Isletas

Té una superfície de 9 700 km 2 , una profunditat mitjana de 30 m i una màxima de 127 m el volum a nivell mitjà és de 292 km 3 És situat en una conca tectònica, transformada pel glacialisme El litoral del N i del NW és elevat i compost per roques cristallines granit i gneis, mentre que al S és baix i pla, de sorra i sovint pantanós En el llac Onega hi ha 1 369 illes, amb una superfície total de 250 km 2 A l’Onega desemboquen 58 rius, els principals dels quals són el Šuja, Suna, Vodla i Vytegra hi neix el riu Svir’ És unit al Volga i a les mars Bàltica i Blanca per canals Té una…

Ocupa una depressió tancada, a 122 m sobre el nivell del mar Originàriament, la superfície variava, segons les estacions, de 4500 km 2 a 6000 km 2 , i ateny una profunditat màxima de 14 m La salinitat, molt alta 155 kg de sal per m 3 , permet, tanmateix, algunes formes de vida les vores, cobertes de crostes de sal, són desèrtiques La major part del llac és un parc nacional i el 1976 fou declarat reserva de la biosfera per la UNESCO A conseqüència sobretot de la construcció de preses als principals immissaris del llac per a la irrigació intensiva, entre mitjan darrera dècada del segle XX i…

Es formà probablement al Plistocè pels alluvions dipositats pel Túria i el Xúquer, l’acumulació dels quals arribà fins a les illes de la serra de Cullera 222 m alt, la muntanyeta dels Sants, de Sueca, i d’altres elevacions que ara destaquen del toll Els aportaments fluvials i el corrent longitudinal afavoriren la formació d’un cordó litoral arenós, posteriorment dunar hom l’anomena la Devesa , probablement per les caceres reials, que delimitaria l’estany De les goles o obertures de comunicació amb la mar, la del Perelló i la del Perellonet semblen naturals, mentre que la gola del…