Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
Santa Sofia

Vista exterior de Santa Sofia, una de les construccions més importants de l’imperi Bizantí
© Fototeca.cat-Corel
Església
Mesquita
Museu
Museologia
Antiga església ortodoxa d’Istanbul convertida en mesquita.
Bastida per Constantí, fou destruïda per un incendi, arran d’una revolta suscitada per l’exili de Joan Crisòstom Reconstruïda per Teodosi II 415 i novament devastada per un incendi 532, hom n’ha retrobat vestigis Pocs dies després, Justinià emprengué la construcció d’un nou temple que, inaugurat el 537, és, pràcticament hom hi afegí contraforts a l’exterior, l’edifici actual Sota la guia dels arquitectes Antemi de Tralles i Isidor de Milet, hi treballaren uns 10000 obrers i hom anà a cercar materials a totes les terres de l’imperi, presos sovint a antics temples pagans La cúpula hagué d’ésser…
illes de la Reina Elisabet
Arxipèlag
Grup d’illes a la banda més septentrional de l’arxipèlag Àrtic canadenc, al N del Melville Sound, descobert per W.E. Parry (1818-20).
Les principals són les illes Melville, Bathurst, Devon, Príncep Patrick i Cornwallis Pràcticament deshabitat, algunes illes posseeixen estacions meteorològiques
illes Salomó
Arxipèlag
Arxipèlag de la Melanèsia, al Pacífic sud-occidental, format per una doble alineació NW-SE.
Les illes principals són Bougainville, Lauru Choiseul, Bogotu Santa Isabel, Mala Malaita, Guadalcanal, Makira San Cristobal, Buka i New Georgia 39061 km 2 Totes pertanyen a l’estat de Salomó , excepte Buka i Bougainville, que amb altres illes menors formen una regió autònoma de Papua Nova Guinea La majoria d’illes són d’origen volcànic i molt muntanyoses 2440 m a Guadalcanal, algunes de les petites són corallines Hi ha volcans actius Balbi 2743 m i Bagana 1999 m a Bougainville Clima equatorial amb escassa oscillació tèrmica estacional i molt humit, amb el màxim de…
illes dels Quèrquens
Arxipèlag
Arxipèlag de la costa de Tunis, situat davant Sfax i format per les illes Gharbi, Chergui i Kerkennah i un grup d’illots.
Conquerides pels catalans el 1286, foren sempre governades conjuntament amb l’illa de Gerba Del 1309 al 1316 en fou governador Ramon Muntaner El 1335 foren reconquerides pels tunisencs
Furneaux Group
Arxipèlag
Arxipèlag de Tasmània, a l’extrem oriental de l’estret de Bass.
És format per tres illes grans Flinders, Cape Barren i Clarke i nombroses de petites L’estret de Banks separa l’illa de Clarke, la més meridional, de Tasmània L’economia és bàsicament ramadera bestiar oví Fou descobert pel navegant britànic TFurneaux el 1773
patriarcat de Constantinoble
Església
Dignitat i territori jurisdiccional del cap espiritual de l’Església ortodoxa, amb seu a Constantinoble.
L’antiga Bizanci fou evangelitzada molt aviat, bé que l’atribució tradicional a l’apòstol sant Andreu sigui llegendària segle VI Quan, el 330, es convertí en capital de l’Imperi i rebé el nom de l’emperador Constantí, el seu bisbe fou sostret a la jurisdicció del metropolità d’Heraclea de Tràcia, del qual depenia El concili I de Constantinoble 381 li reconegué cànon 3 el primer lloc després de la seu romana, en tant que “nova Roma” El concili de Calcedònia 451 li atribuí cànon 28 la jurisdicció damunt Tràcia, Àsia i el Pont i li reconegué també cànons 9 i 17 el dret d’última apellació Al…
Kvarken

Svedjehamn, un dels llogarets costaners més grans de Kvarken
Finnish Tourist Board
Arxipèlag
Arxipèlag de la mar Bàltica, al golf de Bòtnia, el qual divideix en Bottenvik (nord) i Bottenhav (sud).
Les illes principals són Holmön, Ängesön que pertanyen a Suècia, Raippaluoto i Björkö que formen part de Finlàndia
Grenadines
Arxipèlag
Arxipèlag de les Petites Antilles, a les illes de Sobrevent.
S'estén entre Grenada, de la qual depenen les illes meridionals, i Saint Vincent, de la qual depenen les septentrionals Carriacou 33 km 2 n'és l’illa més gran El producte principal és el cotó
illes Jòniques
Arxipèlag
Arxipèlag de la mar Jònica que comprèn set grans illes (Corfú i Paxos, al N; Lèucada, Ítaca, Cefalònia, Zacint i Citera, al S) i nombrosos illots.
Constitueixen una regió administrativa de Grècia, dividida en els nomoí de Cefalònia, Corfú, Lèucada i Zacint 2 307 km 2 182 651 h